José Maria Aznar, antic anti-constitucionalista, dona exemple a Zapatero del que és donar bona imatge d'Espanya

Més enllà de que ha violat drets humans, s'ha saltat el dret internacional i no té cap escrúpol; l'ex-president espanyol s'ha passejat per moltes Universitats dels EEUU, gràcies a les complicitats i amistats que hi va poder fer enviant Espanya al seu suïcidi polític i moral a la Segona guerra del Golf (Guerra d'Iraq). Per aquestes conferències li paguen molt bé pel que tinc entès i a més, té tota la llibertat del món de dir autèntiques barbaritats i difamacions pròpies d'un ultradretà. Però bé, fins aquí (més enllà de la guerra), tot bé. No em sembla malament que posi verda a Espanya durant aquestes conferències, ni que desanimi als nord americans a invertir-hi, etc. És "la seva" lluita contra Zapatero; això si, deixant a tot l'estat en una mala imatge. Però ell diu que la mala imatge està causada pel Zapatero. Aquesta foto, presa en una universitat espanyola, demostra el que ell entén per donar "una bona imatge d'Espanya".

Sovint no parlo d'aquest "personatge". Cadascú que faci el que vulgui. La millor estratègia de l'esquerra és donar un pas endavant i un gir a l'esquerra, en un ús racional dels discursos, pas a pas avançant cap al nostre model social; fent cas omís a aquells qui quan poden arribar al poder malmeten l'esperit que nosaltres volem promoure: la solidaritat, la igualtat, etc.

Tot i això, em serveix per encetar un debat, una reflexió que ha iniciat molt bé un altre blocaire:

"També és cert, però, que les persones que es congregaren a "rebre'l" no anaven precisament en so de pau ni van mantenir la legítima crítica o protesta dins dels límits que imposa l'educació se suposa haurien de mantenir (...) El primer, la recurrència a utilitzar la universitat per anar a donar mítings de franc, emparant-se en la suposada llibertat d'expressió. A mi em sembla perfecte, i desitjable, que els polítics s'acostin a la universitat, però les regles de joc les ha de marcar la universitat, no el partit polític de torn. A la pràctica però, el que veiem som reunions on impera el dogmatisme i on la més inofensiva de les crítiques pot acabar amb un bullying per part de la resta de l'auditori. En altres paraules, reunions d'intolerants."

Emparant-nos en la llibertat d'expressió, qualsevol persona interessant, que tingui quelcom a dir, professional, acadèmic o personatge públic destacat; crec que ha de tenir un espai a la Universitat Pública. Ningú està obligat a assistir a aquestes conferències, xerrades o taules de debat. Però seria millorable, la possibilitat de fer més preguntes (alguns ponents les prohibeixen a la institució universitària, en tinc constància). En la segona part del seu comentari sobre aquest fet, no hi estic tant d'acord:

El segon és que les universitats s'han convertit en el feu de grups radicals que, emparant-se també en el seu caràcter de pública creuen que allà tot s'hi val. No pot ser que en una universitat surti gratis destrossar mobiliari, agredir a professors que no volen fer vaga o fins i tot fer pintades donant suport a actituds i activitats que fan molt mal a la vista.

D'entrada, som la resta els culpables que uns pocs puguin malmetre mobiliari, insultar, difamar, etc. I aquests grups, no són radicals. No és un terme usat correctament: serien sectaris, tancats, violents, etc. Jo sóc radical, i tot i ser crític, mai he dut a terme cap de les accions que esmenta el company blocaire. I no només són grups d'estudiants -que m'imagino que és en els que es refereix- sinó, també, professors i autoritats acadèmiques; els que també duen a terme algunes accions i actituds lamentables. No caricaturitzem la violència i les actituds irrespectuoses a les Universitats espanyoles, basant-nos en tendències generals, perquè podríem construir una imatge difuminada de la realitat. En canvi, estic d'acord amb les solucions: crec que hi ha massa subvencions que s'usen per pintar les parets de la Universitat Pública, que és de tots i no propietat d'una minoria.

"Començar a tallar l'oxigen a aquests grupuscles, començant per les subvencions que, per deficiències de disseny institucional, la universitat els ha d'acabar donant. Afortunadament, i després de molts anys de mirar a una altra banda, ja hi ha hagut universitats que han començat a treballar en aquesta direcció, com és el cas de la UAB o la UPF."