Article publicat a Kaosenlared.net sobre els incidients a Barcelona
Sobre els incidents d'ahir a Barcelona
Unes humils reflexions per calmar els ànims i aixecar la moral socialista i anti capitalista.
1 d'octubre: 600 lectures.
Publicat a la Columna Central (a la pàgina principal a Opinions).
Unes humils reflexions per calmar els ànims i aixecar la moral socialista i anti capitalista.
1 d'octubre: 600 lectures.
Publicat a la Columna Central (a la pàgina principal a Opinions).
Joan Gil Oliveras | Ciutadà
Més enllà del terrorisme d'estat
Més enllà de l'actuació violenta, desproporcionada, injustificada i aleatòria dels Mossos d'Esquadra comandat per un impresentable com en Joan Saura. Que va comportar les pallisses a manifestants i activistes a favor de la Vaga General i l'impediment en molts casos de l'exercici de la llibertat d'expressió i informació per part de forces periodistes. Entre una llarga llista de greuges. Un sistema capitalista injust que deixa morir de fam milions de nens. Això si que és terrorisme. Global en aquest cas.
Sobre els energumens que van provocar incidents
Més enllà d'això, cal una reflexió per part dels que van dur a terme destrosses i aldarulls a Barcelona. Primerament, per convertir-se en aliats del sistema capitalista i del discurs neoliberal. I després, perquè són actituds lamentables que no es poden justificar. De què estic parlant? De cremar un cotxe de la policia catalana, de cremar contenidors, de robar botigues de roba, etc.
La meva reflexió humil i personal
Això és com una batalla; però ideològica. Hi ha qui perd i qui guanya. A la societat, hi ha classes socials. Sí.
Tots vestim igual o de forma semblant, però molts no arribem a final de mes i d'altres no tenen cap problema en mostrar la luxúria amb la qual viuen per tenir-nos a tots ben explotats. Amb ells; tenim interessos contraposats. I és clar.
Però la pobresa, la guerra, la ràbia, el mal humor, la baixa moral i els baixos instints, així com la violència, en general; són les seves marques característiques. Les seves formules d'actuar, la seva forma de viure; com a capitalistes. No podem contestar-los de la mateixa manera. La situació és greu: se'ns pixen i diuen que plou. Però no podem caure en el parany que ens tenen parats.
Si actuem com ells, serem ells. I com ells, poden tapar les seves vergonyes i nosaltres no. Ells guanyaran. Nosaltres perdrem. És el que ens està passant; en realitat. Això no vol dir actuar sense contundència o fermesa. Ans al contrari. Però nosaltres no som ells ni ho volem ser. No ens venem. El diner no és una moneda de canvi per a nosaltres. Seguim on som, amb dignitat. No volem formar part de la seva merda on hi estan instal·lats, vivint, això si, còmodament. No ens passarem al seu bàndol. Però tampoc em de confondre actors. Aquell botiguer, que per molt esquirol que fos ahir, i la ràbia -lògica- que ens pugues generar en aquell moment amb les persianes ben obertes. Però ells no haurien de ser la nostra principal preocupació, ni la preocupació del dia d'ahir.
Els robatoris, el fet de cremar un cotxe dels Mossos i les revoltes al carrer no són cap mena de solució a cap problema provocat per aquest sistema injust i fastigós. Aquestes actituds són lamentables, inútils, injustificables -tots ho sabem, clar-, i sobretot és estúpid. Dediquem esforços a plantejar i fer viables alternatives a aquest sistema. Els mitjans de comunicació de masses mengen d'això, del que ven: dels disturbis. Els hi estem posant fàcil perquè passin de llarg els debats profunds. Ho faran igual? Potser. Però, si els hi ho posem fàcil, l'estratègia és errònia. No podem perdre els estreps: la societat no se'ns acostarà així. I sobretot no podem perdre la dignitat que és el que ells han perdut. Els capitalistes esperen això: disturbis. Per justificar més repressió policial
La ràbia no es pot canalitzar així. És més, s'ha de reprimir. S'ha Jo també en tenia ahir, però no la vaig canalitzar amb violència. Però també em podia haver equivocat. Com qualsevol persona que s'adona de que ens estan prenent el pèl. No caiguem doncs, en el parany. De l'Estat policial. Del sistema. Si usem la violència i no la intel·ligència, perdrem al batalla contra l'opressor. Cal tenir-ho en compte per pròximes ocasions. I per reflexionar-ho.
Més enllà de l'actuació violenta, desproporcionada, injustificada i aleatòria dels Mossos d'Esquadra comandat per un impresentable com en Joan Saura. Que va comportar les pallisses a manifestants i activistes a favor de la Vaga General i l'impediment en molts casos de l'exercici de la llibertat d'expressió i informació per part de forces periodistes. Entre una llarga llista de greuges. Un sistema capitalista injust que deixa morir de fam milions de nens. Això si que és terrorisme. Global en aquest cas.
Sobre els energumens que van provocar incidents
Més enllà d'això, cal una reflexió per part dels que van dur a terme destrosses i aldarulls a Barcelona. Primerament, per convertir-se en aliats del sistema capitalista i del discurs neoliberal. I després, perquè són actituds lamentables que no es poden justificar. De què estic parlant? De cremar un cotxe de la policia catalana, de cremar contenidors, de robar botigues de roba, etc.
La meva reflexió humil i personal
Això és com una batalla; però ideològica. Hi ha qui perd i qui guanya. A la societat, hi ha classes socials. Sí.
Tots vestim igual o de forma semblant, però molts no arribem a final de mes i d'altres no tenen cap problema en mostrar la luxúria amb la qual viuen per tenir-nos a tots ben explotats. Amb ells; tenim interessos contraposats. I és clar.
Però la pobresa, la guerra, la ràbia, el mal humor, la baixa moral i els baixos instints, així com la violència, en general; són les seves marques característiques. Les seves formules d'actuar, la seva forma de viure; com a capitalistes. No podem contestar-los de la mateixa manera. La situació és greu: se'ns pixen i diuen que plou. Però no podem caure en el parany que ens tenen parats.
Si actuem com ells, serem ells. I com ells, poden tapar les seves vergonyes i nosaltres no. Ells guanyaran. Nosaltres perdrem. És el que ens està passant; en realitat. Això no vol dir actuar sense contundència o fermesa. Ans al contrari. Però nosaltres no som ells ni ho volem ser. No ens venem. El diner no és una moneda de canvi per a nosaltres. Seguim on som, amb dignitat. No volem formar part de la seva merda on hi estan instal·lats, vivint, això si, còmodament. No ens passarem al seu bàndol. Però tampoc em de confondre actors. Aquell botiguer, que per molt esquirol que fos ahir, i la ràbia -lògica- que ens pugues generar en aquell moment amb les persianes ben obertes. Però ells no haurien de ser la nostra principal preocupació, ni la preocupació del dia d'ahir.
Els robatoris, el fet de cremar un cotxe dels Mossos i les revoltes al carrer no són cap mena de solució a cap problema provocat per aquest sistema injust i fastigós. Aquestes actituds són lamentables, inútils, injustificables -tots ho sabem, clar-, i sobretot és estúpid. Dediquem esforços a plantejar i fer viables alternatives a aquest sistema. Els mitjans de comunicació de masses mengen d'això, del que ven: dels disturbis. Els hi estem posant fàcil perquè passin de llarg els debats profunds. Ho faran igual? Potser. Però, si els hi ho posem fàcil, l'estratègia és errònia. No podem perdre els estreps: la societat no se'ns acostarà així. I sobretot no podem perdre la dignitat que és el que ells han perdut. Els capitalistes esperen això: disturbis. Per justificar més repressió policial
La ràbia no es pot canalitzar així. És més, s'ha de reprimir. S'ha Jo també en tenia ahir, però no la vaig canalitzar amb violència. Però també em podia haver equivocat. Com qualsevol persona que s'adona de que ens estan prenent el pèl. No caiguem doncs, en el parany. De l'Estat policial. Del sistema. Si usem la violència i no la intel·ligència, perdrem al batalla contra l'opressor. Cal tenir-ho en compte per pròximes ocasions. I per reflexionar-ho.
Comentaris
Al segon comentari: escolta'm. Ningú t'ha obligat a entrar a llegir el que jo escric a diferents mitjans i que enllaço a aquest bloc. Si no t'agrada, me'l critiques i punt. O millor dit, en fas un de propi al teu bloc. O encara millor: no et passis pel meu bloc si tant dius que no t'agrada.
I gràcies al tercer comentari.