De l'AEP a l'EPA, de l'EPA a EPICA UAB. Recordant els últims dies de militància a l'AEP.

Us voldria afegir l'últim missatge del 23 de setembre d'aquest any que vaig enviar per la llista de distribució del meu ex sindicat "Associació d'Estudiants Progressistes (AEP)".

Sindicat del qual, per mutu acord, m'havia desvinculat, producte de les diferències entre el projecte d'"Estudiants per a una Política Activa (EPA)" i  la línia de l'AEP de prioritzar l'enfortiment de les Assemblees de la UAB. Prioritzant la relació amb el sindicat SEPC (que durant un any no va rebre cap membre d'AEP per parlar de solucionar les nostres lluites internes en les assemblees a petició nostra com a AEP). Deixant de banda, el fet de presentar-se al Claustre com a AEP o de fer micro sindicalisme sense tenir en compte sempre la veu de les Assemblees, que en definitiva és la veu del "politburó" del SEPC (la taula del mig del restaurant de la Plaça Cívica). Per això, fa un any vaig deixar de militar públicament a la Federació de l'Autònoma de l'AEP i a considerar-me membre de tal sindicat. Tot i això, vaig convertir-me en un dels "analistes" de les reformes universitàries que venen en el grup de discurs del millor projecte que havia ideat l'AEP en un Consell Nacional Ampliat ("de crisi"): la Plataforma "Universitat per Tothom" que va quedar durant el passat curs en "stand by". Per això, com ja no hem quedava cap raó per continuar treballant a l'AEP pels estudiants i no veia útil el paper que feia la Federació de la UAB i ja estava impulsant una Alternativa Estudiantil, que s'anomena "ÈPICA. Units Sumem" (candidatura electoral al Claustre de l'Autònoma) vaig considerar que no calia rebre més mails interns de l'AEP. No m'agrada espiar i volia deixar clar la meva postura fent-ho amb aquest últim missatge de correu electrònic als membres d'AEP UAB.

Breu resum de la meva trajectòria estudiantil

Primer vaig deixar l'Assemblea d'Estudiants de la meva Facultat. Parlaven de "democràcia" però en canvi, els líders assemblearis no l'exercien pas. Després d'una forta pressió, i de que alguns líders assemblearis (i del sindicat hegemònic a la UAB: SEPC) s'enfadessin per la meva actitud crítica amb la línia oficial assembleària durant les ocupacions; vaig muntar EPA gràcies al lideratge de Júlia Miralles. Seguidament, degut a la incompatibilitat entre la línia pro-Assemblea de Polítiques de l'AEP (tot i no tenir cap militant més que jo, actiu a la facultat) i la línia de respecte mutu i treball conjunt entre EPA i la resta d'associacions (Assemblea, SEPC i PEF) des de la sobirania pròpia; vaig marxar de l'AEP. I ara, després de veure que amb un any i mig l'associació d'estudiants progressista de facultat (EPA) ha estat tot un èxit, fins i tot, reconvertint-se en la candidatura electoral "EPS"; he acabat impulsant amb molt d'orgull la coordinadora d'estudiants a nivell de campus "ÈPICA. Units Sumem". He anat canviat d'eines, si; però mai d'objectius, formes i ideals. És per això que calia deixar clara la meva sortida d'AEP amb un correu electrònic:

Bon matí companys,

Us escric, perquè encara rebo els correus electrònics d’ AEP UAB, i precisament per això us envio aquest mail. Us volia exposar que tot i que com bé sabeu fa un any jo i la Laura varem considerar que la meva militància a AEP –de mutu acord- havia finalitzat pel tema EPA, jo encara estava adherit a la campanya Universitat per Tothom de la qual AEP la lidera. No obstant això, i havent llegit alguns correus electrònics en que encara es menciona tal campanya, considero que ha quedat inutilitzada, o en tot cas, en un molt darrer pla. Per tant, us demano que m’esborreu d’aquesta llista de correu, perquè tot i que encara penso que la campanya és una eina positiva (per això vaig baixar a Barcelona a un parell de reunions), no té cap sentit que rebi cap correu de l’AEP sobre altres temàtiques, perquè jo no hi tinc cap relació i perquè ja no es parla sobre UxT. Li volia dir a la coordinadora de la federació però com hi va haver canvis –pel que tinc entès- no sabia a qui dirigir-me i volia fer-ho saber ja.

Així, aprofito aquest correu electrònic a nivell col·lectiu –demano disculpes pels que no els hi interessi el que estic dient- per fer una breu valoració del meu pas per l’AEP.

He de reconèixer que aquí m’he format molt políticament (a més, això en el meu futur professional més molt útil!); i per part de molts dels seus membres, m’he sentit com a casa. Pel que fa el tracte personal, no em puc queixar; en general. És més, encara recordo en Claret (òndia, aquest jove si que val! –tot sigui dit de pas-) després d’aquelles històries d’Indymedia i l’Assemblea de Polítiques. I de que necessitava “unes vacances”; he, he. En general, en guardo un molt bon record. Crec que la gent d’AEP (i ja sabeu que si una cosa sóc, és sincer, i també bocamoll :P) esteu fets de molt bona pasta, sou molt bona gent, i alguns esteu molt compromesos amb els estudiants. D’aquí bé precisament que el millor discurs i programa universitari a nivell estudiantil, sigui se’ns dubte, el de l’AEP. Aprofito alhora, des de la llunyania que em comporta estudiar a l’Escola de Postgrau; per fer-vos una humil recomanació si us sembla bé. Aquesta: no sigueu una corrent d’opinió d’un sector estudiantil molt concret en una cosa que “li diuen” Assemblea. Perquè d’aquesta forma, no exerciu tota la potencialitat com a sindicat i quedeu molt a l’ombra creant un alt desconeixement entre la comunitat universitària, impropi si tenim en compte la feina que la gent d’AEP fa per una Universitat Pública i de qualitat i seguirà fent.

Per tant, gràcies a totes, i estem en contacte (els que vulgueu) pel Facebook, i sobretot, ens veiem a la vaga general, que bona falta ens feia en aquest Estat.

Una abraçada, 

Joan Gil, ex militant AEP