La tragèdia del català que podem evitar (2)

Article publicat a OpinióNacional.com

La tragèdia del català que podem evitar (2)

Integrar per sumar defensors al català: cohesió social. Això és el que cal fer també per cohesió social i per fer defensar els drets humans. Primerament a través del contacte directe i la bona voluntat d'ambdues parts: calen més voluntaris per la llengua. En segon terme, gràcies a ser la llengua “preferent” (fins que apliquem la sentència del Tribunal Constitucional) en l'Administració pública catalana, el català s’ha convertit en una llengua útil per a la mobilitat laboral. Tot i això és lògic que els nouvinguts, al principi, no se centrin en aprendre la nostra llengua, quan el que estan buscant és una feina per millorar el seu nivell de vida, que és per això que han migrat. Nosaltres faríem el mateix: és qüestió de prioritats. Ara be, quan volen treballar en l'administració o volen millorar laboralment, és quan es comencen a preocupar-se per la nostra llengua. Evidentment, parlo d’actituds socials majoritàries, hi ha excepcions personals remarcables que hem de recolzar. Nouvinguts, per exemple, de zones africanes, on també han viscut la repressió nacional (ètnica); i que comprenen des del principi la nostra situació discriminatòria pel fet de no tenir un Estat propi o viure en un de plurinacional. Més drets de ciutadania pels immigrants, més integració social, més català. Això ho tinc ben clar.


Cap a la desaparició del català socialment i internacionalment? Hi ha diversos factors que fan pensar que la situació va a pitjor. Si bé la democràcia va normalitzar el que era un fet quotidià a les cases, que és que majoritàriament es parlava català. Aquests últims 10 anys de democràcia, ens han demostrat vàries coses: 1) que encara no es pot viure plenament en català al nostre país, la qual cosa, comporta que s’hagin de legislar lleis com la del cinema, 2) que la immigració espanyola dels ’30 i ’40 es va integrar, però els guetos dels anys ’60 i ’70 han constituït una nova minoria dintre de la minoria catalana a l’Estat espanyol i 3) que no disposem d’un Estat propi per aclarir la situació lingüística. Jo abans entenia que no calia un Estat propi català per protegir la nostra llengua, però m’he acabat fent ressò de que tenim centenars de lleis estatals espanyoles que ens impedeixen viure plenament en català al nostre propi país. Vaja, que imposen el castellà . No només gràcies als informes de la Plataforma per la Llengua denunciant això. Sinó també, per aquelles situacions discriminatòries al si de la Unió Europea, de la qual molts eurodiputats catalans (ERC, CiU i ICV-EUiA) s’han adonat que són culpa del Govern central. No cal que recordem que Zapatero era el líder de “l’Espanya plural, federal i plurinacional” i que s’ha convertit per molts d’aquests eurodiputats, en un fre pel reconeixement nacional de Catalunya a la Unió Europea. La mateixa UE reconeix que si el català no és una llengua oficial per la Unió és per culpa del Govern de l'Estat. Fa uns mesos, un d'ells, en Ramon Tremosa (CiU) li exposava a Zapatero en la valoració de la presidència espanyola de la UE, que “no recolzava el català per ser llengua oficial a la UE” i que estava “promovent una solució final” pel nostre idioma. El PSOE entenen el castellà com “la lengua común”, la única oficial a tot l'Estat, i per tant a la UE. La resta, són llengües regionals. No volen entendre allò que els és aliè. No pensen pendre part en la defensa de la llengua catalana. Al cap i a la fi, el PSOE i el PP entenen “Espanya” de la mateixa forma: uniforme i castellanoparlant.

Sense un Estat propi plural reconeixent la diversitat cultural i nacional -en aquest sentit, la protecció de l'occità com a llengua oficial de Catalunya és anar en la bona direcció- que defensi la llengua, no avançarem gaire més. Per això, necessitem la implicació d'una majoria, incloent especialment, tots els nou vinguts que formen part del futur del nostre país.