La crisi econòmica agreuga la crisi universitària: Breu història actual de la Universitat Pública

Més enllà del dèficit universitari -greuge històric de les Universitats Públiques espanyoles-, la Universitat tira endavant. L'esforç de molts docents i treballadors de les Universitats Públiques fa que en aquests moments encara la Universitat Pública pugui mantenir donant els serveis bàsics (docència i recerca) d'una forma més o menys digne. Ho estem fent més bé del que ens podríem imaginar. I això que a nivell institucional també hi ha disputes, com la crisi a la UB. La comunitat universitària però, segueix treballant i avançant. El problema és que és massa passiva. I es dona per descomptat que és la que més té dret a queixar-se.

La Universitat Pública però, des de fa temps que ha vist com la seva massificació -positiva per una societat culte- i el seu estancament financer, així com l'incrementalisme burocràtic i la mala gestió dels recursos públics; reduïen les seves possibilitats. Alhora, el Batxillerat, repetia temaris, i la qualitat de l'ensenyament universitari també quedava impregnada d'aquesta no cultura de l'esforç, i es reduïa la qualitat docent i el nivell acadèmic dels estudiants. Hi ha estudiants que han posat a bibliografia la Wikipedia, i els conec, per tant, existeixen. I no sóc un set-ciències per posar-me  a criticar, però vull analitzar tal i com és la realitat. El fracàs escolar a Espanya, sobretot a la ESO, és un gran problema, però cada cop sembla més estructural que contextual.

Mentrestant, a forces estats d'Europa l'anglès era obligatori per ensenyaments públics molt inferiors,;els universitaris espanyols sortien sense saber anglès de la carrera que haguessin escollit. El 1999, es volia obrir el mapa universitari al món europeu (EEES), però obrir-se al món en condicions lamentables, és massa arriscat. A més, el Procés de Bolonya es va dur a terme a esquenes de la comunitat universitària europea, amb representants europeus d'aquesta molt poc representatius, molt poc implantats a les universitats, sobretot en la representació estudiantil a nivell europeu. Llavors, la solució era Europa, amb una mirada massa negativa de les pròpies possibilitats dels pobles i cultures que formen Espanya. Feia anys, que les facultats de les millors universitats espanyoles, com la UAB, s'havien obert a Europa teixint grups de recerca a nivell europeu, i amb els intercanvis ERASMUS. I tot i les retallades de Ciència i Innovació, la investigació pública encara continua donant molts bons resultats. Això si, hi ha fuga de cervells, de grans científics, que mal pagats, veuen oportunitats en d'altres països,. I que cansats de sostenir treballs d'investigació amb miserables fons públics, marxen. Amb l'EEES, alguns veien oportunitats com aquestes. Masses oportunitats. I les noves generacions, com sempre, més crítiques, s'oposaven a matusseries i més sota marcs neoliberals que no ajuden gens al sector públic, i per tant a les Universitats Públiques. Però això, com molts aspectes, és anterior a tot el rebombori generat pel Pla de Bolonya: les Universitats Públiques s'han hagut de buscar finançament privat. Augmentant les matrícules o de grans empreses privades, que com bé sabem i més a Espanya, només busquen rendibilitzar-ho tot al màxim i que no tenen pas cap mínima sensibilitat o responsabilitat corporativa social. Botín, amb la Fundació que porta el seu nom i el mecenatge a Universia del seu Banco Santander; així com la fundació que du la seva filla; està buscant un espai a la Universitat Pública per també "fotre-hi mà". La incompetència del govern central és innegable. I Botín sembla que en aigües del PSOE també se sàpiga moure força bé. La Universitat Pública, doncs, es ven als interessos privats, perquè està en dèficit estructural. Concretant aquesta realitat, a la Biblioteca de Ciències Socials falten llibres de Ciència Política publicats en l'actualitat i que són molt bons.

Les solucions de la recerca de fons privats i de mirar Europa, semblen altre cop, les solucions que se'ns donen des dels mitjans de comunicació, dirigents polítics i universitaris de l'estatus quo; però més enllà d'aquí, hi ha grups de progressistes dintre i fora de la Universitat Pública que reclamen que si ens volem emmirallar a Europa primer ens igualem en dotació pública i en millorar i augmentar el sistema de beques. Perquè sinó, les solucions del passat, que ja han fracassat, no ens faran fracassar, sinó que implicarà una crisi universitària que ja s'està donant pels passadissos dels Rectorats amb fortes crítiques als dirigents polítics però de la qual, com molts cops passa, ningú se'n fa ressò. La última notícia desoladora de reducció del 8% de despesa pública de la Generalitat de Catalunya en la Universitat Pública, estava situada, com em va comentar un professor de la facultat, en l'apartat de Tendències de la Vanguardia. Malament rai, si no només el govern central, també els mitjans de masses, no s'interessen per la situació de la Pública. 

Al bloc de l'Enric Canela. Aquest, en un post,criticava a Marius Riubalta, secretari d'universitats, per dir que les crítiques de les Universitats espanyoles que reclamen més finançament, o són justes, i que haurien de preocupar-se més per una millor gestió dels recursos públics.

Notícies relacionades: 

• "Con la inversión que hay en España, los investigadores hacemos milagros"
• "Los científicos queremos volver pero no es fácil" 
• La mercantilización de la ciencia: visión de un “biólogo dialéctico” 
• La inserció laboral de la Ciència Política

Les Assembles, amb l'etapa postbolonya (conceptualitzada en aquest bloc), volen tornar a les protestes i a generar estat d'opinió; però no saben com fer-ho. L'Assemblea de Lletres, amb un escrit auto crític proposa la creació d'una plataforma contra el Pla econòmic de retallades de la rectora de la UAB, Ana Ripoll, el PRIM. 

Ho he comentat al bloc del Xavier Villalba:

"Fa mig any, quan proposaves la creació d’una plataforma erets considerat un”reformista” o un “interessat”. Com canvien les coses. Ara, tant de bo, els surti bé, tot i que això com sempre, dependrà més de la voluntat de cadascú que de mil propostes diferents que puguin fer els activistes."  

I també al bloc de l'Assemblea de Lletres:

"Espero doncs, que tal com diu el text, tot els col·lectius hi puguin ser presents en aquesta Plataforma a la UAB"