Tot recordant la lluita contra Bolonya

Algú se'n recorda dels acords presos per la CIC durant les ocupacions contra el Procés de Bolonya? Aquí us els recordo: 


3.12.2008
Acord de la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya
"Les parts implicades de la comunitat universitària ens comprometem, després d’un procés de diàleg i debat públic, a recollir les voluntats de les diferents comunitats universitàries expressades en forma de diversos tipus de consulta, durant aquest curs, i a aplicar a efectes pràctics els resultats que se’n desprenguin en el marc legal vigent."

Que jo recordi la UAB no va dur a terme cap tipus de consulta. Incomplint així amb els acords col·lectius i saltant-se el principi democràtic del que s'aprova i es decideix, es compleix i s'executa. Ni sobre la paralització del Procés de Bolonya. Ni sobre la no aplicació dels Graus (nous plans d'estudi de Bolonya). Ni sobre cap altre qüestió. Si ho van fer els estudiants actius, però no les institucions universitàries (de forma legal, com es contemplava pel CIC).

Felicitats doncs (sarcasme) perquè saltant-vos els acords (presos ràpids i corrents per acabar amb les ocupacions i calmar l'ambient) la democràcia es debilita i el seu sentit perd credibilitat. En resum, de tant en tant, és positiu fer memòria històrica i adonar-se que allò que fou un èxit del moment; no ha servit, ni s'ha aplicat i ha quedat en l'oblit. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació