Article publicat a l'ACTUAL de Catalunya sobre el liberalisme econòmic

No existeix el “lliure mercat”. La fal·làcia del sistema.
 
Quants cops hem hagut d’escoltar arguments sobre les virtuts del sistema capitalista, com a “mal menor”? Quantes vegades ens han explicat des d’economistes liberals com en Xavier Sala-i-Martín, que “gràcies” al capitalisme tenim aquest “espectacular” nivell de vida? Quantes vegades ens han exposat que sense capitalisme, no hi hagués hagut avenços i revolucions tecnològiques com les que ens han fet avançar en esperança de vida en cobrir les nostres necessitats bàsiques?

Sembla que ens oblidem dels milions de persones que moren de fam. Alguns diran, que “allà” encara no ha arribat el capitalisme. Deuen estar parlant de les poques tribus que encara sobreviuen dels genocidis històrics que han patit. Sembla doncs que no s’enrecorden que el capitalisme ja és un sistema globalitzat. Carai! Que per això els que tenen els diners (el Poder) financen guerres i cops d’estat al Món. Per això, han existit i existeixen dictadures polítiques de mercat com va passar amb Xile o ara passa a Xina.

Deia el magnífic escriptor uruguaià Eduardo Galeano que “el Sud patia les conseqüències del lliure mercat perquè al Nord es practicava molt poc aquest sistema”. I tenia raó. Per exemple, a la Unió Europa, la Política Agrícola Comuna (PAC) comporta un sistema de proteccionisme econòmic que posa molts aranzels als baixos preus dels aliments que arriben del Tercer Món. Això no té res a veure amb el sistema de lliure mercat; però no per això és defensat per la patronal europea. Els grans capitalistes els és igual. És com els bancs, si han de rebre bilions d’ajuts públics. Si l’Estat els ha hagut de “rescatar” per després dividir-se més el pastís dels dividends. Cap problema. Al cap i a la fi no és una lluita ideològica entre els que volen més o menys Estat.

Els grans capitalistes ja els agrada un Estat potent, que tingui molts diners, si després ells en poden sortir beneficiats. I sempre hi quan aquests diners arribin de la classe treballadora, els autònoms i les classes populars. El debat neoliberalisme – social democràcia és fals, quan els que defensen la postura liberal no critiquen les subvencions a les grans empreses. Els Estats, com deia Marx, no són neutrals. 

Són un element més al benefici de la classe dominant, del Poder econòmic. Deixem doncs, de parlar de “lliure mercat”. Ens estan enganyant. La culpa és sempre dels governs però cada cop tenen menys eines per combatre les crisis econòmiques. El capitalisme no els deixa fer: el capitalisme no és llibertat. En capitalisme, no hi ha democràcia. Tots estem a expenses del que decideixi la City de Londres, la CEOE, el FMI, el G8 i altres espais antidemocràtics.

Ho sigui, els banquers que ens han dut a aquesta crisi per incompetents, i hem hagut de salvar el seu negoci privat; ara són els mateixos que critiquen el dèficit públic dels Estats. Exposant que els Governs són molt ineficients en economia. El problema: hi caiem de quatre potes. I els hi fem cas.

El sistema de lliure mercat ha de ser competitiu però, en canvi, trobem que al món, en la majoria d’àmbits econòmics globals, el que existeixen són els oligopolis i els monopolis. La competència, doncs, és mínima.