El meu tercer article a L'ACTUAL: "Paciència".

Paciència. Després del 10-J, després de la Diada.

Escrit per: Joan Gil

  

 De les consultes al 10-J

Paciència, que és la mare de la ciència. Després del 10 de juliol, "no hi haurà marxa enrere". "Res, tornarà a ser igual". Són frases que es poden sentir en els debats de tertúlia que fan els conciutadans (de la Catalunya Central! no de l'AMB!). I és que va ser la primera gran manifestació per la independència. Amb tots els respectes pels no independentistes que hi van assistir. I és que una experiència d'acció col·lectiva, passió, voluntariat, democràcia participativa; d'aquestes característiques marca a tots els que hi hem estat involucrats.

Vaig tenir la oportunitat de ser membre de la coordinadora comarcal Bages Decideix.

Això ha conduit a que potser ens creguem que ja disposem de l'anel·lada majoria social àmplia a favor de l'Estat propi. Compte. Una majoria social activa o una majoria electoral, cada cop estem més a punt d'assolir-ho. Però no seria el projecte independentista que estic esperant: àmpliament majoritari, integrador, amb la participació de bona part dels nou vinguts. El gran repte del país: fer-los sentir catalans, perquè ens puguin parlar en català, perquè puguin votar Sí.

Ja sabíem que sense suport institucional, seria difícil que tothom vingués a participar de les consultes: perquè "no serà vinculant", perquè la millor forma de no fer avançar l'independentisme, és no plantejar-ne el debat, perquè molts dels que votarien No, ja els està bé la situació actual.

Van venir molts, i és el moviment més popular després del de la Transició a la meva ciutat (Manresa). I n'estem d'estar orgullosos, però els percentatges són encara insuficients. Un 20% és la mitjana.

Sense ànim de desanimar ningú en "el deure" de tots nosaltres, com a independentistes, en convèncer els nostres corre legionaris sobre els beneficis i la necessitat de disposar d'un Estat propi. Aquest referèndum o declaració unilateral d'independència, no està a punt d'arribar. Pel que sembla; tindrem una legislatura més en la qual aquest procés no es durà a terme, com a mínim, pel que sembla, a nivell institucional.

Els partits tradicionals com CiU i ICV, tenen grups independentistes potents internament però no acaben de fer avançar el seu partit cap a aquestes postures més trencadores. La direcció es queda doncs, en la postura més conservadora. Tot i que han avançat. No els hi queda un altre. Però podem estar contents: intel·lectuals federalistes passant-se al sobiranisme, consolidació i empenta dels independentistes de CDC, UDC i ICV, noves formacions extraparlamentàries, etc. Falta temps doncs.

Ens duran (CiU i ICV) per postures que podrien limitar l'independentisme econòmic, el nou independentisme racional i individualista. El concert econòmic, doncs, intentaria evitar la major. Però, aquesta proposta de CiU, així com la proposta d'ICV-EUiA de reformar la Constitució; són completament impossibles. Pur fum. Pura ciència ficció. Amb la llei electoral a la mà, amb les tendències de vot en les darreres eleccions, amb l'estatus quo espanyol PP-PSOE, etc.

 Espanya (tant els partits com els poders fàctics, com el TC) ja ha exposat la seva postura al respecte: no avançarem cap a l'Espanya plural, federal i plurinacional. Per tant, com diu Puigcercós, alguna cosa caldrà fer en el "mentrestant": polítiques d'habitatge, d'ocupació -i més, en plena crisi-, etc.

Esperem emperò que no faltin gaires legislatures més.

Del 10-J a la Diada

En la Diada, el jovent ha estat el més actiu, tant en la manifestació com en el Concert, cantant amb força i convençudament els crits a favor de la independència (sempre hi ha una part que és sentimental, emotiva i no racional que es deixa dur per les masses). Hi ha consciència. I portaran els seus familiars petits, com per exemple els cosins petits. I per tant, aniran "estenen la taca", faran partícips als seus. Al cap i a la fi, el càntic independentista és l'únic que es pot cantar, no perquè és el que demana el poble quan surt el carrer (ho sigui, no perquè els demés ho facin), sinó perquè no conec cap càntic (ni cap esperança, cosa que hi té forta relació) federalista o del concert econòmic. Us imagineu: "Volem tot, tot, ... tot l'Estatuuuut". No enganxa. No crea passió.

I sobretot, no enganya. Espanya ha dictat sentència. I tu?