Comentari sobre el butlletí d'avui: La meva opinió personal de la Jornada d'Anàlisi de la docència

Els únics estudiants que varem estar presents en la Jornada d'Anàlisi sobre la docència varem ser l'Oriol Ibàñez i jo mateix, tots dos d'EPA. Va tractar sobre els canvis docents arran de l'aplicació dels graus, de la qual he penjat un resum al Butlletí informatiu de la Facultat.

Jo vaig participar força en el debat, a títol personal. Entre propostes que vaig proposar, felicitacions pel treball del Deganat i les propostes presentades per millorar alguns punts docents, em vaig queixar durament de la poca sensibilitat social que es respirava a la sala, entorn el perfil d'estudiants que cal atraure, obviant el perfil d'estudiant que treballa a temps parcial. Menys la professora, Teresa Sordé, que va dir que la diversitat de perfils enriqueix la mateixa docència; la resta de professorat va trobar bé, que aquest perfil d'estudiants tingués problemes per accedir als nostres graus. Us copio un fragment que he enviat a un professor perquè entengueu la meva decepció entorn aquesta proposta, i també l'escrit del Degà al butlletí criticant la no assistència d'alguns professors.

El meu escrit a un professor sobre el que va passar divendres:

Bon dia X,

Tot i que ja sap que respecto les seves opinions -malament rai sinó-, voldria comentar-li la meva sensació (d'horror) davant la postura majoritària del professorat, en la qual em va sembla que s'hi situava vostè. El fet d'elegir el perfil d'estudiants quan a Sociologia no varem arribar fa uns anys a cobrir totes les places, em sembla poc lògic. És viure en els núvols. El fet de no defensar un model docent i d'avaluació per als estudiants que treballen alhora, em sembla una regressió històrica molt important a tenir en compte. Les opcions alternatives donades per a aquest col·lectiu -li recordo la meva intervenció: 36-38% de l'alumnat de la UAB al 1999 treballa i estudia alhora-: via lenta i UOC; em semblen una vergonya, en termes ideològics, però també morals. No pensar en els que més dificultats tenen, no és d'esquerres. Voler triar el perfil d'estudiants, com a proposta a debatre, en entrevistes; és no entendre que significa el concepte de dret universal a la educació superior.

Potser li  semblo massa crític, però reflexionant-ho més tard, continuo pensant el mateix. La postura de presentar alternatives i de pactar mesures amb el Deganat a la Junta de facultat, a part de fer comunicats valorant bé la seva feina; em semblava bé fins aquest divendres. No sóc la "totalitat d'EPA" com és evident, però, penso que aquesta col·laboració s'ha entès malament. La participació institucional és una visió pragmàtica i progressista de qualsevol persona que desitgi transformar part de la realitat que l'envolta per millorar-la. Però mai, s'ha de convertir en l'únic full de ruta d'una organització progressista.

I l'escrit del Degà, que valoro molt positivament:

SENSE EXCUSES 

Bona part del professorat de la Facultat té contractes amb dedicació exclusiva. I aquesta dedicació, perfectament establerta en hores de treball setmanals, inclou responsabilitats de recerca i docents. Això ho sap tothom. Però el que no sembla que tothom tingui tan clar és que la responsabilitat docent no es limita a fer classes, sinó que també inclou les tasques col·lectives de planificació, formació i debat a través de reunions regulars i jornades ad hoc. La participació en aquestes responsabilitats, doncs, no pot ser entesa com a voluntària, sinó que forma part de les obligacions laborals contretes amb la Facultat i la UAB.

És per això que aquest degà no entén on era el professorat que no va assistir a les darreres jornades sobre la docència, excepció feta de la desena de persones que van excusar de manera raonada la seva absència i la trentena de participants que hi van fer utilíssimes aportacions. La profunditat dels canvis que tenim davant i als quals hem de donar resposta no ens permet aquest nivell relaxament davant d’unes jornades anunciades amb temps, amb un temari de discussió conegut i celebrades en hores lectives, on es debatia el que ha de ser el nostre estil de treball en els propers anys.

Aquest degà no perd l’esperança que tots els membres de la Facultat sàpiguen estar cada vegada més a l’alçada de les actuals circumstàncies i, és clar, de les seves obligacions laborals.

Salvador Cardús, degà