Dels Estats Units a la Xina: el futur del sistema internacional

Article publicat a L'ACTUAL de Catalunya.
    
Quan a Hillary Clinton, Secretària d'Estat dels Estats Units, una periodista li va fer una pregunta que criticava l'actitud condescendent dels EUA amb la dictadura capitalista xinesa; la Secretària li va etzibar que "Com tractaria vostè al seu banquer?". La segona potència mundial (la Xina com a Estat emergent en el sistema econòmic neoliberal global) s'estaria convertint en la primera potència mundial?

Des de fa temps, els experts en Relacions Internacionals han exposat que les relacions entre els EUA i la Xina són molt estretes, disminuint el pes en el sistema internacional de relacions entre Estats, que havia tingut Europa (com a Unió Europea). El catedràtic d'Economia Aplicada, Arcadi Oliveres, ens va poder explicar als seus alumnes, que allà on hi ha més transaccions internacionals (comerç internacional) ja no és entre EUA i Europa (després del Pla Marshall), sinó entre EUA i Xina i altres Estats emergents. Per tant, és el Pacífic i no l'Atlàntic on la majoria del capital dels grans capitalistes opera.

En aquests moments, el Govern dictatorial de Xina, disposa de la majoria de dòlars del Món. Més que el propi país del que ha estat la divisa marc internacional, els EUA, des de Bretton Woods. És per això, que es comença a parlar -bé, ja fa temps que s'especulava això- d'un canvi de divisa internacional, substituint el dòlar nord americà pel uang xinès.

La pregunta què em faig jo és si el sistema internacional tindrà un millor àrbitre o "Policia" amb la Xina. Més enllà dels seus treballadors, i en general els seus habitants, el sistema xinès és una dictadura de partit únic (Partit Comunista Xinès) amb un sistema econòmic capitalista (que alguns mal anomenen "socialisme de mercat xinès"). És doncs una dictadura molt repressiva amb la seva població. Un Estat on les llibertats mínimes (d'associació, manifestació i expressió) són inaplicables per la violació constant dels drets humans. El govern xinès reprimeix constantment les minories nacionals, la oposició democràtica i el minse moviment estudiantil. Internet, la gran xarxa global de la llibertat d'expressió, està censurada pel règim dictatorial xinès. El dret a la informació doncs, també està violat. Aquest sistema de dictadura capitalista -com ho fou el règim feixista de Pinochet- és el millor sistema pels interessos del Capital perquè reprimeixen tot tipus de lluita obrera (que n'hi hagut sempre molt poca, producte de la cultura oriental i el sistema de valors i d'idees del confucionisme). Sense moviment obrer, no hi ha reclamacions i els grans empresaris xinesos poden obtenir més beneficis (producte del baix repartiment d'aquests entre les rendes del treball).  La Xina és un Estat on els drets laborals són una utopia, perquè constantment els més bàsics drets humans són violats.

Compte! Els EUA també són un mal exemple pel que fa la repressió i el terrorisme d'estat, però sobretot, enfora de les seves fronteres (a Amèrica Llatina, a l'Orient Mitjà i al Pacífic). La pregunta és: si anem a pitjor, ja que amb els EUA d'Obama les relacions internacionals s'han suavitzat (o com a mínim els EUA no són el gran factor de tensió internacional).

Serà doncs un Estat agressiu amb la resta d'Estats? Tant pel suport popular occidental a la lluita dels tibetans, com el rebuig social occidental (mitjans de comunicació i moviments populars) que es va viure durant la massacre de Tiananmen, com pel fet que el Parlament noruec ha donat el Premi Nobel de la Pau (ja el va donar al Dalai Lama) a un ex activista de la Plaça de Tiananmen i actualment, defensor de la democràcia i els drets humans com a activista digital (a Internet, amb el seu bloc). Podríem preveure una gran agressivitat. Les dictadures capitalistes es tanquen quan no volen pluralitzar l'espai polític (convertint-se en una democràcia). Tot i això, la seva diplomàcia es basa molt en la confiança (producte del seu sistema de valors) i per això, els primers acords no es firmen (m'imagino que no és un mite). I a la Xina li continua interessant fer-se "la adormida". Per tant, primer de tot, va fer-se més forta a nivell econòmic.

Molts dels Estats estan fent negocis amb la Xina, i sobretot, les grans empreses que s'internacionalitzen. Perquè ho fan? Perquè allà els productes els surten més barats (made in China). Això ha fet més fàcil la seva deslocalització (exportar part de la producció/distribució/venda o tota a un altre Estat). Això ha comportat més atur als nostres països. D'aquesta manera, deslocalitzen la part de la producció més manual o menys qualificada. Per què ho fan? Perquè el que ofereix Xina, és mà d'obra barata. És el que té ésser una dictadura (política) en ple segle XXI. El millor sistema somniat pels capitalistes: un sistema on no hi ha drets laborals (ni treball digne, ni sou mínim base que cobreixi les necessitats bàsiques, etc.) i on hi ha un sistema de mercat desregulat perquè es puguin fer diners de forma molt àgil. Per això, des de fa molts anys, els grans empresaris de les multinacionals i TNs dels nostres Estats han estat negociant amb el Partit únic xinès, que funciona a partir d'amiguismes (per les llicències i bona part dels negocis a dintre del seu país). Aquest sistema corrupte fa que l'esttablishment (els privilegiats i els podersosos del país) es divideixi entre el germà polític del PCX i el germà empresari que explota tots els obrers, tant aquells de les zones més obreres com d'aquells que venen durant un any a les zones agrícoles no industrialitzades.

És difícil competir amb aquestes característiques bàsiques. O la Xina es converteix en un Estat de dret, democràtic i social com l'espanyol, o la Xina continuarà sent un Estat que quedarà impune davant el dret internacional públic i privat i la ONU. Tot i que aquí estem desmantellant l'Estat del Benestar i fent desaparèixer la classe mitjana com explicava fa uns dies l'economista Niño Becerra. Això seria desitjable pels seus habitants i també perquè la nostra situació podria empitjorar amb una Xina com a primera potència mundial. Com podem competir amb un Estat sense drets humans,, sobretot, sense els drets laborals que tot i la reforma laboral, encara disposem aquí?

Com sembla lògic, els EUA no estan disposats a que la Xina acabi amb aquests estatus quo internacional perquè ells sempre s'hi han sentit molt bé fent la funció de  "Nou imperi" des de que va decidir no aïllar-se internacionalment. D'aquesta actitud reticent, se'n fa ressò el gran Noam Chomsky, "A l'agost, el Departament d'Estat va advertir que "si la Xina vol fer negocis a tot el món, també haurà de protegir la seva pròpia reputació, i si algú adquireix la reputació d'un país disposat a evadir i esquivar les responsabilitats internacionals, això tindrà un impacte a llarg termini ... Les seves responsabilitats internacionals són clares". En altres paraules, que ha de seguir les ordres de Washington."

Tot i aquestes declaracions, a la Casa Blanca, en són prou conscients que estan competint amb la Xina per mantenir la seva primacia internacional.