Raül Romeva (ICV) a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB

També vaig ser-hi present (segona fotografia). Com sempre, el crack del Romeva amb un to molt proper ens va explicar la seva incansable feina al Parlament Europeu en defensa del medi ambient i en contra de la discriminació. Per mi, és el millor polític català actual del qual en tinc coneixement de causa. Em va agradar molt la forma en la qual veia les coses i com les explicava. El seu to proper i personal, anar corrents perquè havia de buscar els seus fills a l'Escola, les seves anècdotes amb el professor Jeroni Sureda i un eurodiputat jove del PP; entre d'altres; van ser molt aclaridores. Sort Romeva!

Feminicidis: de Ciudad Juárez al problema global' amb en Raül Romeva

Aquest divendres 9 d’abril, ha tingut lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l’acte “”Feminicidis: de Ciudad Juárez al problema global”, amb l’eurodiputat d’ICV i vicepresident del Grup Verd Europeu Raül Romeva. En aquesta xerrada-debat hem pogut parlar de la situació de la dona en el món actual, enfocat específicament en el feminicidi i, més concretament, a Ciudad Juárez, però molt obert a d’altres perspectives, com la que tenim a l’estat espanyol, al nord d’Europa, així com la feina que ha fet i està fent el Parlament Europeu -o els seus grups progressistes- al respecte.


També hem reflexionat al voltant de diversos elements que ens envolten a la nostra vida diària i, sense adonar-nos-en, perpetuen més en nosaltres i el conjunt de la societat les pràctiques sexistes que des de JEV i ICV condemnem i, no menys important, combatim.


Hem volgut fer constància del fet que, malgrat es digui que la crisi sobretot afecta els homes, la crisi -com bé hem reivindicat des de Joves- té rostres de dona, i que moltes dones que han finit treballs temporals (on són una gran majoria) no són tingudes en compte, com tampoc la seva precarietat laboral ni el seu cost més barat com a mà d’obra. Adicionalment, hem tingut l’ocasió de parlar sobre el funcionament del Parlament Europeu, de les innovacions que aporta el Tractat de Lisboa i altres assumptes que l’eurodiputat i company ens ha explicat amb la màxima proximitat desitjable.

Gràcies a tothom, i gràcies Raül!

Joves d'Esquerra Verda

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació