CiU: de retallada en retallada social (als joves)

Article publicat al diari L'ACTUAl de Catalunya.

Arriba la (pre) campanya electoral de CiU amb l'aprovació de les seves llistes. Per cert, amb molts noms que provenen del passat pujolista: sembla que el partit no es regenera gaire ràpid. I també amb l'aprovació del seu programa electoral, ara, que sí sembla que guanyaran les eleccions autonòmiques catalanes aquest 28 de novembre. En aquest programa electoral, els companys d'Iniciativa (les seves joventuts: JEV) hi han trobat un exemple clarificador del model d'Estat de Benestar (reduït a la mínima expressió) que desitgen pel nostre país. Aquest és el seu model de país: la proposta 433 és tota una declaració d'intencions i avís de les retallades socials que ens esperen, ara, a Catalunya. 

D'entrada cal esmentar uns quants aspectes sobre el programa electoral. En aquest, l'apartat "Joventut" -dedicat exclusivament al futur del nostre país: els joves- ocupa menys de mitja pàgina (el conjunt de propostes ocupen 143 pàgines). No entenc -i hi tinc molts bons amics- com en les Joventuts Nacionals de Catalunya (JNC, joventuts de CDC) i en Unió de Joves (les joventuts d'Unió de'n Duran i Lleida), que són, sobretot la primera, joventuts potents, amb molts militants i molt actives arreu del territori; no hagin incorporat més propostes i discurs sobre joventut tenint en compte que si a alguna cosa s'han de dedicar és a buscar solucions pel col·lectiu al qual pertanyen (els joves). Espero que aquestes joventuts polítiques no s'hagin convertit simplement en unes "agències d'ocupació" (on des dels 15 anys fins que pots, vius de la política), en un espai de formació per reclutar i formar les noves formades de líders polítics del partit; i siguin quelcom més que això: que les "joventuts d'un partit". Ho espero, ho desitjo, i conec alguns militants d'aquestes joventuts polítiques (JNC i UdJ) que realment no són així. No són de perfil baix (sense cap autocrítica als seus "pares polítics" i sense influència en el partit), i que volen contribuir més enllà del seu partit a la politització i a la canalització de les reivindicacions de la joventut. 

Tant les Joventuts d'Iniciativa (JEV) com les JERC (d'Esquerra) tinc entès que han participat molt activament en el programa electoral del seu partit. Per tant, no puc comprendre com una joventut com les JNC -i més coneixent molt alguns dels seus militants- no hagin influït o pressionat al seu partit perquè faci més de dues propostes dedicades exclusivament a la joventut i als problemes que té en emancipació, formació, treball (amb les més altes quotes d'atur d'entre la població activa catalana), etc.

1.1.7. JOVENTUT

65. Implementarem el Pla nacional de joventut 2010-2020, sobre la base d’establir mesures efi caces que facilitin i promoguin l’emancipació dels joves catalans a partir dels pilars bàsics del desenvolupament de la vida, com són la formació, l’ocupació i l’habitatge.

66. Implantarem una xarxa real i efectiva d’Oficines de Joventut, que incloguin les oficines d’emancipació juvenil, de forma consensuada amb ajuntaments i consells comarcals.

No m'agradaria enganyar ningú. I si és ben cert que només té dues propostes en el capítol dedicat exclusivament als joves, en el conjunt de les propostes de Convergència i Unió per governar Catalunya i per engegar a través del seu Parlament, hi ha, 13 propostes que estan vinculades amb millorar (segons la visió del partit, és clar) els problemes de la joventut.

Tot i això, em sembla un contingut molt pobre sobre la joventut; producte d'un cert desinterès que ha tingut sempre la federació nacionalista amb els problemes que tenim els joves. També s'ha de dir que és lògic seguint amb la història del govern de 23 anys de CiU en el qual el primer pla estratègic per a la joventut (Pla Nacional de la Joventut de Catalunya) no va arribar fins l'any 2000, després de que el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, demanes per passiva i per activa, més esforços polítics per encarar els problemes concrets del nostre col·lectiu. El que està clar és que durant més de 23 anys, fins els últims 3, CiU no va prioritzar les polítiques de joventut (o no va entendre que hi podien haver polítiques concretes pels joves). 23 anys són molts, i és que les últimes legislatures de Convergència i Unió van ser molt poc productives. No fou fins el 2000 que CiU no va dotar al país del Pacte Nacional per la Joventut de Catalunya. Amb els dos governs tripartits (PSC, ERC i ICV-EUiA), aquest pacte s'ha reformat i actualitzat ens dues ocasions (l'any 2005 i aquest any 2010 ja que el Pacte de CiU finalitzava aquest any). Per tant, les polítiques de joventut han  estat més presents (la focalització) en els governs d'esquerres i catalanistes amb els dos tripartits, durant quasi 7 anys, que no durant 23 de CiU. Entenc que els primers anys entraven dintre el període de transició i experimentalització política i que no es podien fer polítiques de joventut (ja que tenia un caire més modern, propi d'Estats on les polítiques de joventut eren potents perquè feia temps que existia la democràcia i podien focalitzar més les polítiques, producte de la millora en el temps).

Si alguna cosa ha fet bé Esquerra Republicana (ERC) i les seves joventuts (JERC) és fer un procés participatiu, per tot el territori, amb tots els actors socials, associacions juvenils, joves blocaires, entitats juvenils, molt ben publicitada, etc. per acabar dissenyant el segon Pla Nacional de Joventut 2010-2020. Aquesta hauria de ser la campanya electoral d'Esquerra i la resta de partits del Govern d'Entesa (segon tripartit): fer un balanç positiu de l'obra de govern. A l'estil d'un comunicat de les JERC: "un dels compromisos més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Estarà integrada per 64 Oficines Joves que agruparan, en una finestra única, tots els serveis que presten les diferents administracions per facilitar l’emancipació juvenil i guanyar eficàcia." 

La proposta 433 de CiU pels joves

Anem però al debat sobre la polèmica proposta que ha comentat també un amic (Gerard Domínguez) al seu bloc.

Proposta 433 de Convergència i Unió: "Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses".

Una autèntica vergonya. Ara, entenc doncs com l'Artur Mas vol reduir l'atur.

Després de rebaixar el concert econòmic a un millor finançament que redueixi a la meitat el dèficit fiscal del país -per tant, res a veure amb el concert econòmic que té el País Basc i al qual semblava que CiU al principi aspirava-. Demanant per això, la unitat dels partits catalans quan ell quan vol bé pacta amb en Zapatero a Madrid. Per exemple:  les retallades (que va criticar per exemple ERC i que va admetre Felip Puig de CiU) en aeroports, ports i finançament- de l'Estatut d'Autonoma a canvi "d'obtenir" (?) la Generalitat. Fent-se la fotografia amb en Zapatero, que m'agradaria recordar en aquest article.

A CDC parlen de dret a decidir (de tant en tant) pel que els interessa. No nego que a títol personal Artur Mas vulgui la independència però abans vol ser president. Que no ens enganyin. Són el partit central de Catalunya i per tant, continuaran sent tant porucs i ambigus a nivell nacional com puguin per obtenir el màxim de vots possible.

Tornem però a la proposta 433 pels joves. Ara sé perquè també pot prometre grans reduccions de l'atur a Catalunya. Deu haver pres nota de les promeses de Zapatero i del PSC: "tot val perquè ens votin". Com a mínim, Pujol era una persona llegida, respectuosa, que sabia un munt de llengües, que s'havia trepitjar tot el país (tot i no oferir gaires polítiques de re equilibri territorial contra el centralisme barceloní) i que no prenia el pèl al personal. Després de que el concert econòmic del qual parlava Artur Mas i del qual Duran i Lleida se'n desentenia quan Mas deixava entendre que "si els bascos el tenen, perquè nosaltres no el podem tenir (per difícil que sigui)?" i entreveia que tindríem un sistema fiscal de kupos com el basc. Si, si, companys de la mateixa federació no es posen d'acord, això no només passa al tripartit, passa a les millors cases. Ara ja ha fet una proposta més acurada a les possibilitats reals. En realitat, estic d'acord amb el que diuen els de Solidaritat Catalana per la Independència de'n Joan Laporta: el concert econòmic és més difícil que la independència perquè el concert depèn d'Espanya (de la voluntat del Govern central, i amb el PSOE ja hem vist que "Espanya plural" zero) i l'últim, depèn, exclusivament, només de la voluntat dels catalans. 

Ara ens arriba aquesta farsa per reduir l'atur ja que va dir que el reduiria a la meitat. Si és que és un "Superman". Ho analitzaré detingudament: 

"Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses". 

M'imagino que si se l'anomena "contracte", es comptabilitzarà que l'aprenent està "treballant" i per tant, podria ésser que això fes -artificialment i de forma real- reduir l'atur. No és més que un engany perquè està treballant gratis, sense cotitzar a la Seguretat Social.

Això és un engany com a "contracte". De contracte laboral no en té res. Avui dia els joves han de mirar o bé de buscar una feina mal pagada (treball temporal, evidentment) o cada cop hi ha més joves que s'hi troben, buscar "beques de col·laboració" (sense cotitzar, amb uns ingressos que no arriben al salari mínim interprofessional, etc.). Moltes vegades, els que reben un sou i no una beca, cada cop més, forces joves es troben que han de treballar a mitja jornada en negre (sense cotitzar). En condicions de treball pèssimes. Tothom busca gent amb experiència laboral, però això és una cosa que s'aprèn a la feina, i en cada lloc de treball hi ha diferents formes de treballar, diverses dinàmiques internes que costen unes setmanes a assimilar-se per part del nou jove treballador. L'empresari, com no, tot ho vol ràpid, ben fet i si li surt gratis millor que millor. Al cap i a la fi no estem parlant d'ONGs. Amb aquesta reforma laboral que retalla drets laborals i socials, els grans empresaris només volien fer més barat l'acomiadament per retallar costos i augmentar beneficis per les seves butxaques. Se centraven en fer-se ells més rics (compte, alguns estaven en crisi financera i no podien pagar els seus treballadors). Ara CiU el que està promovent és que un empresari no contracti un jove de forma legal -cotitzant i amb un sou mínim- sinó que el "contracti" gratis amb aquest nou "contracte d'aprenentatge". Ho sigui, la majoria d'empresaris que no són ximples, voldran contractar joves sense pagar-los res; tal i com es proposa amb aquesta nova mesura made in CiU.  
Després de la crisi, la qual els joves i les dones som els que més la patim, només ens faltava la reforma laboral i això: cada cop més estem anant cap a un mercat d'esclaus i no estic exagerant gens ni mica al respecte. A França les vagues paralitzen el país, els treballadors paguen majoritàriament (no aquí que no arriba al 20% el número d'afiliats) una quota als sindicats i s'aconsegueixen coses. Allà per la reforma de pensions, es fan mil protestes. Aquí amb una reforma laboral que retalla molts més drets aconseguits per la lluita del moviment obrer no aconsegueix res més que una minsa vaga general.

Ens ho hauríem de fer mirar. Després ens queixem del que ens passa i no sabem per què.

Aquest contracte no fa res més que endarrerir l'edat en el qual els joves ja no depenem dels pares i estem emancipats. Amb aquest contracte (sense sou) com podrem comprar un pis? Això no és reduir l'atur, això és enganyar les estadístiques (i és una tècnica molt vella dels polítics perquè no se'ls critiqui, intentar amagar les dades reals d'atur). Sense cotitzar tindrem problemes per obtenir una bona pensió.

Ja fa temps que en la Formació professional i ara a la Universitat, s'han generalitzat les "pràctiques professionals externes" (en empreses i institucions públiques) que consisteixen en treballar gratis per tenir el primer contacte amb el món laboral, formar-se, etc. Menys en algunes ocasions, no es paga res a l'estudiant per la seva feina (ni tampoc el transport). No sempre consisteix en formar-se, molts cops no es forma de cap forma, no es treballa en res vinculat a la carrera estudiada i simplement serveix perquè els empresaris puguin tenir gent fent treballs en aquells buits que té l'empresa i que no vol posar a treballadors i contractar-los i per tant, havent-los de pagar. En un informe de CCOO es denunciava aquesta pràctica: precaris, becaris, ..., en definitiva joves. Amb aquest contracte volen que continuem sent "estudiants becaris en pràctiques" però treballant durant més temps en una empresa o institució, en resum, volen que treballem gratis: mercat d'esclaus. 

Gràcies CiU per allarga la nostra agonia laboral: moltes gràcies. Entre la proposta de CiU i la del PSC que premia els joves que no estudien ni treballen; anem arreglats. Quin país!

S'ha creat un grup al facebook per criticar la mesura: "No a la 433". Si voleu, us podeu apuntar (no l'he creat jo, però el recomano).