Missatge pel Grup del Facebook per una Alternativa Estudiantil

S'està construint una Alternativa Estudiantil per a l'Autònoma en que qualsevol estudiant s'hi pot sumar i formar-hi part com un més!

Apunta't al grup del facebook.

Des del sector estudiantil que va boicotejar aquests actes (suposo que són ells) es critica al projecte i a la meva persona: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/391162/ 
Això vol dir, que anem bé.
Perquè ens hem de dotar d’una Alternativa Estudiantil a l’Autònoma?


ENTRE TOTS I AMB TRANSPARÈNCIA I SINCERITAT
Em dic Joan Gil i sóc estudiant de Ciències Polítiques de la UAB. Tot i que vull expressar la meva opinió personal sobre aquest nou projecte estudiantil encara per construïr-se; voldria abans defensar la “despersonalització” d’aquest. Sobretot pel fet que he estat jo el qui ha iniciat aquest procés per constituir-lo. I amb això, no només m’estic referint a mi mateix sinó a totes i tots aquells benintencionats impulsors que han pujat al carro amb ganes de tirar endavant aquesta eina pels estudiants. Crec que la personalització d’aquest projecte és un dels vicis que hem d’evitar ja que no hauríem de contribuir a construir una alternativa amb els mateixos vicis que tenien i tenen les organitzacions estudiantils tradicionals. La participació real i sincera de tots els membres en les decisions que ens afecten a totes i tots ha d’ésser un eix fonamental de la nostra forma d’organitzar-nos. Valorant així, totes les visions sobre una temàtica. Nodrir-nos doncs de totes les aportacions personals, de tota aquesta riquesa, que fa que trobem la solució més fonamentada. Convido doncs als interessats en impulsar aquest projecte, a crear un procés obert, transparent, per constituir aquesta alternativa.

ELS VICIS DE QUALSEVOL PROJECTE D’ESTUDIANTS PELS ESTUDIANTS
Aquests vicis que cal evitar són: el dirigisme, l’avantguardisme, la falta de confiança entre persones, l’enorme falta d’autocrítica, la justificació de les accions agressives i el sectarisme. Frases com “o estàs amb mi o estàs en contra meva” o “ets un reformista i un pactista” són el pal de paller de cert dogmatisme estudiantil. Tots aquests elements, en aquest nou projecte han de ser evitats, i és més, tots i totes els que en vulguem formar part, hem de denunciar, si passés, la seva aparició. Seria un deure moral amb els nostres companys.

PERÒ QUINA UTILITAT O SENTIT TÉ ASSOCIAR-SE A NIVELL ESTUDIANTIL?
Perquè ens hem de dotar d’una Alternativa Estudiantil? Abans de contestar a aquesta pregunta, cal que ens preguntem perquè cal associar-se a nivell estudiantil? Perquè cal participar del món universitari? Les raons a favor de l’associacionisme en el món acadèmic són llarguíssimes; però, no obstant això, la joventut associada només és d’un 34,4%. A més, el Moviment Estudiantil, en una concepció àmplia del terme, és un moviment social amb alt i baixos. Un dels greus problemes és l’estabilitat dels projectes, de les campanyes per millorar o no la nostra Universitat o la nostra Facultat. Ho sigui, la regeneració dels seus líders i membres. Format per diverses associacions, sindicats i grupuscles; el Moviment Estudiantil; és un moviment al qual pocs estudiants s’hi senten identificats o en formen part activament. Si és ben cert, que en moments puntuals, alguns d’aquests grups d’estudiants poden arribar a mobilitzar un número considerable dels seus companys.
Perquè participar? Fa un temps EPA ho va voler posar en escrit. Perdoneu doncs, per referir-me a l’associació d’estudiants de facultat a la qual pertanyo, però em sembla pertinent fer-ho. Per així, començar a informar d’aquells grups d’estudiants independents de facultat, o millor dit, dels seus membres, que hi ha a l’Autònoma; desconeguts per tots però que haurien de ser en aquest projecte. Ja que viuen de l’esperit del mateix.
EPA doncs, va fer un fulletó en el qual exposava els motius per formar part d’ EPA:
Cuadro de texto: - L'associacionisme en les organitzacions estudiantils permet conèixer l'àmbit universitari des d'un esperit crític
- L'activitat sindical és necessària per defensar els drets dels estudiants, i per això, cal ser-ne partícip, sense sindicalistes, no hi ha defensa de drets, i esperar que ho facin els altres no és la solució
- Les organitzacions estudiantils obertes permeten aportar el millor de cada estudiant en pro del col•lectiu estudiantil
- Els estudiants de classe treballadora han d'agrupar-se per respondre als greuges comparatius amb els quals es troben
- Els problemes diaris en els estudis poden ser, en forces casos, problemes contextuals o estructurals que una bona organització i acció sindical podrien solucionar
- Els valors i sentiments d'esquerres estan per canviar el món i millorar-lo des de les nostres possibilitats
- L'activitat estudiantil requereix el temps que li vulguis i puguis dedicar, és una activitat lliure que respecta profundament la llibertat individual i que no atempta en cap cas a les opinions i adhesions dels seus membres a les accions del col•lectiu
- Les organitzacions d'esquerres com EPA, mai responen a llargues dedicacions dels seus membres, perquè estan formades per estudiants que o alhora treballen o alhora tenen altres dedicacions
EPA ho feia des de la visió d’un projecte estudiantil plural, feminista, ecologista, català, demòcrata i pro actiu. Les raons poden ser diverses. A més, aquest nou projecte però, es definirà, si voleu, a partir d’aquest procés que més tard, proposaré.

PERQUÈ CAL UNA ALTERNATIVA ESTUDIANTIL A L’AUTÒNOMA?
A la UAB des de dècades que hi ha dos estatus quo: l’universitari i l’estudiantil. Arribo a pensar que s’alimenten mútuament: l’acció – reacció i la polarització del conflicte contra Bolonya durant les ocupacions és un bon exemple per explicar-ho. L’establishment universitari du a terme les seves reformes universitàries sense cap tipus d’influència per part d’uns líders estudiantils i d’uns grups que habitualment s’equivoquen d’estratègia. El seu discurs maximalista els condueix a un carreró sense sortida. On possiblement, la majoria estudiantil no els acompanyi ja que les seves estratègies i formes de fer, caduques i desagradables; estan bastament desprestigiades per la majoria. I a més, han demostrat la seva inutilitat. Unes assemblees que no funcionen com a tal, i poques –en la majoria de casos, cap- proposta interessant pels estudiants enviada des de les seves cadires al Claustre o a les Juntes de facultat. L’establishment universitari, amb autoritats que prioritzen els seus salaris, la seva carrera política o els interessos dels seus amics i grans empresaris dels Consells Socials; i el sector estudiantil que és hegemònic a base de males arts. No formen part per mi de cap alternativa, de cap solució, de cap futur. Ara que ja sabem què no som, caldria saber què som.
Entenc doncs, que ens uneix el respecte a la llibertat d’expressió, la defensa dels drets dels estudiants, el sindicalisme estudiantil i la defensa de les llibertats individuals. Però, també veig que la pluralitat dels adherits al grup del Facebook, els quals m’han presentant –tot i que encara n’he de parlar amb profunditat- propostes diferents o contradictòries en alguns aspectes. Cal doncs, ser transparents en això i ser sincers: cal definir-nos no pel que ens diferencia, sinó pel que ens uneix. Perquè això sigui possible i ningú se senti exclòs, i per poder definir les funcions d’aquesta alternativa; he preparat, si us sembla bé, un seguit de reunions.
Primer, parlaré amb els grups d’estudiants independents que ja estan funcionant i que tenen el recolzament  de la majoria dels estudiants de la seva Facultat, tals com Junts o la EPA. Després, amb les persones que heu mostrat més interès, i seguidament, farem una reunió oberta a tothom per redactar uns “Estatuts” (reglament intern) mínims (on s’expressin les regles del joc i les funcions de l’associació) per poder fer una campanya informativa Facultat per Facultat el dia següent entre tots. 

En aquest projecte hi esteu tots convidats!

Comentaris

Dispares a tot arreu, contra tothom i canvies de cadira i d'espai de forma immesurable, personalment no sé quin tipus de vida tens, però la veritat es que has d'obrir la mentalitat a més camps experimentals, deixar la lluita universitària pels que realment volen lluitar i dedicar-te a buscar un altre espai d'acció.

Quin nivell pots tenir creant un plataforma o un grup al Facebook? Creus que amb això aconseguiràs alguna cosa? Doncs aparentment el que fas es controlar sempre tots els membres, els tens comptabilitzats... una estructura darrere un altre, una plataforma darrere un altre, i així successivament.

Mare meva... mai he vist algú tant xupatintes com tu! No se com pots ser d'aquesta manera, amb el fàcil que és parlar directament amb les persones, i deixar-se l'escut a casa.

Per cert SEPC (i en definitiva tota l'Esquerra Independentista) participa de forma activa en els referèndums sobre la indepedencia on tu t'has apuntat alegrament al de Manresa, t'ho dic perquè no es tolera dualitat de pensament en aquests col·lectius.

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic