De cara al segon semestre: Crisi a la Universitat Pública

1. Etapa post-bolonya i crisi
Les crisis econòmiques serveixen per crear oligopolis econòmics: les grans empreses es mengen bona part dels pressupostos públics generals. Alhora, compren les accions d'algunes mitjanes empreses estratègiques però altament endeutades (sense suport dels pressupostos públics) i que estan en situació crítica. I en conseqüència augmenten les seves quotes de mercat, i disminueixen la competència en el mal anomenat "lliure mercat". Fent pagar les conseqüències d'una estructura econòmica "anàrquica" per al poble treballador que controla i beneficia els grans magnats de l'estatus quo econòmic. Mentrestant passa això, en plena època de desmoralització i desmobilització social, s'està aplicant "Bolonya" a la Universitat Pública. Primer, havia de ser a "cost zero", després de les mobilitzacions anti-Bolonya van exposar que alguns increments hi hauria, però amb la excusa de la crisi, finalment, si serà a quasi "cost zero". 

2. Crisi a la Universitat Pública
En plena aplicació de la LOMLOU i els Reials Decrets que implementen el mal anomenat "Pla de Bolonya", se li ha girat una altre excusa per reduir el seu irrisori finançament públic (en comparació amb la mitjana dels estats de la Unió Europea): la crisi. La Universitat Pública doncs, sembla ser un problema pel progrés. Pel "progrés" entès des del discurs post neoliberal. "Hi ha masses costos i entre tots cal que fem un esforç". Certament es podrien distribuir i utilitzar de forma més sostenible i justa els recursos que ja disposa la Universitat Pública; però això, convindria fer-ho en temps de "glòria" econòmica (i per tant, de millora del seu finançament) i no en temps de crisi. Tot i que en Espanya, els temps de  "glòria" i de bonança eren els d'Aznar, amb un atur estructural de 2 milions d'aturats als quals poca referència es feia pels mitjans del poder. Però no només es tracta de redistribuir, sinó de reduir, de reduir costos. Per això, sembla que tot el PAS s'està mobilitzant. 
El PAS està en contra de les retallades del plus salarial del V Conveni. Una batalla poc coordinada com recorden els companys d'En Lluita. Com malauradament forces cops, la majoria d'estudiants activistes i de treballadors que reivindiquen, no es coordinen. La divisió entre estaments afavoreix doncs, que no es produeixin canvis a la institució. Tot i això, l'exemple del Claustre extraordinari i de la Plataforma contra el PRIM preveu un canvi de tendència molt interessant.

Esperem que les conclusions dels estudis com els que se'n fa ressò el diari El Mundo no siguin certs: Les noves titulacions augmenten el percentatge d’èxit a costa de reduir el nivell d’exigència

3. Una economia antiquada i injusta
Una economia basada en la construcció (i l'especulació urbanística, ingressos pels governs locals) i en el turisme; no és un model que tingui gaire futur. Falta innovació i millorar la productivitat: no a costa dels treballadors o de retallades en els serveis públics com la Educació Superior.

Alhora, els pressupostos d'algunes facultats com la nostra s'han reduït un 20% aproximadament. En el nostre cas, però disposàvem d'un superàvit de l'anterior curs que per desgràcia no varem gastar tot i la falta de recursos per aplicar Bolonya. Però no només això, molts mitjans de comunicació ja es fan ressò de les campanyes del món privat per canviar el model d'Universitat Pública tradicional, que si bé no és perfecte, té orientació social i de servei públic garantista. Com bé comentava Especial Bolonya, toquen canvis en el finançament i el govern de les Universitats. Ja vaig comentar-ne la seva jerarquització valorant el document de Muntanyà del juny del 2009. Ens volen fer creure que som nosaltres els qui també hem de pagar la crisi: la Universitat Pública no se suposava que al nostre Estat havia de ser el motor del nou model econòmic basat en una mala anomenada també "societat del coneixement"? La Universitat no ens havia de treure de la crisi? Amb aquest finançament públic? Convertint la investigació pública, amb els retalls de Ciència i Innovació, en una batalla al curt termini per obtenir resultats rendibles per quatre grans empreses en el marc dels parcs tecnològics i dels Campus d'excel·lència? Amb el deute històric de diverses de les grans Universitats Públiques espanyoles? Josep Ferrer, ex rector de la UPC, parlant sobre els objectius de la Campanya Universitat per Tothom ja avisava que els canvis que vindrien (entorn l'Estratègia 2015) després de les lluites contra Bolonya serien pitjors.

El problema és que ens han posat en un encreuament on no sorgeixen gaires discursos alternatius (que no de resistència) contra les reformes universitàries a nivell estructural.

Publicat a: 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació