Reflexions pel futur i propers canvis en el bloc
Feia temps que no escrivia en aquest bloc, i he de dir, que tinc previst, reformular-lo completament. Convertint-lo en un bloc generalista i personal. I no tant centrat en el món universitari. Tot i això, encara m'ho estic plantejant, i segurament, pel juliol, ja hauré canviat tot el bloc, modernitzant-lo i convertint-lo en la meva pàgina principal al món d'Internet i les xarxes socials.
Ara bé, us voldria parlar d'altres qüestions, i no exclusivament del futur del meu bloc sobre la Universitat Pública. Us voldria fer un seguit de reflexions breus dels meus primers quatre anys universitaris a la UAB.
El primer, és que la Universitat Pública, i sobretot, la seva comunitat universitària, està adormida. "Massa funcionaris", com diria un molt bon amic, de la meva facultat, i professor universitari. Que fa que hi hagi massa "xaiets" que només en contades ocasions, es manifesten públicament per un tema que afecta a la societat i aportant la seva categoria intel·lectual i moral.
Potser, en sóc massa crític. Però, no és pas mentida dir que la Universitat no és el vell temple del saber mitificat, oasi de l'esperit crític. Es tracta simplement de constatar que la Universitat ja forma -a la perfecció- "part de la societat". En aquest cas, per desgràcia, està ben inserida.
La desmobilització generalitzada, l'individualisme, els interessos com a arma per no progressar ni per canviar l'estatus quo; estan a l'ordre del dia de la Universitat Pública. A la UAB, i a tot arreu. Evidentment, hi ha magnífiques persones. Evidentment, a tot arreu, hi ha de tot. No obstant això, és per destacar, que més enllà de les crítiques que faci a estudiants que actuen violentament i de forma lamentable. Tot i que, alguns d'aquests són estudiants, que en el tracte personal, són persones molt simpàtiques. Ara bé. Com dic, més enllà de les seves actituds criticables, hi ha força PDI i PAS, que només es mira el melic, i que no està interessat en canviar -per res- el seu entorn més immediat. Semblant, al que passa, en alguns estudiants -molt crítics amb la realitat social general-, però que en el seu àmbit, no mouen cap fitxa per avançar i millorar (amb el criteri que sigui).
L'altre, és com els interessos -no vinculats a la recerca acadèmica, sinó als interessos (legítims però contraposats amb la neutralitat del món acadèmic) privats- entren a la Universitat Pública; de forma quasi impune, tractant als que ho critiquem, d'il·lusos o d'anar en contra del sistema de mercat, de les empreses, de l'eficiència, i altres discursos incongroents. El Banco Santander, és l'exemple magnífic, de com els interessos de les grans empreses i bancs espanyols ("multinacionals de la vergonya"), estan interessats en controlar la Universitat, en allò que els pugui beneficiar.
Un altre element a destcar i per finaltzar, és el fet que Bolonya s'aplica. S'avalua -no tant com caldria- la seva aplicació i els seus efectes. Sobretot, per part dels grans diaris. El moviment anti-Bolonya és el passat recent del moviment estudiantil, i el nou moviment estudiantil, encara, no ha reiixit. Les retallades per la crisi, al pròpia crisis econòmica i les ideologies imperants en els nostres Equips Rectorals; a més del canvi de preferències dels activistes estudiantils catalans; ha fet que Bolonya no sigui el punt central del debat estudiantil. Per això, l'avaluació dels efectes de Bolonya, és deficitària. Tot i que moltes de les crítiques que feiem els crítics amb el Procés de Bolonya, ara sembla que les estan patint els graduats i tota la comunitat universitària. Reducció de les hores de docència, falta de substituts, major precarietat laboral del PDI i el PAS; entre d'altres. Com per exemple, el poder de la ANECA, com a poder a "l'ombra", sobretot a la nostra facultat, on ja es miren amb lupa (des dels òrgans de govern de la facultat) l'aplicació dels nous plans d'estudi perquè l'ANECA no els avaluí malament i ens els eliminin (cosa improbable, però, no impossible). No caldrà recordar el PRIM i altres efectes col·laterals de Bolonya, la crisi; i en definitiva, el neoliberalisme.
Tot i això, sempre hi ha bones notícies. A la Universitat, hi continua havent debat. I la recerca, continua sent una referència europea.
Us deixo amb uns articles, molt interessants, sobre tot l'afer de la lluita contra Bolonya:
Comentaris