Estudiants per a una Política Activa (EPA) guanya les eleccions a la Junta de Facultat: la consolidació d'un projecte

Com diu el bon amic Gerard Domínguez: "èxit mundial". He, he.

Als meus amics d'Estudiants per a una Política Activa (EPA) de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, els enviava ahir aquest correu electrònic: "Jo ja he fet tot el que havia de fer a la facultat (...)" entre d'altres reflexions i consells.

Avui, els deu membres d'EPA que es presentaven a les eleccions conjuntament amb cinc companys de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) a través de la candidatura electoral "Estudiants de Polítiques i Sociologia (EPS)" han guanyat les eleccions a representants d'estudiants a la Junta de la meva antiga Facultat. Per mi, i a nivell personal, s'ha acabat una etapa estudiantil, en aquest cas, a la Facultat. 


Moltes felicitats amics i companys d'EPA (Grup d'estudiants independents de la facultat)!!!

Ha estat una gran alegria quan el meu bon amic Cristòfol (en "Tòful") -qui generosament ha deixat el seu lloc a un altre "eparra" a la candidatura del Claustre per vàries raons- m'ha trucat explicant-m'ho.

Ahir, recordava a amics de la Facultat que anessin a votar i avui rondava per la Facultat i m'he adonat que forces de vosaltres continueu el llegat, que he de reconèixer varen iniciar els nostres companys (amics) de la Plataforma d'Estudiants (PEF) el 2008. L'esperit dels estudiants que tenen certa sensibilitat social i certes ganes de fer coses per canviar el seu entorn.

Una Facultat de Polítiques amb una baixa participació
Tot i que la participació no ha estat la desitjada (menys que en les anteriors -20%-: al voltant d'un 17%) es pot explicar per diferents factors. El primer és la més àmplia diferència (30 vots? no tinc dades oficials) entre l'assembleari que no ha entrat, però que tenia més vots, i l'últim d'EPS que ha tingut menys vots, però que serà juntari de la Facultat. Aquesta diferència major, doncs, no s'explica per l'augment hipotètic de votants nostres (EPA/EPS) sinó per la baixada del suport electoral de les Assemblees a la Facultat, completament desprestigiades. 

"S'ha produït un canvi de cicle en el Moviment Estudiantil de la UAB en les Facultats més importants, en termes de política estudiantil i universitària: Polítiques, Lletres i Comunicació. Per fi estudiants independents, organitzats pluralment, deixant fora partidismes o merders externs, fan política estudiantil sindicalment útil pels seus companys de facultat."

No m'estranya que els estudiants recordin el que van simbolitzar certes escenes de les ocupacions: la incoherència de reclamar democràcia mentrestant t'ocupaven una aula sense tenir en compte, el que havien votat els alumnes que venien a classe. Però, i els de Primer curs? Potser ho van veure per la televisió.

Els assemblearis no estaven motivats perquè no hi ha cap plantejament ni de resistència contra cap gran regressió -tot i que hi ha propostes del Deganat com treure el torn de tardes que sempre planen sobre la taula, tot i les pressions de professorat progressista i EPA- . No tenen res que oferir. A més, no hi ha hagut un estat d'opinió com el dia de les ocupacions -eleccions al Claustre (3 PEF i 1 Assemblea de 4 llocs)- on els estudiants vivien més les lluites estudiantils, els canvis, tenien més informació del moment concret que estava vivint la facultat, etc. No hi havia una càmera de TV3 per la Facultat. No hi havia pes mediàtic al darrere del què està succeint ara mateix a la facultat.

Hi ha altres factors de desmobilització de l'entorn dels assemblearis (en una recaiguda del moviment estudiantil assembleari de la UAB, en general), producte del desgast de les formes de fer, la estratègia i el no full de ruta (objectius a curt i mitjà termini: sindicalisme i micro sindicalisme estudiantil) que van dur a terme, sobretot la sectària i inútil Assemblea de Polítiques i Sociologia, i la "desapareguda" Assemblea -gens plural, problemàtica i dura- de Lletres. La de Comunicació (la tercera Assemblea forta de la UAB) des de que JUNTS va guanyant les eleccions, va mobilitzant els estudiants i augmentant la participació estudiantil a través de mecanismes institucionals, no convencionals i 2.0.; també està desprestigiada i faltada de suport electoral (estudiantil, en general). Que consti que ni totes les Assemblees funcionen igual (ho sigui, per consens i com una farsa participativa), ni tots els assemblearis són iguals. Jo ho vaig ser, crec en l'assemblearisme, i m'agradaria matisar-ho.

Eleccions durant la Festa Major del 2010
Jo sóc una persona pessimista, tot i que com a descendent d'aragonesos, sóc ferm en les meves idees i els meus projectes. Per això, avui tenia que perdéssim ja que si es feia la FM de la UAB, possiblement, els estudiants, pensava jo, que no vindrien a classe perquè havien quedat -en alguns casos- amb el professor de no fer-ne.

Tot sigui dit de pas, l'estudiant E. C., que milita al SEPC i a les Assemblees, ha anat al Registre General de la Universitat Autònoma, per expressar que ell no es feia responsable del que ahir i avui passés a la UAB durant la FMUAB 2010. Ho ha enviat ja que és l'interlocutor del SEPC a les comissions del Rectorat per "reformular" la festa (el nostre representant de la facultat, en Guillem Carbó, ens va dir que no servia de res si una part, SEPC i Assemblees, no volien negociar ni regular la festa). És, ser una mica covard -i mira que em cau bé- el fet de rentar-se les mans. Dues persones de la institució, m'han informat de que el tal E. C. -que segurament alguns tenim en ment- ha volgut no personar-se en tot l'afer. Jo crec que això de que a la UAB, tothom faci el que vulgui, fa que les dones de la neteja hagin de netejar la merda dels organitzadors injustament i que no es pugui muntar una festa en condicions. Ara, jo vull que continuí com ja li vaig dir al Guillem (PEF) quan els d'EPA li varem deixar clar, que festa sí, però sostenible econòmicament i ecològicament parlant.

La FMUAB 2010 organitzada unilateralment per grups assemblearis, on hi participen aquells grups classe i associacions d'estudiants que lògicament volen autofinançar-se; n'és també un dels factors que podrien explicar la participació. El fet de ser el mateix dia de les eleccions, va fer que demandéssim -començant per jo mateix- el vot anticipat a la Facultat -amb, com sempre, la responsable i activa col·laboració del Degà Salvador Cardús per fomentar la participació estudiantil-. I així va ésser. Tot i això, tant l'ús del vot anticipat com la presentació de candidats a delegats d'estudiants no ha estat precisament un èxit. Una de les apostes i propostes que va tirar endavant EPA el curs passat quan jo encara no estava llicenciat fou la creació d'un sistema de delegats per torn de matí i torn de tarda, i encara no acaba de quallar.
"Tants JUNTS a Comunicació com EPA a Polítiques i Sociologia hem consolidat una alternativa al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, amb el qual potser podríem estar d'acord amb algunes idees i amb bona part del discurs i la ideologia però mai, en les formes i l'estratègia (joc brut) que usen per mantenir el control de les Assemblees d'estudiants de facultat." 

El que no sé segur és si la Festa ha fet que més estudiants vinguessin a les classes del matí que es volien saltar, però com havien d'anar a la tarda a rebentar d'alcohol han vingut, o bé, que la fet disminuir perquè ni han passat per l'aula. No ho sé. Hi haurà de tot, m'imagino.

Més enllà de treballar amb els estudiants EPS d'AJEC, enfortir EPA o el que representa
Cal continuar el treball fet amb EPA que durant la campanya d'EPS no hem ensenyat (és més, havíem quedat amb la direcció d'AJEC de que als cartells hi sortiria el nostre logotip); però bé, és lògic, EPA va unida amb els que s'ha anat presentant per guanyar les eleccions i això és el de menys perquè al nostre web i amb el més que útil boca orella ja ho hem anat dient. El cartell de la noia fet pel crack Albert Gaspà, la feina de l'Oriol Ibàñez, l'Hervé, la Mas, en Gerard, etc. (EPA) fa que ja llicenciat i després de visualitzar els resultats, pugui estar tranquil. Els que quedeu continuant fent política universitària des de la participació estudiantil ho fareu amb tota la força possible. Missatges -com aquests- són els que em fan estar així de tranquil, també:
Gerard Domínguez Reig Joan, fots estar tranquil ;) 

Heu de continuar treballant colze a colze amb AJEC, i també quan calgui i es pugui amb l'Assemblea. Cap sindicat d'estudiants pot limitar el futur. 

Del 7 al 12 seré fora i no podré celebrar-ho: feu-ho a la meva salut! Continueu enfortint el grup -dinant, reunions, obrint-ho a la resta d'estudiants (com l'independent que es presentava) que tenen ganes de començar a participar-, regenerant-lo. I recolzeu en Xisco Vila i n'Andreu Criquet (EPA) que es presenten al Claustre per la Facultat. 

Com bé sabreu el present no s'explica sense el passat: una feina, uns motivats, una gent, unes propostes, unes formes de fer, unes ganes, unes sigles (això és el de menys), etc.  
"Avui, construïu una altre pàgina -la vostra- de la història de la facultat i del moviment estudiantil de base. Sort!

Fi d'una etapa estudiantil, a la Facultat, molt satisfactòria
Per mi, s'ha acabat una etapa amb la consolidació del projecte d'EPA. Confio plenament amb el futur de la Facultat, des de la majoria estudiantil -transformadora, crítica i no conformista-.

De debò, moltes felicitats. 

Missatge del Facebook (i altres a nivell més personal):
El Joan Gil Oliveras
Felicitats als amics d' Estudiantsxuna PolíticaActiva i a tots els candidats de Estudiants de Polítiques i Sociologia (EPS!): 15 de 15. Es consolida un projecte, unes propostes, unes formes de fer, uns estudiants, un missatge, un estil. Per mi avui -definitivament- ha acabat la meva participació estudiantil a la Facultat. Moltes felicitats!!!

Comentaris

UrIol ha dit…
34 vots de diferència entre l'últim d'EPS i el primer de l'APS (6 el 2009) amb un lleuger repunt de la participació respecte l'abril de 2009 (del 15 al 17,5%).

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic