Anàlisi històric del Moviment Estudiantil a la UAB

1) Primer part: Perquè aquest article?

Fa unes setmanes, em vàrem fer dues entrevistes. Una per part de l'Edifici d'Estudiants, sobre el nou Consell d'Estudiants de la Facultat i la participació estudiantil, en general. I una altre, per part de la revista Campus Autònoma, en que havia d'informar sobre les diferents realitats estudiantils més enllà del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), sindicat d'estudiants hegemònic a la UAB, a través de les assemblees de facultat i la seva coordinadora (CAF UAB). Fa temps, que reflexiono més sobre el moviment estudiantil com a moviment social ampli i històric; que sobre el Procés de Bolonya que s'està aplicant, ara si, a tota vela. Això és degut, al meu pas al "pragmatisme estudiantil"; ho sigui, a fer feina per la defensa dels drets dels estudiants en el meu àmbit més proper (la facultat) i amb una forta dossis de realisme; a través de la associació d'estudiants que vaig fundar amb altres companys compromesos a la Facultat ara fa un any i mig: l'EPA.

Aquest treball m'ha fet adonar que "les coses es poden fer millor". Certament, amb EPA ho hem demostrat: amb més rigor i amb més propostes, la Facultat i els drets dels estudiants, poden avançar. Això si, cal certa feina per part dels estudiants organitzats. Amb postures que facin que les institucions i autoritats universitàries no es temtin a domesticar-nos. Però també, amb cert respecte institucional i acceptació de la diversitat de persones que composen aquesta institució. Estem entre el lideratge conservador de l'establishment universitari, i l'hegemonia d'un sector estudiantil en l'estatus quo estudiantil. Entre uns, i altres; existeix una majoria. Aquesta era i és la nostra premissa. Per això, estic tirant endavant l'Alternativa Estudiantil. Que per cert, potser diferirà molt de la meva idea original. Ho veurem, després, de que hagin acabat els exàmens i les entregues de treballs de final de curs.  Ja us informaré. 

El que m'he adonat, tant amb EPA, com amb l'AE, és que no pots arrabassar massa temps als estudiants, que poden estar organitzats en altres àmbits, i que no disposen de temps exclusiu pel teu projecte. A més, la participació estudiantil, sigui quina sigui l'associació d'estudiants de referència (ideològicament, eficaçment, etc.), és difícil d'augmentar. És difícil de mobilitzar la majoria estudiantil que nosaltres volem representar. Sigui per vergonya, o perquè qualsevol petita associació d'estudiants, sembla o sectària o un grup d'amics tancat. Al cap i a la fi, patim la desmobilització social generalitzada a Espanya. La Universitat, ja no és tant aquell espai expecional on la joventut rebel reivindicava un altre món millor. Hi ha diferents iniciatives que si van en aquest sentit, i hi ha molts estudiants organitzats en altres qüestions (Intermón oxfam, Sin Verguenza, OtakUAB, Amnistía Internacional, UNANIMUN, etc.). Ara bé, no és la panacea. Ni cal mentir, ni cal ser pessimistes.

Amb el que m'he adonat i amb les reflexions i estudis que he anat fent, puc dir, que tinc cert coneixement sobre el Moviment Estudiantil a la UAB.

2) Segona part: Un Moviment Estudiantil de pocs

El Moviment Estudiantil és un moviment social, que històricament té alts i baixos, i que està conformat per una elit molt activa que organitza les grans mobilitzacions. Aquesta elit situada en l'eix ideològic a l'esquerra i l'extrema esquerra, té moltes divisions internes. No és un moviment unificat. Això mostra la seva pluralitat, però també els seus vicis.

A més, aquests alts i baixos, venen donats pel fracàs de les iniciatives per reformar o aturar les reformes universitàries que no agraden als estudiants organitzats. També es mobilitzen per oposar-se a esdeveniments globals que tampoc els agraden. Actualment, està en una baixada degut a la fi del moviment anti-Bolonya i el seu fracàs en l'assoliment dels seus objectius; així, com el desgast comportat per les sancions de la Universitat i la creació de rebuig per part de molts estudiants a l'actitud de l'Assemblea durant les ocupacions.

A l'Autònoma, sempre hi hagut una tradició històrica assembleària. A diferència d'altres universitats públiques catalanes. La estructura d'organització dels estudiants actius, ha girat entorn el model assembleari. Els diversos sindicats d'estudiants, que existien a la pràctica (perquè feien activitats), han donat suport a aquest model d'organització de base. No obstant això, les lluites internes entre aquests sindicats d'estudiants (AEP i SEPC -de la unió de CEPC i Alternativa Estel-) han allunyat a parts dels estudiants, i han convertit, el guanyador de la batalla, en el sindicat hegemònic (SEPC) a la UAB.

Hi hagut però, altres organitzacions d'estudiants fora d'aquest moviment estudiantil assembleari, estructurat entorn les assemblees de facultat. L'AJEC, ha estat doncs, també a la UAB, tot i que amb un paper molt secundari, un dels sindicats d'estudiants presents a la UAB; que negaven la legitimitat i no s'estructuraven entorn el moviment assembleari. És més, sempre n'han estat molt crítics. El seu funcionament és molt més jeràrquic, i la seva lògica, com més sindical. A la UAB, ha estat la única veu contra els assemblearis, perquè, la resta de sindicats d'estudiants nacionals (presents a tota Catalunya) no tenen cap mena de pes ni mínima estructura a la UAB. A la UAB, però, estan molt inactius i tenen poca presència.

Estem parlant, al cap i la fi (i ho sé, perquè en vaig formar part) d'un moviment estudiantil que el lideren unes 20 o 30 persones. Estudiants amb càrrec (o responsabilitat) als dos sindicats que he comentat anteriorment, que s'estructuren ntorn les Assemblees. Aquests conjuntament, amb les assemblees que creixen a d'altres Universitats Públiques, es van coordinar a una plataforma a nivell nacional (la PMDUP). A la UAB, però, l'alt òrgan de decisió dels estudiants, és la coordinadora d'assemblees (CAF). On veritablement, hi han les decissions però, sobretot, és en les reunions dels sindicats d'estudiants. Més enllà del SEPC, a la UAB, també hi ha moviments d'estudiants llibertaris (FEL UAB, per exemple), o grupúsculs troskistes i neotroskistes que també s'estructuren entorn les assemblees. L'Assemblea de la Facultat de Traducció i Interpretació ha estat sempre fora de l'àmbit de coordinació de la CAF. Com vaig exposar a l'entrevista de Campus Autònoma, també, dintre del moviment estudiantil assembleari hi ha pluralitat. Com a tot arreu, hi ha de tot: de lo millor, i de lo pitjor.

A mode de resum, vaig exposar la existència de "bolets en la història" com MEP, una escissió de l'AEP de la UAB per part de militants d'Avalot i JEV, que va voler competir contra les assemblees, presentant una opció estudiantil diferent que el primer cop de presentar-se a les eleccions al Claustre de la Universitat, va ser la primera o segona força estudiantil. Tot un èxit. Això si, un "bolet en la història" del moviment estudiantil a la UAB. De bolets n'hi ha hagut molts.

Després del moviment anti-Bolonya però, van nèixer diversos moviments estudiantils fora de l'entorn del SEPC i la CAF. Primerament, varen sorgir moviments estudiantils per pluralitzar unes assemblees que no representaven a tots els estudiants. La PEF a Polítiques i Sociologia, i la PUFFIL/PUF a Lletres. La PUFFIL volia pluralitzar des de dintre, creant un reglament intern de funcionament democràtic de l'Assemblea. I la PEF, va pluralitzar l'espai estudiantil a la seva facultat, des de fora, amb voluntat d'unir totes les sensibilitats d'estudiants -hi havia anarquistes, propers JEV, independents, convergents, socialistes de les JSC, i membres de l'AJEC-. El problema de la PEF, fou, que més enllà d'aquest noble objectiu, no tenia un programa, degut també a les desavinènces internes, degut alhora a la àmplia pluralitat interna d'estudiants que la conformaven. Lletres i Polítiques, a més, eren els feus del SEPC, i les facultats on el moviment assembleari més pes històric tenia i continua tenint. Aquests grups d'estudiants independents sorgiren doncs, a la contra, però a favor de representar als estudiants, a favor d'entrar a les institucions abandonades per les "cadires buides" dels assemblearis. "Cadires buides" fou un sistema de no participar de les institucions universitàries i dels òrgans de decisió de la UAB, que penso jo, tenia sentit, quan la LOU (nova llei universitària; llavors) va reduir el pes de la participació estudiantil en aquests òrgans de decisió. Ara bé, d'això ja fa molts anys i ara, al meu entendre, ja no tenia cap lògica de ser. El problema és que en moltes ocasions, es fa política de cadires buides, a la pràctica i no en teoria; per part dels assemblearis.

Els estudiants que s'organitzen fora o en contra de les assemblees, és degut a diferències ideològiques però, també, i molts cops, a diferències en les formes d'actuar. Amenaces, empentes als passadissos, i altres actituds, són actituds que he pogut experimentar a la meva Facultat. El desprestigi personal, les campanyes contra persones que diferien del punt de vista "oficial" de la CAF, són històriques a la UAB. Des del "Albert Calsina, menja ketamina". Un estudiant contrari al moviment assembleari que es presentava a les eleccions d'estudiants i que havia de patir aquestes pintades. El pitjor de tot, però és ser un reconvertit, un reformista, una persona del moviment que en surt: aquests són els "traidors" i són els "pitjors" per ells. Aquest va ser el meu cas. Els que no són com ells, no els entenen, però no els infligeixen tanta repulsió.

A la UAB, a Comunicació, és on, hi ha un grup d'estudiants independents, que des de fa tres anys, ha tret l'hegemonia estudiantil a les institucions i als passadissos a l'Assemblea de Facultat. Es tracta de Junts, un moviment estudiantil força madur, que ha tingut alguns problemes per regenerar-se però que s'ha superat a si mateix. Moviment, com tots, de pocs; però molt interessant per la seva continuïtat. Junts estaria dintre del model de la PEF, però també proper al nostre model d'EPA.

L'EPA sorgí després de la PEF, quan la Facultat ja estava pluralitzada (l'espai estudiantil havia d'assemblar-se al polític: plural). La PEF representava falta de projecte, i EPA, propostes. EPA és una associació d'estudiants de facultat, amb fort caràcter ideològic: som d'esquerres. Aquesta és la nostra marca, la nostra ensenya. Les tres teories de la desaparició de la PEF: diferències internes, falta de regeneració amb nous membres i ha acabat la seva etapa al assolir el seu principal objectiu de pluralitzar l'espai estudiantil a la Facultat i combatre l'Assemblea. EPA és amb Junts, els grups d'estudiants independents, sobirans a la seva Facultat, apartidistes, i no vinculats a cap sindicat d'estudiants nacional; més importants a l'Autònoma. Junts té molt per endavant i espero que nosaltres, també. 

Altres moviments estudiantils que van sortir en contra de les ocupacions, al acabar-se les ocupacions, van anar desapareixent. No cumplien cap més objectiu que criticar el mode d'ocupacions i no plantejaven cap alternativa estudiantil. És per això, que no van tenir futur i no es van estructurar en cap grup d'estudiants independent de facultat.

Veurem doncs, quin futur li espera a la UAB, en matèria estudiantil. Caldrà que la gent hi participi més, o tornarà l'hegemonia assemblearia i del SEPC.

EPA hem tirat endavant Comissió d'Igualtat, Consell d'Estudiants, sistema de delegats d'estudiants, i d'altres propostes. Varem penjar uns cartells informant-ne que ens varen arrancar. Encara hi ha censura a la facultat, per part d'alguns estudiants pro-Assemblea.

El gran repte del moviment estudiantil? Saber explicar perquè és útil associar-se estudiantilment.

Esperem que EPA aconsegueixi renovar-se, regenerar-se i ampliar la seva base militant d'estudiants a la Facultat. Sort! 

Per mi, ja és un final d'una etapa (estudiantil).