Què és de mi? Setembre-Octubre

Aquests mes de setembre i aquests dies d'octubre he estat per Sabadell, per la Universitat Autònoma i per la capital catalana ja que encara estic creant-me un horari i encara he d'iniciar unes rutines. Qui em conegui sap que no he parat ni un dia. Faré un resum de tot el que he anant fent, que consti, que no el penso fer sovint aquest resum. Ja som llicenciats (acte graduació). I ara, què? 

INICI DE CURS: SÓC LLICENCIAT, SÓC ESTUDIANT DE MÀSTER; I ARA QUÈ?

Mentrestant escric en aquest bloc, Manresainfo.cat, OpinióNacional.com i l'ACTUAL de Catalunya; m'estic buscant la vida -econòmicament parlant- (tot i que estudio un màster, tot màster té poca docència). Com que no he rebut cap beca (no hi ha beques pels postgraus i menys pels titols propis de centres adscrits), i volia pagar-me el màster de professionalització que començaré d'aquí dos dies (tots els màsters són cars, producte de la dualització social de la nova estructura d'estudis del Pla de Bolonya), he buscat diverses fòrmules per treballar en feies que tinguin vinculació amb la meva carrera (i les meves altres passions: la curiositat, i en concret, el periodisme). 

Primerament vaig enviar un currículum al nou diari Ara (amb els nous rics catalans i periodistes provinents de l'AVUI+) que pinta força bé. En format paper faran el que cal fer: centrar-se en dur a terme reportatges i anàlisis de les notícies més rellevants. I en format digital, s'uniran al periodisme ciutadà i a les noves xarxes socials. De milers de currículums, centenars  (200 aspirants) vàrem poder fer els dos examens (un d'actualitat i un de català i anglès) en les proves d'accès per treballar al diari. Jo no vaig ser dels afortunats. No només està naixent aquest diari. En aquest diari tinc alguns coneguts En aquest diari tinc alguns coneguts que hi treballen: n'Oriol de Banda Ampla i l'Álvaro (ex membre del sindicat AEP).També ho farà ben aviat Elfutur que exposa que vol ser un diari "independent". Caldrà estar amatents al respecte. Aquests dies per Manresa, he estat buscant contactes, penjant publicitat i enviant notes de publicitat (que he de pagar i no faré: això no és una inversió, 4 euros al diari d'anuncis manresà Divendres cada setmana!) perquè vull donar classes de reforç a nens de Primària i joves d'ESO i Batxillerat. Menys matemàtiques -allò més demandat, el que sigui- de moment, encara no han fet exàmens. Com no em van atorgar la beca de col·laboració com a "assistent de professor" a mi, i no sé si dedicar-me a la carrera acadèmica, volia tenir algun mínim de contacte o rutina professional similar per poder decidir-me (i així, guanyar diners per pagar, ara no tot, però part del màster).

Tinc intenció això si, de marxar a França. Allà les vagues, els sindicats i els obrers són de "debò": allà, la organització es fa abans de l'aprovació d'una llei, allà molts francesos estan afiliats als sindicats, allà els estudiants s'uneixen als treballadors en massa en les protestes, allà paralitzen el país, allà la criminalització dels moviments socials no fa efecte, etc. No aquest any i potser tampoc el proper, però sí més endavant. És com una cosa que tinc què fer.

També he hagut de fer múltiples -sense cap mena de problema ni nerviosisme- tràmits legals per demanar beques de col·laboració, la sol·licitud del títol, matricular-me al màster de comunicació política i estratègies electorals de l'ICPS adscrit a la UAB, i d'altres processos burocràtics que garanteixen (o això espero, producte de la meva adhesió al sistema napoleònic de gestió pública) els nostres drets.

L'ETAPA POST JOAN GIL I JÚLIA MIRALLES DE L'ASSOCIACIÓ EPA A LA FACULTAT 

També he baixat a Barcelona, al CCCB, a la Fundació Jaume Bofill i a la Seu de l'ICPS. 

També he baixat de Manresa per retrobar-me amb alguns amics i també per col·laborar i participar amb l'inici de curs de l'associació d'estudiants "Estudiants per a una Política Activa" que vaig liderar juntament amb d'altres amics el curs passat. 

Tot i que confio plenament amb el lideratge d'EPA als amics i companys, i crec que a mi ja em toca un paper de "conseller" i "col·laborador" i poca cosa més en aquesta associació. Confiança que es va assegurar al saber que s'havien reunit abans que comencés el curs, vaig rebre forces trucades d'estudiants actius que encara no formaven part d'EPA a la Facultat, i també d'amics que la lideren que em van trucar per demanar-me que els ajudés en aquest inici de curs. És per això, que producte de la meva humil experiència i humil vagatge al moviment estudiantil català, sobretot a la UAB i especialment a la Facultat amb EPA, he participat de bon grat de tot el procés de regeneració i reimpuls d'EPA. I n'estic molt content de tot el resultat: una EPA més plural, una EPA amb molts més estudiants actius, una EPA igualment d'esquerres i catalanista (marc ideològic) però amb un discurs menys polític i una acció molt més pragmàtica (basada en objectius sindicalment clars). Les incorporacions, que han vingut en part de la meva mà, de l'Ogou Hervé i l'Albert Gaspà han estat; ben aviat, els enviaré un seguit de propostes perquè les incorporin al programa electoral i a la seva acció diària. Ara, cal per democràcia, i perquè EPA no se'n vagi a norris, que tinguin un dia de reunió setmanal fix i que busquin un nou líder (dinamitzador, coordinador i impulsor dels altres membres) ja que n'Oriol Ibàñez, tot i la seva bona feina, està massa ocupat, i els vells membres (Gerard, Júlia Mas, Joan Miquel i Albert Batlle IV) estan acabant la carrera, estan a 4rt (amb uns horaris molt bojos i poc connectats entre membres) i ara que tenen estudiants de 2n curs i 3r curs és el moment per regenerar la millor eina dels estudiants, des del sindicalisme d'esquerres i catalanista, des de la pluralitat, el respecte mutu i la col·laboració amb d'altres associacions. La "marca EPA" no s'ha de perdre: és el futur. M'agradaria molt que EPA evolucionés (continuant sent una associació independent, democràtica, plural, anti-discriminació, respectuosa i progressista). Això voldria dir que les noves generacions se la fan seva, segons els nous contextos i problemàtiques com a estudiants de la facultat. També li vaig demanar al Degà, que hi hagués més difusió institucional i vot anticipat, i com sempre, ha complert amb la seva paraula i la seva bona feina. El dia de les eleccions hi ha Festa Major assembleària, i com bé sabeu, això comporta que els "disciplinats i obedients" assemblearis -i el seu entorn- vagin a votar, i en canvi, la majoria d'estudiants de la facultat que hi anirien i votarien EPA (en candidatura: EPS) no ho facin. Per tant, com més participació electoral, més democràcia a la facultat, més exemple com a politòlegs i sociòlegs, i més EPA.

Finalment, i després també de la meva humil intervenció (la veritat és que puc estar content del què he fet a la Facultat i puc confiar amb que la nova EPA tirarà endavant); EPA es presentarà conjuntament amb l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) com a "EPS" (candidatura unitària: 10 membres d'EPA i 5 d'AJEC, anomenada "Estudiants de Ciències Polítiques i Sociologia"). Si puc em passaré al debat de campanya i el dia de les eleccions i també faré campanya per les xarxes socials.

LA MEVA VINCULACIÓ EMOCIONAL A LA FACULTAT: ASSOCIACIÓ ALUMNI 

Com van explicar a l'útil Butlletí de la Facultat (a la foto hi surti jo a la dreta amb en David Casanella, els únics estudiants de la nostra promoció presents a l'acte):

"El passat dia 5 d'octubre va tenir lloc l'Assemblea fundacional de l'Associació Alumni, que va servir per aprovar els estatuts, el reglament i la primera Junta Directiva de l'Associació. Podeu contactar amb ells a alumnifcps@uab.cat o bé mitjançant el grup del Facebook: "Alumnes i antics alumnes Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia UAB"."

Quan van demanar als assistents que si volíem ens podiem incorporar a la Junta directiva de l'associació d'ex-alumnes de la facultat vaig dir que No. En tenia ganes però no tinc gens de temps; emperò ara estic mirant de poder oferir-los els meus serveis per fer el web de l'associació.

MOVIMENT ESTUDIANTIL CATALÀ: PREVISIBLE POCA MOBILITZACIÓ

M'he adonat que l'activitat estudiantil (només cal visualitzar l'activitat a la xarxa d'Internet) és més aviat poca. Fent un cop d'ull al web de les assemblees d'UB Raval m'adono que només la vaga general ha mobilitzat als estudiants assemblearis. Aquí a la UAB, el SEPC i les Assemblees fan les seves primeres reunions "obertes" i presentacions als estudiants. També hi ahgut pintades, comunicats i altres accions "reinvindicatives" contra la detenció (una és estudiant de Sociologia de la UAB) de militants de Segi. Més enllà de la Festa Major Alternativa assembleària no he escoltat parlar més actes. Producte del desgast. Això sí! He vist a molts estudiants de fa 5 anys (de l'època dura) que han tornat a la UAB: per acabar la carrera o per fer alguna moguda? No ho sé encara.

Us deixo amb un vídeo de com s'ha de fer una protesta a la Universitat i no censurar la llibertat d'xpressió de ningú i no ser un "ximple útil" com va passar el curs 2009/10: