EPA rebutja el boicot contra Díez i el fet de fer-li el joc per part d'alguns estudiants

Al final, seré jo qui li doni publicitat a la senyora Díez. Espero que sigui la última actualització d'informació envers el boicot al seu acte (de campanya):
  • http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/03/diez_acusa_els_mossos_d_rsquo_actuar_amb_ldquo_impunitat_a_la_uab_48853.php 
      
    LaSexta|Noticias (minut 12:15).
Em faig ressò de tres articles escrits com a Cartes al Director als diaris catalans:
  • Minoría radical (no m'agrada gens el llenguatge i discurs usat)
  • Rebuig al boicot (escrit per mi, així que si m'agrada, he, he)

    EPA varem parlar amb mitjans de comunicació com ETB (em van gravar), a un diari irlandès (els vaig contestar per escrit) i a Catalunya Ràdio (em van gravar la veu); així, com a títol individual, a un company d'EPA el van entrevistar CQC de La Sexta. La qüestió era donar entendre que estàvem en desacord. Per això, vàrem enviar alguns articles a alguns diaris catalans.



    Rebuig al boicot 
    JOAN GIL | Portaveu EPA | 
Sóc el portaveu de l´associació d´estudiants Estudiants per a una Política Activa (EPA), de la qual formen part quatre representants dels estudiants de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, on es va boicotejar l´acte de campanya de Rosa Díez. Voldria resumir el nostre comunicat, que crec que mostra el malestar de molts estudiants de la facultat. Des de l´EPA rebutgem l´acció empresa per menys de 40 estudiants de la UAB per boicotejar l´acte de campanya d´UPyD, així com els diferents enfrontaments físics entre militants d´UPyD i aquest sector estudiantil, i els recordem que li han fet el joc a Rosa Díez, que venia a buscar aquesta fotografia.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació