Una Conselleria d'Universitats que no ho ha fet bé

Protesta sindical a la UAB: A la Vaga General!

L'anomenat Lenin de Manresa; el Conseller d'Empresa (i d'Universitats, perquè "tocava"), n'Huguet, avui; tal i com comenta el professor Xavier Villalba al seu bloc; ha passat de llarg els grans problemes de la Universitat Pública del país.  

No ha parlat dels diners que deu la Conselleria a les Universitats i que fa que tinguem la ("no tant") alta qualitat que desitgem. És més. No només això; jo encara no trobo cap acció política o mesura que hagi pres que sigui del meu gust. Pensava que ho seria el "decret del català" però pel que es veu s'està "descafeïnant" per culpa de la pressió de les Universitats Públiques catalanes, que en això, sí els funciona la pressió. 

Avui, CCOO de la UAB, amb un format de protesta, adequat, conjuntament amb d'altres sindicalistes i treballadors -Personal d'Administració i Serveis de la UAB (PAS)-, liderats per Juanjo Bravo (CCOO) han criticat les mesures d'austeritat contra la crisi que afecten als treballadors i han animat a la Vaga General. Tot el meu suport a la Vaga General. Pel que sembla, s'ha fet només per sortir als mitjans i s'ha molestat el mínim, per tant, em sembla bé.



 Bones notícies: La UAB comença a aparèixer als rànquings. 

El futur del català a la Universitat Pública catalana: s'aprova el nou decret

Xavier Sala-i-Martín (que com sabeu, és professor -funcionari, sí!-) deu estar content.

Segons informa Vilaweb: "Els professors universitaris no hauran d'acreditar el nivell C de català".

"Contràriament al que el conseller d'Universitats, Josep Huguet, havia anunciat, finalment els professors universitaris no hauran d'acreditar el nivell C de català per a tenir plaça fixa a l'universitat. El govern ha aprovat avui el decret sobre l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitat catalanes. Segons el decret aprovat avui, els professors hauran d'acreditar que entenen el català parlat i escrit."

Jo tinc l'orgull d'haver participat en la campanya pel català liderada per Plataforma per la Llengua, com a portaveu d'Estudiants per a una Política Activa (EPA), a la UAB. 

EPA també es va adherir a una altre campanya de la Plataforma Universtària pel Català (PUC) de la UPF, on la situació de la presència de la nostra llengua pròpia com a país, és pitjor.

Aquestes dues campanyes liderades per estudiants però, amb el suport d'alguns professors (catalanistes, clar); necessitava que una de les seves reivindicacions històriques del Moviment Estudiantil català -que els professors que vulguin treballar molts anys a la Universitat acreditin un mínim nivell de català (nivell C)- fos una realitat. Però la Conselleria no ens ha fet cas; ha cedit. 

Tot i que en un primer terme, semblava haver-nos escoltat amb la promesa de la Blanca Palmada (llavors, la Comissionada) de redactar i aprovar un decret per normalitzar el català a la Universitat catalana. La Comissionada deixa el càrrec abans de que ho dugués a terme.

Fa uns mesos, semblava que Huguet ens volia donar una alegria. Però, ara sembla, que per culpa de les postures del PSC i ICV-EUiA (com podeu tenir aquestes posicions?) es tira enrere.

El SEPC ho veu com una "millora". I és veritat, insta a cada Universitat a que el seu professorat acrediti un nivell de coneixement (no es diu que el parlin, sinó que l'entenguin!). I  aplaudeix el 'decret Huguet' del català a les universitats; cosa ben estranya, ja que el SEPC sempre busca tres peus al gat a les millores de la Conselleria.

Aquest cop, seré jo el "perepunyetes". No em sembla que puguem dir que el Conseller ens hagi donat la primera alegria de tota la seva legislatura. Sí, ho sé, això vol dir que no m'he n'ha donat cap, què hi farem!: no tinc res en contra de la seva persona, que consti que li desitjo tota la sort del món per a ell!

Darrere d'aquesta mesura, hi ha quelcom més profund: i és, com podem fer perquè hi hagi més presència del català a la Universitat Pública enfront de la presència del castellà (no pas en detriment de l'anglès). Nosaltres, no podem obligar a ningú a donar les classes en català (segons la llibertat de càtedra que és un dret constitucional) -no és un dret lingüístic d'un consumidor, per exemple- i per tant, com a mínim, hem de fer que quan hi hagi un debat al respecte, el professor no pugui (com fa sovint) dir que no sap parlar-lo. A part; així fem que els professors tinguin un bon nivell de català, i per tant, siguin "excel·lents" pel que fa a la llengua pròpia; com també en d'altres llengües, com també exposa el nou decret tot i que no s'esmenti massa en els mitjans de comunicació.

En Xavier Sala i Martín deia fa temps que Montilla no podia governar sense tenir estudis ni tenir un nivell de català "acceptable" (com ho seria tenir el nivell C de català).

Ara es veu, que a un professor universitari (molt més lògic que li demanin) “li obliguin” a acreditar-ho (cosa que no passarà amb els professors que fa anys que exerceixen) li sembla que ataca l’atracció de talent (argument C’s i UPyD per excel·lència). 

Xavier Sala-i-Martín va dir al seu Facebook que marxaria de la UPF. Hi ha gent que es creu que estem pendents del que ells facin. Enric Canela, el va respondre molt bé: ell fa classes en anglès a la Universitat dels EUA on ell exerceix docència i ell no demanarà a tal Universitat fer les classes en castellà o català. Lògic. Allà si, però es veu aquí no. Aquí cada Universitat podrà intentar fer el que pugui per no convertir això amb una prioritat sinó amb un "tràmit".  

Com acreditarem aquest nivell al professorat?: cada Equip de Govern del Rectorat de cada Universitat farà el que vulgui. Caldrà doncs, estar atents i fer-nos valdre. Volem ser un país modern, per tant, ens hem de fer respectar la nostra cultura, mentrestant ens fem més oberts.

Jo vaig estar com a representant d'estudiants a una de les Comissions de la Junta de Facultat on es redactaven els nous Plans d'Estudi a la meva Facultat. Els Graus (adaptats al Pla Bolonya) de Ciència Política i Sociologia. Amb un altre professor vaig defensar que no s'eliminés l'anglès als nous plans d'estudi ja que el volien treure. Ho varem aconseguir. Parlem clar: ell ho va aconseguir, perquè sap convèncer i negociar. Què vull dir amb tot això? Que no és incompatible defensar el català i l'anglès i demanar que els professors en tinguin coneixement i que als estudiants també se'ls exigeixi un bon nivell de tots tres idiomes (incloent, el castellà, clar).

Enric Canela, també ho veu positiu, com el SEPC, ja que en el decret hi haurà formules per assegurar un bon nivell. Jo no sóc tant optimista, però en tot cas, n'Huguet anava en el bon camí i el decret és millor que l'anterior situació de desprotecció del català.