Sobre els manters: nou article publicat a NacióDigital.cat
Article publicat a OpinióNacional.com (secció: Bages)
No estic d’acord amb el consens pres aquest setembre entre el Conseller d’Interior, Joan Saura i la Federació de Municipis de Catalunya, que defensava la postura legítima i justa dels seus botiguers davant aquesta competència deslleial. Amb el consens pres a l’agost entre la Conselleria i els dos alcaldes de Calafell i Vendrell per regular i legalitzar els manters en zones habilitades (“coexistència”), no desapareixia el problema però es restringia i es controlava. D’aquesta manera no hi hauria més exemples vergonyosos de la policia corrent contra els simpàtics i pacífics manters. La qual cosa, amb l’últim consens –tornant a la persecució policial i a la il·legalització d’aquesta activitat- pres aquest setembre, si que succeirà.Entenc que no pot ser que la economia submergida sigui tant important al nostre país, tant com ho és en d’altres Estats del Mediterrani. Però tampoc podem esperar a que arribi la esperada (per mi, no) reforma del sistema capitalista que ens oferia Sarkozy o s’acabi la crisi.
La qüestió és anar a l’arrel del problema, emperò.
A la falta d’alternatives laborals. Calen polítiques radicals: s’ha d’anar contra la xarxa (en alguns casos podríem parlar de màfia?) de distribució, i no contra els pobres manters que s’intenten guanyar la vida sense robar o de mala manera. Les solucions exposades per la Conselleria o l’Ajuntament de Roses multant els compradors van en contra d'aquests (la demanda) i no contra els intermediaris (els manters). Caldria doncs, millorar l’acció dels Mossos contra les xarxes de falsificació (el gran negoci) –la oferta- i no pas contra aquells que es baixen música per Internet, i de forma autònoma, ho venen en una manta al carrer. Estic parlant doncs, de productes sobretot vinculats a la roba i no tant als CD. Ja que això si que fa molt de mal a les botigues i a la Indústria. I reduir l'atur estructural.
Amb l’acord s’acabarà a llarg termini amb la competència deslleial dels manters als botiguers? S’acabarà amb el mercat negre? No del tot. Amb l’activitat policial? Amb la mala imatge turística? Tampoc. Cada cop serà menys fàcil dedicar-se a l’activitat il·legal del top manta? Si. Al cap i a la fi, la il·legalització del comerç deslleial sembla just però és ineficaç.
Llavors: quina solució trobarem pels manters? Per ells, com per la majoria d’aturats, se solucionaria amb alternatives de treball. Podem demanar ofertes dignes, sense mig sou en negre i en condicions laborals acceptables? Gràcies a la reforma laboral, la cosa es complica.
El portaveu de l’Associació Catalana de Senegalesos -tot sigui dit de pas: parlant en un fantàstic català- així ho esmentava. Sense alternatives; és millor dedicar-se al top manta que a altres activitats més vergonyoses. Per molt que l'Huguet digui que malmet “la imatge del país”. Potser és que aquesta mala imatge és la realitat diària? Potser és que “pitjor és robar”? Ara bé, no ens enganyem: no és criminalització el que es fa i es diu envers ells, sinó definir-los adequadament pels seus actes il·licits que tant de mal fan als petits comerciants.
El que em pregunto jo és quin professor d’Informàtica mai ha recomanat baixar-se per Internet aquell programa tant car, o quin assalariat no ha comprat mai a un top manta, o quin estudiant no s’ha baixat música per Internet gratuïtament fent un flac favor a aquesta indústria, o quin botiguer ha declarat a Hisenda tot el que havia de declarar? Són casos diferents. La veritat és que jo no he fet cap de les quatre coses (per sort!), però segurament trobaríem alguna (mala) aportació meva al respecte. A partir d’aquesta reflexió tots veurem la nostra part de culpa i no marginarem i ens despreocuparem d'un col·lectiu que simplement es vol guanyar la vida de la millor forma que ha trobat. El problema base que cal eradicar no és comercial, és laboral.
Clar, això, per no parlar del frau fiscal; que duen a terme bona part de la jet set catalana (molt catalanistes, però els diners els tenen en un altre país!), deixant els seus estalvis a Andorra (que té els dies contats com a paradís fiscal gràcies a l’actuació de la Unió Europa). Els manters ho fan per menjar. Aquests altres, perquè tenen molta barra. Fan frau i a sobre es dediquen a criticar els top manta quan tenen la possibilitat de fer-ho pels mitjans de comunicació. I quin és el gran problema? El frau fiscal o els manters? El frau fiscal, oi? I hi farem alguna cosa al respecte? Potser m'he anat del tema, però crec que aquí rau el problema: en no enfrontar-se als problemes estructurals, i en canvi, marginar veritats, col·lectius i idees, i no aportar alternatives. Amb una visió egoista curt terminista que acaba per no solucionar res d'important.
Comentaris