Sempre serem d'EPA

Aquestes últimes dues setmanes, com a ex portaveu de l’associació d’estudiants EPA, he estat col·laborant i ajudant als meus amics i companys d’aquesta associació per encarar millor la seva consolidació, regeneració i confecció de llistes electorals i el seu programa electoral, tant a la Junta de Facultat, com pel que fa a delegats de classe pel Consell d’Estudiants.

Dedicat a alguns dels seus membres i a  un ex líder de la PEF: Albert Gaspà, Gerard Domínguez, Joan Miquel Roig, Roger Ubach, Júlia Mas, David Casanella, Tòful i Any Herve Ogou


Tot i que els delegats tenen un perfil tècnic, el Consell d’Estudiants és un espai clau per a la regeneració d’EPA. La figura del delegat és una bona forma de que estudiants amb sensibilitat social i amb ganes de participar, i que no eren actius, sobretot, estudiants de Primer i Segon curs, s’incorporin al moviment estudiantil. Així, s’inicia doncs, un camí que els ha de dur a participar més activament en el moviment estudiantil de la seva facultat incorporant-se a la política estudiantil (institucional i mobilitzadora) a través d’Estudiants per una Política Activa (EPA). En la majoria d’ocasions, el perfil d’aquests estudiants és de baixa politització i de no estar alineats amb cap joventut política (són independents) i per això, és positiu aquest primer contacte i formació en la política universitària. Al cap i a la fi, aquests han de ser els pròxims impulsors (líders) d’EPA. Els estudiants d’EPA, molt actius en d’altres fronts (política nacional, moviment ecologista mundial, etc.) i que en aquests espais tenen càrrecs de responsabilitat força o molt importants; no haurien doncs de ser-ne els principals motors per la baixa disponibilitat.

Els amics i companys d’EPA, conjuntament amb l’Andreu Espínola (líder de l’AJEC), estudiants d’esquerres encara no vinculats a EPA (com és l’exemple del Roger Ubach) i estudiants no d’esquerres però que estan d’acord amb el projecte què representa l’associació EPA (com és el cas del Xisco Vila i de l’Herve Ogou) m’han demanat que intervingui en la política estudiantil de facultat ja que em continuen veient com el referent del moviment estudiantil no assembleari, sobretot, a la Facultat. Els ho agraeixo, i els he demanat sinceritat, generositat i que deixin enrere els sectarismes partidistes que tant mal han fet al Moviment Estudiantil. Sóc conscient que si hem arribat fins aquí, és perquè aquestes actituds no han sorgit torpedinant un projecte que ha defensat els estudiants de la Facultat, molt més del que ho havien arribat a fer la Plataforma d’Estudiants (PEF) i l’Assemblea de facultat (SEPC).

La PEF va fer, emperò una funció no menyspreable al pluralitzar i democratitzar la Facultat pel que fa la política estudiantil, sobretot de caràcter institucional. Es va presentar a les eleccions de Junta de Facultat deslegitimant de factor els ideals que deien defensar l’Assemblea i que no aplicaven. I exposant que si l’Assemblea ens representava a tots, se sobreentenia que guanyaria, i efectivament, no les va guanyar. En aquells moments jo estava a l’Assemblea creient ens els ideals assemblearis intentant pluralitzar l’espai estudiantil des de dintre. La meva estratègia (1 any i mig) va ser inútil en comparació amb la dels meus amics de la Facultat que lideraven en aquell moment la PEF. La PEF emperò, va ser candidatura electoralista plural sense ideologia, i que per això, no tenia propostes. Amb un fort caràcter institucional, conservador i sense oposar-se clarament a molts dels elements de l’aplicació de Bolonya que tant afectaven als estudiants, sobretot, als de classe treballadora i popular. Però per desgràcia, l’Assemblea no era un instrument de classe. Era un espai que no representava ni representa de bon tros ni una minoria dels estudiants de la facultat. És una associació d’estudiants –encara que enganyin als estudiants de Primer autoanomenant-se “òrgan legítim de representació dels estudiants”- quan el que realment ha estat, és i serà. L’Assemblea és un espai caracteritzat pel sectarisme (abans, violència), per la falta d’utilitat i estratègies viables i factibles en la defensa dels estudiants i d’un model d’Universitat Pública i de Qualitat, per la falta de pluralitat i de garanties de funcionament intern democràtic. És un espai on un sindicat d’estudiants hegemònic a la Universitat Autònoma (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans –SEPC-), però al qual li estan sorgint alternatives fortes com EPA, o JUNTS a la Facultat de Comunicació; recluta nous membres i financia i du a terme la seva agiprop ideològica. Tot això, a través dels seus militants (la majoria de membres assemblearis) –els que lideren el cotarro a les Assemblees- i dels estudiants independents o de primers cursos que s’han quedat amb la façana (“l’Assemblea som tots, tothom té dret a veu i vot, etc.”). Els crítics amb la línia política que segueix el moviment assembleari instrumentalitza pel SEPC, com jo mateix, per ells són un problema gros que cal –amb mesures sectàries o de desprestigi personal- aturar. Per això, la valentia dels amics de la PEF en competir amb ells. I això tenint en compte, que amb el SEPC, jo comparteixo bona part del discurs, però les formes, l’estratègia i els objectius són molt diferents. Per això, va sorgir EPA, com una Tercera via pacífica que col·laborés amb PEF i Assemblea, i fos el sindicat dels estudiants d’esquerres. Això semblava factible i hi havia les condicions per fer-ho, ho varem tirar endavant. Gràcies a tots els que ens van donar suport i ho continuaran fent.

Tot i que ja estic llicenciat, doncs, he entès perfectament que encara em tocava fer aquest paper d’impuls perquè en un futur a llarg termini EPA sigui l’associació d’estudiants de facultat hegemònica, no només als òrgans de govern de la Facultat, sinó als espais no institucionals, als passadissos. És més; havent estat ex portaveu, fundador i un dels que ho va impulsar el curs 2008/09. I havent fet possible el curs 2009/10 un projecte sòlid, plural (d’esquerres) i útil com ho és EPA. Entre tots els membres d’EPA actius, tants els representants d’estudiants a la Junta de Facultat (Júlia Mas, Gerard Domínguez, Oriol Ibàñez i Júlia Miralles) com els altres membres de l’associació (aquesta és una de les virtuts d’EPA, que sense ser representant d’estudiant, hi ha membres com l’Andreu Batlle, en Joan Miquel o jo mateix; que hi hem participat). Sent la veu crítica amb els boicots a la llibertat d’expressió, fent xerrades, adherint-nos i impulsant a la UAB (amb el SEPC!) la campanya pel català a les universitats, impulsant propostes a la Junta de Facultat (creació de la Comissió d’Igualtat, introducció d’una partida de sostenibilitat i accessibilitat, creació del sistema de delegats i del Consell d’Estudiants), aturant les mesures de l’Equip de Govern que podien ser molt negatives pels estudiants (com l’anunci d’eliminar el torn de tardes), etc.

Des de fa temps que penso que va ser una molt bona idea muntar una associació independent (apartidista) d’estudiants de facultat, que fos un referent i un espai de participació de la política estudiantil institucional, reivindicativa i sindical per a tots aquells estudiants progressistes, d’esquerres, feministes, ecologistes; siguin catalanistes federalistes o independentistes. Atenent a la gran pluralitat política i ideològica dels estudiants d’una Facultat de Sociologia, però també, i sobretot em refereixo a aquesta titulació, i de Ciències Polítiques; EPA és l’espai per a la majoria estudiantil d’aquesta facultat. La majoria dels estudiants són d’esquerres, i nosaltres, ens situem lluny de l’Associació d’Estudiants Joves de Catalunya (AJEC) –sindicat proper a les Joventuts Socialistes/PSC- pel que fet que un dels grans mals i errors del Moviment Estudiantil ha estat el fet de tenir un sindicat d’estudiants per joventut política. Les dinàmiques de partit s’han anat apoderant dels interessos comuns que poden tenir estudiants amb semblant sensibilitat social vinculats a JERC, JSC, JEV, Revolta Global, a moviments socials, ONGs i associacions culturals; per posar alguns exemples. Evidentment, cadascú, creurà més en aquells que coneix més, o amb els que hi treballa cada dia o en aquell referent polític (sigui joventut o partit) que tingui a nivell personal. Al cap i a la fi és una qüestió d’alineament i de confiança. Per això, als membres d’EPA d’aquest curs, sobretot, als que s’estan incorporant i als que veien amb certa reticència l’entrada d’altres estudiants a l’associació; els he demanat sinceritat, generositat i bon rotllo. I sé que son hippie, però així és com millor funciona una organització: amb confiança i centrant el debat en els objectius col·lectius que es pretenen assolir. És per això, que EPA s’hauria de continuar formant per membres de JEV, JERC, i independents de moviments socials i altres associacions (o no associats). En cap cas, ha de ser un camp de batalla entre JEV i JERC per quotes (cosa que de moment no ha passat, però aviso), perquè qui ha de liderar EPA per disponibilitat (no tenir cap càrrec de responsabilitat en cap altre organització juvenil) són els independents, els quals heu de mimar. Jo he estat un d’ells, i l’Oriol Ibàñez. Aquest model, en el qual els no vinculats en joventuts, lideren EPA, és el millor per sumar i aglutinar el major número d’estudiants d’esquerres, tant de les JSC no AJEC, com altres de dretes que estiguin d’acord amb el què hem fet, com no polititzats, o que tinguin interès en canviar coses de la Facultat; i que estiguin d’acord amb el nostre ideari. No us autolimiteu com a EPA i regenereu-la amb estudiants de Segon curs. Cal entrar amb un discurs despolititzat i desideologitzat, perquè encara que fem política (universitària, estudiantil, no de partit); no tothom està tant habituat al nostre llenguatge i pot veure deformada la seva visió sobre la política estudiantil i EPA. I no participar. Per tant, cal anar suaument i recollint les queixes de les necessitat reals dels estudiants; convèncer que EPA hem estat útils i que ho continuarem sent.

Pel que fa a les coalicions electorals amb AJEC: per confiança i per qüestions electorals (no seria positiu dividir el vot no assembleari) i perquè sent pràctics tant PEF com AJEC accepten els nostres plantejaments (propostes) i la majoria de cops no han posat cap pega (i el que és pitjor, no han participat gaire ni s’han mobilitzar molt); jo personalment apostaria per una coalició on hi haguessin 3 o 4 membres d’AJEC. En el benentès que seria una farsa per part de l’Andreu Espínola (AJEC) que ens proposessin més estudiants, ja que en l’última coalició PEF-EPA molts membres de PEF i AJEC no van anar a les reunions de Junta de Facultat, etc. Tot i això, cal seguir apostant per una coalició amb l’AJEC per proximitat ideològica i formes de fer democràtiques. I no pas amb l’Assemblea que continua sent el que ha estat sempre; de forma més suau, això si.

Pel que fa a les responsabilitats i que cada estudiant es senti integrat i útil al grup, i per repartir bé la feina, he acabat entenen que cal que tots tinguin una tasca: portaveu de l'associació, delegat de classe, representant a la Junta de Facultat, qui actualitza el web, contacte amb PDI i PAS, etc.

Molta sort amics!

[Missatge enviat per correu electrònic als vells companys d'EPA]:  "Aprofito per felicitar-vos per fer créixer i regenerar EPA. La vostra generositat fa més forta EPA i EPA és l'única associació útil pels estudiants de la Facultat per transformar la política del deganat en millores pels estudiants. Recordeu que EPA no és només una candidatura a la Junta. I que molts més membres hi poden formar part i no oblideu que allò clau és anar aprovant propostes i conscienciant a la gent que al seu entorn me´s immediat també pot canviar el món."

Joan Gil, fundador, ex membre, ex portaveu i amic d'EPA.