Reflexions personals
Aquest divendres, pensava, que potser caldria que tanqués el bloc ja que no li presto gaire atenció últimament. Estic dedicat a múltiples iniciatives i a acabar el meu 4rt curs de carrera; i estic pensant en el futur. No volia bloquejar l'entrada o eliminar-lo del servidor; sinó, no escriure-hi més i posar algun missatge de finalització del bloc.
He escrit sobre poques coses: la xerrada del Romeva, i poca cosa més.
He escrit sobre poques coses: la xerrada del Romeva, i poca cosa més.
Sé, perfectament que s'ho llegien moltes persones; sobretot quan més hi escrivia. Fins i tot, l'antic Secretari General de l'Autònoma en tenia constància. Molts companys de la Facultat. Gent del Moviment estudiantil. Algun professor de tant en tant. I evidentment, els meus amics de la facultat.
Aquest divendres, vaig acompanyar a un estudiant de Periodisme a fer una pràctica per una assignatura: havia convidat a dos representants dels estudiants, un era jo; i ho feia en el plató de televisió que hi ha a la Facultat. A part, d'adonar-me que a la UPF tenen més i millors instal·lacions, i que a la meva facultat li falta algun espai docent i pràctic similar; debatent sobre Bolonya en el seu primer any d'aplicació, em vaig adonar que no tenia tant interès en respondre les preguntes que el company (que feia de presentador
) em realitzava. Això, és simptomàtic. En cap cas, vol dir que no m'agradi seguir tot allò referent a les polítiques educatives: ni de conya! Però pot reflectir un cert desgast i relativització del dany que està causant el Procés de Bolonya i les lògiques privatitzadores anteriors (i les que vindran). En conjunt, el que m'adono és que, encara que segueixi estudiant i segueixi d'una forma o altre mobilitzant-me en el moviment estudiantil; les perspectives no seran les mateixes; o potser si. Al cap i a la fi mai se sap; però intueixo que no percebo la realitat estudiantil de la mateixa forma: em cansa la seva estúpida fragmentació (tot i que comprenc que hi hagi pluralitat d'actors estudiantils) perquè fa que estiguem on estem. Criticant, i criticant. Amb poques propostes viables més enllà d'augmentar les partides de diners públics. I a sobre, amb penoses picabaralles internes. Amb molts "puristes" i poca gent disposada al veritable consens, aquell que respon a la llibertat dels grups i individus lliures. Dels que podrien mobilitzar-se i no ho fan per mantenir els seus "petits" privilegis; ja ni en vull parlar.
) em realitzava. Això, és simptomàtic. En cap cas, vol dir que no m'agradi seguir tot allò referent a les polítiques educatives: ni de conya! Però pot reflectir un cert desgast i relativització del dany que està causant el Procés de Bolonya i les lògiques privatitzadores anteriors (i les que vindran). En conjunt, el que m'adono és que, encara que segueixi estudiant i segueixi d'una forma o altre mobilitzant-me en el moviment estudiantil; les perspectives no seran les mateixes; o potser si. Al cap i a la fi mai se sap; però intueixo que no percebo la realitat estudiantil de la mateixa forma: em cansa la seva estúpida fragmentació (tot i que comprenc que hi hagi pluralitat d'actors estudiantils) perquè fa que estiguem on estem. Criticant, i criticant. Amb poques propostes viables més enllà d'augmentar les partides de diners públics. I a sobre, amb penoses picabaralles internes. Amb molts "puristes" i poca gent disposada al veritable consens, aquell que respon a la llibertat dels grups i individus lliures. Dels que podrien mobilitzar-se i no ho fan per mantenir els seus "petits" privilegis; ja ni en vull parlar.
Us deixo amb el vídeo de presentació de la Plataforma contra el PRI i el vídeo de la presentació de la manifestació de la Marxa per l'Ensenyament amb múltiples reivindicacions, que es va dur a terme aquest dimecres, a la qual no vaig poder assistir-hi, i que està organitzada per diversos col·lectius de secundària i d'universitat.Mentrestant, m'adono que EPA, un gran projecte estudiantil a la Facultat, la Facultat no se l'acaba de prendre seriosament. Mentrestant, m'adono que hi ha més gent de la que em pensava a la Universitat Pública, que només mira pels seus interessos personals. Mentrestant, valoro la meva participació en el moviment de consultes populars sobre la independència al Bages. Mentrestant passa això, la meva última carta estudiantil no acaba de rutllar: l'Alternativa Estudiantil. És més, he arribat a dubtar de la seva utilitat: no tinc cap problema en fer-ho públic. Ara que n'estic més segur d'aquesta utilitat, no sé si en tinc ganes de posar-hi més esforços i més temps si seran dedicats de forma gratuïta perquè "se'ls endugui el vent". Ja veurem com continua la història: estic parlant de la última aposta estudiantil en la qual em vull veure involucrat, tant aquest curs, com els últims cursos que faci. De moment, hi tinc confiança per la gent que s'hi vol sumar.
Us enllaço a alguns posts del bloc de l'Enric Canela; en alguns hi he comentat alguna cosa:
- Màster per a dones d’elit
- L’embolic dels màsters
- On són les errades del procés de Bolonya?
- Cap a on va la universitat?
- Coses de l’assetjament sexual universitari
- Conclusions sobre l’equitat de la política universitària
Us deixo un post de la Lídia Pellejà que era activista estudiantil per la FNEC i les meves felicitacions per tota la feina feta:
A més, us deixo els dos vídeos de TV3 on vaig sortir per la consulta de Manresa:
A més, us deixo els dos vídeos de TV3 on vaig sortir per la consulta de Manresa:
Comentaris