Primer fragment per a la reflexió


"El peor analfabeto es el analfabeto político
No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos.
No sabe que el costo de la vida, el precio del poroto, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los remedios, dependen de decisiones políticas.
El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política.
No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado, y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales."

Bertolt Brecht

Comentaris

Anònim ha dit…
http://www.kaosenlared.net/noticia/2644/que-li-passa-al-moviment

http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/2009/01/el-resum-de-la-setmana-la-uab-la-cara.html

Te'n recordes? Si, doncs ara predica el mateix a la teva ciutat amb els eskirols que han anat a treballar. Fals!
30 de setembre del 2010, a les 6:02
Joan G. ha dit…
No veig incoherències entre aquest fragment i els escrits que vaig dur a terme durant l'etapa de lluita contra Bolonya.

Si m'ho poguessis explicar?
30 de setembre del 2010, a les 11:46
Anònim ha dit…
No fa falta perds la credibilitat, afortunadament som masses els que sabem com ets. Amb la brutícia que deixes anar per internet et fas tu solet la casa.
1 d’octubre del 2010, a les 3:16
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació