Article publicat a L'ACTUAL de Catalunya sobre la vaga: jo hi seré!
Qui hi dona suport? Sindicats de treballadors, d'estudiants, Assemblees d'aturats, associacions de professionals autònoms, partits polítics d'esquerres parlamentaris i extra parlamentaris, moviments socials, etc.
CCOO i UGT. Tard i malament.
D'entrada exposar que estic en desacord amb les directrius dels dos grans sindicats espanyols (UGT i CCOO) perquè han convocat una vaga general molt tard (quan a França ja van per la tercera amb mesures laborals més suaus), perquè molts cops no tenen en compte la realitat laboral del nostre país, i perquè part de la seva direcció a Catalunya ha estat molt condescendent amb la patronal catalana alhora d'acceptar Expedients de Regulació (EREs) que augmentaven la bossa d'aturats del nostre país, arribant a ser una de les Comunitats Autònomes amb més atur d'Espanya. Són uns 600.000 tot i que és cert que alguns treballen al mercat negre, però jo no el veig com la patronal que avui ha declarat que és “un mal menor”. I també, per alienar-se amb el PSOE sempre que tenen la ocasió. CCOO de Catalunya emperò, se'n surt més airada d'aquesta crítica per no alienar-se políticament amb el PSC. També és cert, que algunes seccions sindicals com les de CONC a les Universitats, són un exemple a seguir i per tant, no m'agradaria generalitzar. Moltes seccions sindicals de CCOO, delegats sindicals i tècnics del sindicat estan per la defensa del treballador, així com gent d'UGT; emperò, la línia seguida per la direcció ha estat de fer molts pasos enrere i cap endavant. I això s'ha de dir ben clar perquè rectifiquin.
A excepció dels sindicats bascos (l'aberztale LAB i altres), la resta també convoquen.
Tot i el desprestigi dels dos grans sindicats; aquests han tingut molt poc espai en els debats televisius. Això vol dir que els mitjans no són neutrals, i estan a la dreta d'aquests. Evidentment, una cosa són els líders sindicals, i l'altre la base sindical: delegats sindicals (la majoria no són alliberats) i treballadors afiliats. I és més, la resta de sindicats (nacionals i de classe, com la Intersindical, el tercer sindicat espanyol, la USO, la CGT, COBAS i d'altres) tampoc han tingut quasi presència mediàtica als mitjans de difusió estatal. Per tant, continuem tenint la majoria de mitjans de comunicació alienats amb les opinions de la patronal espanyola (CEOE) i les patronals regionals. Per cert, el gran empresariat és apàtrida, no té bandera, la seva bandera és l'aixafament dels drets socials i laborals. Al segle XIX, al segle XX i sempre. Cal recordar-ho de tant en tant, quan alguns sota la bandera de Catalunya, amaguen interessos privats i personals.
La esquerra social i nacional recolza la Vaga General. També ho fan altres agrupacions.
Els partits d'esquerra Izquierda Unida (IU), Esquerra Republicana de Catalunya (Esquerra) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), i també la coalició independentista Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Joan Laporta, Uriel Bertran i López Tena; recolzen aquesta convocatòria de vaga per raons socials, i en algun cas, per raons també nacionals (“Espanya és crisi”). Un grup de juristes catalans també recolza la vaga. Al igual que la majoria d'associacions d'autònoms de Catalunya i bona part dels professors universitaris progressistes i catalanistes i dels sindicats d'estudiants (SEPC, AEP, AJEC, SE, etc.). El Claustre de la Universitat de Barcelona, va redactar un manifest recolzant la vaga. Cal recordar que el Claustre és l'òrgan que representa tota la comunitat universitària de la UB: estudiants, becaris, treballadors precaris, professors funcionaris, investigadors, etc. També hi dona suport l'Assemblea d'Aturats de Barcelona. El Moviment dels 25 que ha ocupat a Plaça Catalunya (BCN) el banc de Crèdit del Banc d'Espanya. Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, etc. L'Archidiosesi de Sevilla també la recolza.
Fragment del comunicat dels autònoms a favor de la vaga:
“Les organitzacions de treballadors autònoms: Associació de Transportistes Agrupats Condal (ASTAC-CONDAL), Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Federació Sindical de Treballadors Autònoms Dependents-CCOO (FS TRADE-CCOO), Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) i Unió de Pagesos de Catalunya, van presentar divendres el document amb la seva adhesió i convocatòria de la vaga general del proper 29 de setembre.”
El debat que ens han volgut vendre la majoria de mitjans de comunicació. Els alliberats, els serveis mínims, el dret a anar a treballar el dia de vaga (carai, si, per això fem la vaga general, pel dret al treball i digne si pot ésser!), etc.
Tota associació i organització registrada a l'Estat, pot rebre subvencions.
Volia exposar que la CEOE rep subvencions. Com els dos grans sindicats estatals. Davant la hipocresia dels que critiquen les subvencions als sindicats, però també en reben; cal més informació ja que encara ens en falta. El PP també rep múltiples subvencions com a partit polític i a través de les seves fundacions privades. Amb el PP al govern, la Fundación Francisco Franco també rebia subvencions dels impostos que paguen tots els espanyols. Millor doncs que se les emportin els sindicats, que com a mínim, això no és un insult a la democràcia i als drets humans.
Cal reconèixer que sense subvencions i amb cada cop menys treballadors que paguen una quota al sindicat com a afilats, els sindicats no podrien organitzar vagues ni donar serveis laborals i legals als seus treballadors. Més enllà d'això; algun dia s'haurien de debatre els criteris per rebre subvencions. Però aquest (per molt que alguns poders fàctics vulguin) no és el debat de la Vaga General.
La conya dels serveis mínims.
A França entenen molt millor que aquí que vol dir una Vaga General. 1) No és una broma. 2) No és una passejadeta o una manifestació qualsevol. 3) Comporta un sacrifici i un compromís per qui la organitza i per qui la du a terme. 4) Forma part d'una realitat social dividida en classes socials. 5) Els serveis mínims són les urgències d'hospital, bombers i polícia (que en aquests casos ha d'estar més atenta als que vulguin aprofitar-se de cert desconcert que es pugui muntar). 5) Les postures i alguns pactes que s'han fet en els quals els serveis mínims són del 40% o majors són un insult a la intel·ligència. Només cal haver seguit Barrio Sesamo per adonar-te que una cosa mínima, és una cosa petita. Els serveis mínims de més del 40% (que no són precisament, una excepcionalitat) són una formula per fer inviable el dret constitucional que té el treballador a fer vaga. 6) A França, no els preocupa que aquell dia una persona no pugui anar a un lloc a perdre miserablement el temps, quan un país es paralitza; precisament per això, perquè estan paralitzant un país. A vegades, cal aprendre dels francesos. Allà, contra la reforma de les pensions, la majoria de la població surt al carrer. Aquí ens disgustem, critiquem (hobbi habitual per terres mediterranies i completament inútil) i no fem quelcom al respecte. Ni reaccionem, ni plantegem alternatives. Així ens va. La culpa? De tots. Aquí no ens podem passar la pilota (nens, pares, professors, polítics) com fem amb el debat sobre la Educació pública.
El pitjor piquet: el del gran empresariat.
Des de CCOO de Catalunya s'ha informat que han rebut forces trucades de treballadors que eren amenaçats i rebien xantatge dels seus caps (que són els que, recordem, en depèn el seu sou i per tant, el seu benestar) perquè no secundessin la vaga. És cert, que hi haurà alliberats i treballadors -raonablement- emprenyats per les mesures, que faran piquets coactius i això no es pot justificar. Certament, el pitjor piquet és el de l'empresari. Perquè pot no renovar-te el contracte (aquest xantatge serà més fàcil gràcies a la nova regulació laboral, ho sigui, que podríem dir que gairebé fem vaga perquè el dia de demà, molts també en puguin fer).
Perquè anar a la Vaga General? El debat que cal fer. Podem aturar la reforma de les pensions!
Les mesures anti-socials que retallen drets laborals: la reforma laboral.
La Vaga General es convoca en contra de la reforma laboral (qualsevol persona amb un mínim d'intel·ligència sap que quan s'ha de pressionar, és abans de que s'aprovi una llei); emperò, per la única cosa que pot servir (i no per això, menys cabdal pel nostre futur i el dels nostres fills) és perquè no es dugui a terme la reforma de les pensions de caràcter regressiu convertint el sistema públic en un sistema insuficient, i per tant, promocionant de facto els Plans de Pensió Privats; amb els quals alguns banquers es faran d'or. Si, si, aquells banquers ineficients, que van gestionar tant malament els grans bancs dels EUA com el famós Leman Brothers, i que ara salvats per tots nosaltres, es reparteixen els beneficis. Els nostres impostos han servit per salvar un model, una versió del capitalisme; la qüestió és si amb milions de persones morint-se de fam cada dia sobre la taula, podem consentir un futur així. I per cert! Ara diuen que l'Estat és deficitari, i que el sistema sanitari i educatiu no és sostenible econòmicament. Tenen raó: els milions regalats (no hi ha hagut cap mínim control sobre on eren destinats!!! vivim en una anarquia, en un anarcocapitalisme!) als bancs, evidentment, no podran anar a la sanitat pública i a la educació pública. Ara van a per tornar a tocar (regressivament) les pensions. La Vaga General ho pot aturar.
La reforma laboral no és cap mesura anti-crisi.
La crisi econòmica prové d'una versió del capitalisme (capitalisme financer, globalització neoliberal) que traspassa els Estats (i per tant el seu poder d'influència i control del Capital, del diner), i per tant, funciona de forma més desregulada que abans convertint el Planeta en un Mercat únic global. Les grans empreses transnacionals (Tns) i multinacionals operen en aquells estats on el benefici empresarial pot ser més gran. Aquests Estats mensypreen les condicions dels seus treballadors (mà d'obra barata que no vol dir mà d'obra no qualificada) i la situació medi ambiental del Planeta; per tal de que l'inversió estrangera arribi a bon port. Un d'aquests Estats en ple auge és la dictadura capitalista de partit únic “comunista” de Xina. Actualment, és el país que més dòlars té. Convertint-se en el banquer de la resta d'Estats. Competint per l'hegemonia mundial amb uns terroristes d'estat (el complex militar nord americà que es dedica a inventar-se enemics mundials per vendre armes) d'EUA afeblits per perdre el control d'Amèrica del Sud (l'anomenat “culo de Estados Unidos”) pel sorgiment d'alternatives d'esquerres des de Lula da Silva (Brasil) a Evo Morales (Bolívia). Canviar el mercat de treball, no soluciona l'origen de la crisi: el mercat financer, que és el que hauria de canviar.
PSOE: per fi podem dir que són de dretes sense que ens tractin de demagògs.
Tot i que la reforma laboral ja ha passat tots els tràmits parlamentaris i per tant, ja s'ha aprovat; cal fer memòria i recordar que aquesta ha estat dictada pel Fons Monetari Internacional (qui va deixar a mitja Llatino Amèrica en la misèria), per la Comissió Europea (ho sigui, pels polítics dretans de França i Alemanya) i pel “Mercat” (ho sigui, pels capitalistes que fluctuen bonos i accions de forma molt política i molt poc econòmica). Convertint Espanya en un autèntic “Protectorat” i no en un Estat sobirà. Tenim democràcia política, però si qui més influeix en el disseny de les polítiques públiques és la classe dominant (els capitalistes de sempre), tenim polítiques classistes a favor dels interessos d'uns pocs; producte d'estar vivint en una dictadura; econòmica en aquest cas. El PSOE emperò, no es pot excusar en això (i constantment ho intenta fer). El PSOE governa, i si es deixa pressionar pels interessos d'uns pocs; és responsabilitat seva. És més, aquesta reforma laboral no és res més, que la guinda a un seguit de polítiques econòmiques pactades amb la dreta (CiU i PNB) i no amb la esquerra (NaBai, ERC, ICV, IU, CHA). El PSOE és doncs, també, de dretes; perquè alhora de dissenyar les polítiques claus (les econòmiques) s'aliena amb la dreta “nacionalista”.
Tornem al segle XIX: mercat d'esclaus?
La reforma abarateix l'acomiadament. Alguns diuen que això beneficia la mitjana empresa, que hauria de tancar l'empresa i per tant, acomiadar (no a un!) a tots els treballadors. Però té un error de perspectiva. Aquestes PIMES depenen d'unes grans empreses de distribució que com a “bons” intermediaris reben la major part del pastís de tot el negoci. No és doncs, l'abaritment (un retrocès en els drets laborals) la solució a res. És fer pagar els plats trencats als més febles -cosa que s'ha fet gairebé sempre- quan els problemes de les PIMES tenen nom i no són els treballadors que cada dia s'aixequen a les 8. Es diuen: falta de crèdit (si, si, tot i els milions regalats als bancs!) i empreses distribuidores; així com falta de cooperació empresarial; producte d'una malentesa comprensió únicament competitiva del mercat (i no en xarxa). A més, l'acomiadament ara estarà subvencionat per FOGASA (ho sigui, no tot el pagarà l'empresari). El pagarem tots els contribuents. Fantàstic doncs, com més acomiadaments, més impostos. Això si que és ser liberal!
La reforma laboral privatitza el servei d'ocupació. Molt senzill: com tota privatització d'un servei públic (a la qual ens tenen acostumats PP i PSOE), hi ha algú amb molts diners (que pressiona perquè es produeixi una privatització monopolística i no una liberalització) veu una oportunitat de negoci (amb el benestar i el futur de tota una generació).
Això és una qüestió tècnica que en el decret del Senat encara no puc entendre, però segons els sindicats, els convenis col·lectius tindran menys pes. Ho sigui, el poder del treballador alhora decdir quines condicions laborals tindrà, s'afebleix, amb la qual cosa, de facto, es redueixen les condicions laborals (i el treball digne torna a ser una utopia!), perquè com bé sabem les empreses (sobretot les grans, no pas les familiars on el tracte i la visió és molt més de tu a tu) no són ONGs.
Això no és el que necessitàvem. Amb la excusa de la crisi ens treuen més drets laborals i socials. Necessitem menys precarietat laboral i un nou model econnòmic (fins que no arribi un nou sistema econòmic) que es basi en la recerca i la innovació (R+I+D). Volem ser Societat del Coneixement; i no del totxo i el turisme de borratxera. A Finlàndia, tenen un potent Estat del Benestar i uns bons salaris. Sembla que no volen retallar drets laborals i socials. Com és que aquí si? Doncs perquè aquí en comptes d'atacar els capitalistes, aprofiten aquests mateixos, la conjuntura, per tenir més beneficis a costa de pagar-nos menys.
Article a destacar d'un prestigiós periodista.
Nosotros, los imbéciles
Ignacio Escolar
“Dos años después del fin de Lehman Brothers, aún no sabemos cuánto nos va a costar el rescate a los bancos y cajas españoles. Ya llevamos gastados unos 12.000 millones de euros y, desde el Gobierno, calculan que la factura final rondará los 30.000. Es lo que cuesta salvar al sistema financiero patrio de las secuelas de la crisis internacional y, en mayor medida, de sus excesos durante la burbuja inmobiliaria. Por si acaso, el fondo de rescate español, el FROB, está presupuestado con un máximo de 99.000 millones, no vaya a ser que esa banca pase hambre.
Es fácil perderse con tanto cero. Pero 30.000 millones de euros, para los de letras, es cerca del 3% del PIB español. Es el doble del tijeretazo del déficit. Es casi ocho veces el recorte del sueldo a los funcionarios. Es 20 veces el ajuste de las pensiones. O es 50 veces lo que cuesta el plan de rescate para los parados de larga duración.
30.000 millones de euros en un país destrozado por la crisis es un inmenso montón de razones para que los responsables de esos bancos y cajas a los que ha salvado de sus errores el dinero de todos se escondan en una cueva y no salgan de allí hasta que se olvide su vergüenza. Pues no. Aún nos dan lecciones. Ayer, con el desparpajo habitual del sector, el director general de la Fundación de las Cajas de Ahorro, Victorio Valle, calificó de “imbecilidad” la propuesta de esa mínima tasa a las transacciones financieras que respaldan algunos países de la Unión Europea y que pidió el lunes en la ONU Zapatero. Una imbecilidad, es decir, algo propio de imbéciles. Y tiene razón. Somos imbéciles, completa, absoluta y rematadamente imbéciles, si toleramos que el mismo sector financiero que hundió el planeta se vaya de rositas y encima nos insulte.”
Alternatives? N'hi ha un munt.
És difícil dur-la a terme però no impossible. La dicotomia és qui paga els plats trencats: nosaltres o ells. La política democràtica hauria de beneficiar la majoria (nosaltres) però, en canvi, no és així. La crisi la paguem estudiants, treballadors i pensionistes amb pitjors serveis públics, amb pitjors pensions i amb una major llista de possibilitats de treballar precàriament i durant més anys.
Us recomano el llibre “Democràcia econòmica, una alternativa vers el capitalisme”, redactat per prestigiosos politòlegs i economistes de les Universitats Públiques catalanes, ESADE i d'altres. En el qual exposen que sí és possible un altre sistema econòmic, només és una qüestió de voluntat política. Si surtim al carrer demà, cridant contra la dreta (i la seva versió “progre”: PSOE); potser s'adonaran que no són imbècils i que no ens han pres el pèl encara.
A més, us convido a participar dels actes de la vaga general tant si sou aturats, estudiants, pensionistes, autònoms, funcionaris, assalariats, becaris, precaris i classe treballadora i popular en general. Aquells que treballeu, feu vaga i aneu a la manifestació, si podeu a la de Barcelona, a les sis. Aquells que no podeu fer vaga, aneu a la manifestació i feu difusió de les reivindicacions com a treballadors o propers treballadors.
Enllaços:
Secretari General CONC: http://www.ccoo.cat/pdf_documents/avuielpunt_28setembre2010.pdf
Motius per la Vaga General: http://www.vnavarro.org/?p=4712&lang=CA
Abaratar el despido: de entrada, no: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/09/abaratar-el-despido-de-entrada-no.html
Por qué iré a la huelga general: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/09/por-que-ire-a-la-huelga-general.html
Entrevista al catedràtic Viçens Navarro: http://www.vnavarro.org/?p=4726&lang=CA#more-4726
Conferència del mateix ex professor de la UPF: http://www.vnavarro.org/?p=4722&lang=CA
Perquè anar a la vaga?: http://www.intersindical-csc.cat/imatges/diptic_vaga.pdf
Preguntes sobre la vaga: http://www.intersindical-csc.cat/documents/preguntes_vaga.pdf
La formació ecosocialista vol impedir que les ETTS col·laborin amb el Servei Públic d'Ocupació tal com imposa el Decret Llei de mesures urgents per la reforma del mercat de treball: http://www.iniciativa.cat/contralacrisi/news/27303
Alternatives d'ICV: http://www.iniciativa.cat/protected_media/documents/2898/diptic_vaga_general_tra.pdf
La Intersindical-CSC calcula que l’aplicació de la reforma laboral pot fer perdre fins a 50.000 euros a un treballador mig en ser acomiada: http://vagageneral29s.wordpress.com/2010/09/27/la-intersindical-csc-calcula-que-l’aplicacio-de-la-reforma-laboral-pot-fer-perdre-fins-a-50-000-euros-a-un-treballador-mig-en-ser-acomiadat/
Perquè anar a la Vaga (FAQ): http://asaltarloscielos.blogspot.es/1285245278/seguimos-desmontando-excusas-para-ser-un-esquirol-el-29-s/
Razones para una huelga: http://www.youtube.com/watch?v=S8Ms_-u_jag&feature=player_embedded
Los culpables de la crisi: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/09/los-culpables-de-la-crisis.html
Nosotros, los imbéciles: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/09/nosotros-los-imbeciles.html
Comentaris
CAP