Temps de canvi: el nostre futur estudiantil

Tot i que últimament no puc escriure tant sovint com abans per tota la feina estudiantil que estem generant a Estudiants per a una Política Activa (EPA) per un model de facultat inclusiva, justa i sostenible; crec que és imprescindible deixar escrita aquesta reflexió per quan tornem de Setmana Santa.

Moviment Estudiantil a la UAB: avançar o seguir en l'error

Com bé molts sabeu, no sóc un estrany en el Moviment Estudiantil de l'Autònoma. Més aviat el contrari. Per sort, vaig créixer en una família basada en els valors de la pluralitat i el respecte a la diferència des de la fermesa en la creença i els valors propis. Per això, he conegut estudiants  actius en el Món estudiantil molt diversos i interessants, alguns dels quals considero molt bons amics. Alguns ho eren abans de passar a activar-se en aquest món conduïts en part per mi, però d'altres no. Això si; la majoria d'aquests activistes estudiantils tenen un element que els uneix: estan compromesos amb el seu entorn més immediat. "Volen canviar el Món". Ja sé que sona utòpic, i potser ho és.

Tot projecte de vida, tota esperança, tot desig, forma part d'aquest conjunt d'elements utòpics i ideals que té una persona al llarg de la seva vida. Això és bo. A Catalunya, el jovent, tal i com exposen les dades del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; s'associa només en un 30%. Això és molt pobre; al meu entendre. Ens empobreix a tots. És més, els qui des d'una altra òptica o visió del món, promouen la teva participació; haurien de ser considerats els teus mestres. 

Però i a la Universitat? A la Universitat passa el mateix ja sigui per poques possibilitats, desconeixement, falta de visibilitat de la seva "utilitat" o mandra. Fa uns dies, vaig adonar-me de la falta de participació estudiantil a la meva Facultat. Ara bé, no defalleixo. No. No ho faré mai. Sóc així. Caure en la mateixa pedra tants cops com calgui. Tinc la convicció que els estudiants som la base d'un canvi que cada cop es fa més necessari a tots els nivells; no per falta de compromís i treball de les anteriors generacions; sinó per canvis de contextos, i per una falta de valentia. Tenim por a tot: a perdre la feina (en un món ple d'endolls); i fins i tot, que és més greu: a opinar. Però no a opinar sobre aquelles qüestions que ens toquen de lluny; sinó sobre les realitats quotidianes. És normal. És lògic. Però, no obstant això, caldria superar-ho.

El Moviment Estudiantil però, està fortament fragmentat. I tot i que qualsevol aposta sigui arriscada, l'única que se'm va ocórrer i la qual estic intentant "socialitzar" és una plataforma d'estudiants a la UAB que agrupi diverses sensibilitats. El procés està obert. El camí, el marcarà la majoria dels qui hi vulguin participar.
 

Quins són els primers canvis que caldria a la Universitat Pública?

A l'Autònoma tenim un seriós problema pel que fa a mantenir un mínim de garanties de convivència, per poder gestionar la pluralitat interna que tant enriqueix la UAB. Hi ha un conjunt d'activistes, que es creuen amb el dret d'imposar la seva voluntat a la resta. Alguns, sense adonar-se'n. I d'altres, de forma ben conscient, anant en contra d'allò que diuen que ells mateixos defensen. Falta doncs, Llibertat. Què falta més? Participació. Bàsic. Cal fer entendre la importància d'associar-se: i això només ho pot fer el boca orella, l'àmbit més personal. És com a mínim, per experiència pròpia: allò més efectiu. A partir d'això, cal crear comunitat. En un Món on predominen els "valors" del mercat capitalista, promoguts per una elit que ens droga constantment amb subtilesa, i que ens intenta domesticar a través de l'autocomplaença creada.

I llavors, unir esforços amb la resta de la comunitat universitària. És més: obrir-los un camí d'esperança, més enllà de les visions corporativistes i de curt termini que mantenen els qui dirigeixen el món universitari sense tenir-los gaire en compte pel que fa als canvis que s'han de produir i es produeixen a les Universitats Públiques.

I augmentar la participació sense democràcia (universitària) seria il·lògic. I no serviria per gaire. És més. Es tractaria del segon repte que té la Universitat Pública. No fondre's en els vicis de la societat contemporània atrapada en una veritable crisi de sistema de valors. Una Universitat al servei de la societat. Ho sigui, una Universitat diferenciada de l'actual estat de les coses. D'un estatus quo global que no està al servei de la societat. Per això, necessitem control, democràcia, participació a la Universitat.