Llicenciatura - Graus: Depèn

En un debat al Racó Català m'he adonat que ja no m'explico tant clarament com abans, i que a més, ho matiso tot molt més:

• Grau DURSI (3 anys) = títol oficial per la Generalitat de Catalunya
• Grau EEES (4 anys) = títol oficial a l'Estat Espanyol
• Postgrau (1 any la majoria) = títol oficial a l'Estat Espanyol
• Estudis de règim especial (com Medicina, més de 4 anys) = títols homologats oficialment i regulats a la UE de forma diferenciada envers la resta de carreres
• Se suposa que tant el Grau com el Postgrau haurien de ser vàlids per als estats que han firmat les Declaracions dels ministres europeus per la creació de l'EEES.

La majoria d'estudiants acabaran la carrera amb el títol oficial de 4 anys, que és l'únic que té cert reconeixement real. Com són els mateixos 4 anys que les antigues llicenciatures, la tendència general serà aquesta. A més, la desinformació sobre l'equivalència Grau - Llicenciatura; també ajudarà a que els estudiants continuant cursant únicament 4 anys. La formació sempre serveix, però la majoria estic segur que seguiran aquesta tendència. El preu (alt) de la majoria de Post graus també hi ajudarà força. En alguns casos, és cert que les atribucions professionals passen als Postgraus, i això obligarà a una part d'estudiants a fer 1 any més per poder exercir les professions corresponents.

Atribucions professionals: cas per cas.

En el cas d'una llicenciatura de Dret, després feies un examen i t'acreditaves al Col·legi de Professionals, i ja podies exercir com a tal. Si volies ser funcionari, com ara, cal passar les oposicions. Ara, després de 4 anys de Grau no tindràs aquestes atribucions professionals. Caldrà un Postgrau, en el qual obtindràs les atribucions professionals. Parlant en clar: no podràs exercir d'advocat. Alguns diuen que això és degut a canvis que res tenen a veure amb el canvi Llicenciatura - Grau; però d'altres exposen que és degut a la devaluació del contingut (sobretot teòric) que comporta passar de Llicenciatura a Grau. Estic d'acord amb la última afirmació ja que molts professors de Dret no estan d'acord amb la mesura i volen sortir del Procés de Bolonya: que Dret també tingui un "règim especial". Ho sigui, volen "salvar la seva carrera de les bondats de Bolonya" (sic.).

El mateix passa amb Educació: ara caldrà també 1 any més per poder exercir professionalment.

En el tema de les atribucions professionals, se suposa que per exercir (bé) una professió calen certs coneixements teòrics i pràctics que amb el Grau no es donen i si es donaven amb la Llicenciatura. Però, en realitat, i pel que he anat analitzant, no és ben bé així: depèn de quina carrera estiguem parlant. Ciències Polítiques no és precisament una carrera amb molt reconeixement professional, i això, amb el Grau, continuarà igual (amb el mateix dèficit).

Devaluació del contingut en els Graus

La devaluació de les carreres ve de més lluny que el Procés de Bolonya. És un procés que es pot explicar per una reducció del nivell d'exigència generalitzat i per una falta d'inversió pública en Educació Formal, sobretot, en Educació Superior. La educació pública en les assignatures d'anglès ha estat de pena; i ara comencem a superar aquest dèficit. Al mateix temps, la repetició de temari a la ESO; així com amb el "ja el suspendrà la vida" i el "anem passant" generalitzat a les aules d'ESO; han contribuit a aquest desgast.

Hi va haver una evolució històrica en la qual el que no s'aprenia a la ESO, s'aprenia al Batxillerat. Fins que després d'anys d'un Batxillerat insuficient, arriba la excusa de l'ensenyament multidisciplinar també a la Universitat. Això, ja abans de Bolonya. Calia tenir àmplia visió sobre diferents temàtiques en totes les carreres (i posteriors professions). I era ben cert, però potser hagués estat millor no haver acabat amb el BUP, o haver millorat una ESO i un Batxillerat que amb tants canvis, ha descol·locat el professorat, i no ha millorat gaire. Qui ha acabat mai tot el temari d'una sola assignatura en l'ESO? Quants cops hem hagut de repetir el mateix temari? Quin coneixement (bàsic o menor) d'anglès tenim gràcies al sistema públic? Quina forma de motivar s'utilitza a la Escola? Quin paper (cada cop menor) hi juguen alguns pares? Quina disciplina hi ha a l'aula de l'ESO? S'ha anat degenerant tot. Sé, que sonarà a discurs del PP; però, tot i que depèn de cada Escola, la tendència a pitjor em sembla que existeix.

A més, d'una cultura de l'esforç gens estesa a tota Espanya.

Amb els canvis pel Procés de Bolonya calien molts més recursos, que amb dèficit històric en les arques de les Grans Universitats Espanyoles Públiques (endeutades), no es van posar sobre la taula. Primer des del Govern central es parlava d'aplicar les reformes sense memòria econòmica i a "cost zero". Després de les mobilitzacions estudiantils, van parlar d'increments pressupostaris a aquestes universitats; que finalment amb la crisi, no existiran.

Els plans d'estudi es van canviar del 1992 al 1998 introduint alguns canvis per la creació de l'Espai d'Educació Superior Europeu. Després, cada Facultat lliurement va poder decidir si acceptava diners addicionals per aplicar alguns canvis metodològics del nou sistema pedagògic que volien imposar en el marc del Procés de Bolonya. Però que jo considero que és una reforma espanyola i no un canvi tant generalitzat a nivell europeu, tot i que si és veritat que a Alemanya també hi hagut aquest canvi pedagògic. Aquesta aplicació doncs, ja es va dur a terme a les antigues llicenciatures. S'anomenaven Llicenciatures de Plans Pilot. Allà, molts canvis ja es van començar a produir: més pràctiques, treballs, seminaris, menys classes teòriques, ...; i d'altres. Fins arribar als Graus.

No dic amb tot això que jo tingui la raó en el meu anàlisi. Pot ser matisable, però els discursos barats contra Bolonya a mi no em serveixen de gaire, els he escoltat molts cops i són simples repeticions de lemes que cridem tots en les manifestacions. Vaig formar part del moviment anti-Bolonya i vaig formar part de la Comissió que redactava el Pla d'Estudis de la meva carrera (Polítiques UAB). En aquesta comissió, el moviment va usar pamflets directament extrets del web Especial Bolonya. No hi va haver un anàlisi acurat com hagués calgut. Reconec que jo tampoc el vaig poder fer perquè estava lligat de mans perquè alguns dels meus companys de lluita no paraven de "controlar" el que jo feia a la Comissió. Tot i això, al final vaig poder explicar a la Junta (i els vaig enviar un document sobre el que vaig exposar) perquè calia votar No als Graus: les qüestions estructurals i les contextuals.

En resum

En el tema Llicenciatura - Grau hi ha molts més temes a tractar, però jo n'estic una mica cremat. Fins i tot faig autocrítica: calia haver apostat per dur a terme pressions i alternatives en només alguns àmbits i no en totes les reformes universitàries que esdevenien amb el Procés de Bolonya. I a les Facultats, més anàlisi concret, i després si un cas, unir-lo amb el discurs estructural.

A part, per desgràcia, ja s'estan aplicant la majoria de Graus: ara només ens queda fer canvis en el marc de Bolonya (Graus) i analitzar el què comporta el tal Grau (i recollir les queixes dels estudiants). Hi ha força articles interessants, també penjats a Especial Bolonya, que tot i tractar el tema poc específicament (i sense gaires casos concrets que ho exemplifiquin), són un bon inici d'anàlisi del canvi.