Debat sobre el català a la Universitat Pública

Des de fa temps, Estudiants per a una Política Activa (EPA), està animant -amb moltes ganes- a que la comunitat universitària i la societat en general firmi a la UAB unes postals en defensa del català. A partir del facebook s'ha creat un debat que voldria esmentar perquè he volgut deixar clara la meva postura i aclarir algunes qüestions:

x

Em sembla una reivindicació localista. Les universitats als països petits han d'ésser el lloc on es generi coneixement, ciència i cultura. Les universitats catalanes haurien de oferir possibilitats en català, castellà i angles per atraure els millors alumnes i els millors professors del mon. A Quebec hi ha universitats en angles. No confonguem les reivindicacions nacionals amb esdevenir un poble tancat que es mira el melic!!!

Per crear una Catalunya de poble, no compteu amb mi, per crear una Catalunya com Dinamarca o Suècia, si.

Jo mateix:

Ian: aquesta campanya no ataca els plans del multilingüisme de les universitats, sinó que ens converteix en un país on els drets lingüístics són respectats i on es promou la identitat del seu poble, ho sigui, on es normalitza el fet col·lectiu/nacional/popular. A Alemanya, les universitats es duen a terme en alemany, a Espanya, en castellà: i a Catalunya perquè no en català? L'estatut del 2006 parla de llengua vehicular a la Universitat. Per primer cop. Per altra banda, es demana que el professorat sigui de qualitat: per això, se'ls demana també el nivell C. Si no saben la llengua del país, com podran ensenyar en aquesta llengua? Si no la Universitat es converteix en un espai on la llengua no minoritzada (el castellà) acaba imposant-se.

Jo mateix:

Això no té res a veure en que cada assignatura s'usin diferents llengües: a classe, els alumnes que parlin la que vulguin (llibertat individual), estudiant fonts primàries amb la llengua de l'autor (per no perdre la direcció del que diu) i per saber més idiomes, etc.

Des d'Estudiants per a una Política Activa: suma't-hi!

x
No acabo de saber com posicionar-me sobre aquest tema, tinc alguns dubtes. Porto ara mateix tres anys estudiant Història a la UAB, i si he tingut uns 25 professors i professores diferents, només n'he trobat 3 que feien la classe en castellà, la resta, tots i totes ho han fet en català.
I tot i així, als que feien la classe en castellà, jo (i molts altres alumnes) sempre els vaig parlar en català i mai em van posar cap problema (només faltaria!). Per tant, no sé fins a quin punt és necessari aquest moviment i tampoc no sé fins a quin punt és, com diu el missatge, "sistemàtic" que algunes universitats no tinguin una sensibilitat sobre l'ús del català. Tampoc no sé on quedaria la llibertat de càtedra.
Sincerament, tinc els meus dubtes sobre tot això, i de moment, i fins que algú no em convenci del contrari, no m'hi adheriré. Tot i així, sort!

x
Existeix una cosa anomenada llibertat de càtedra que és un dret reconegut per la UNESCO. Si un alumne pot parlar la llengua que vulgui, un professor també.
A mi, personalment, tant me fa que m'expliquin les coses en català, castellà o anglès mentre el professor sigui bo (val a dir que la majoria de les classes me las han donat en català). Em fa vergonya tenir que explicar que en ma vida m'han donat una classe en anglès perquè la meva facultat mai ha aconseguit atraure cap investigador que valgui la pena, els veus de tant en quant perquè venen a fer unes jornades i una mica de turisme però poca cosa més. I això que estic a la que van dient que és la primera universitat de Catalunya, no vull ni pensar que passarà a la tercera o quarta.Hi ha moltes coses per millorar a les universitats catalanes i cap d'elles passa per rebatre la llibertat de càtedra.

Jo mateix:
1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.
2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.
3. Que tot el professorat que s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.
4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.
5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.
6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.
7. Disposar de bibliografia específica en català.
8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.
9. Que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el compleixin.
10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.

Abel, no veig que en cap lloc que s'incorpori un punt sobre obligar a fer les classes en català. Aquí potser hi hauria el debat (és un servei? que ho decideixi la majoria de la classe? forma part de la llibertat individual? és una forma d'expressar-se que comporta una altra forma d'ensenyar?) que tu proposes. Però com -habitualment- les reivindicacions en pro de la protecció de la cultura i la llengua catalanes es duen a terme amb un punts molt mínims i que no generi cap controvèrsia o debat sobre el "catalanisme obert". A més, crec que sota el paraigua de la llibertat de càtedra no s'hi contempla la llibertat d'ús lingüístic. Si no és així, m'agradaria que ens ho comentessis.

Dani, tots els moviments són necessaris per "normalitzar" el país, per fer respectar els drets lingüístics, de casos d'aquests n'hi ha a tot arreu, tot i que és molt pitjor a la Pompeu Fabra on degut això existeix una bona associació d'estudiants (PUC) que només es dedica a aquesta problemàtica. Salutacions.

x

Home, si obligues a poder rebre tot el grau en català estas obligant a donar la classe en català. Suposem un cas, ve un senyor X del país Y a donar-nos classe. El bon home parlà molts idiomes però s'expressa millor en anglès i dóna la classe en anglès. Per obligació de donar el grau en català hem de posar un altre professor donant la mateixa classe en català? Perdó però jo no li trobo el sentit i em jugaria que el senyor X tampoc.
Una classe a una universitat no és com un servei administratiu on un client té dret a que li parlin en català, jo, al menys, no ho veig així. Penso que tot això està regulat per la llibertat de càtedra (http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=13144&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html) on parla dels drets dels docents i sempre afegeix "without any discrimination" Negar a una persona la possibilitat de donar classe per la seva llengua sabent que els alumnes el poden entendre, per mi és una discriminació.

Jo mateix:

Com bé sabràs Abel, la majoria d'assignatures estan dividides en diversos grups classe, i com es fa sovint, n'hi ha una en català, una en anglès (per ERASMUS) i una en català. Si te'n vas a Alemanya a treballar com a professor et demanaran l'alemany, a no sé que t'hi estiguis poc (que no seria el cas de la campanya pel català). Sempre hi ha casos i casos, però estem parlant de que es pugui viure en català. No crec que costi gaire aprendre el català, i a més, és qüestió de justícia: a tots se'ls demana el català, i allà l'alemany, i llestos. Se suposa que són bons professors; oi? Jo si li trobo sentit, però clar això és una cosa força més personal del que ens puguem pensar i de quina visió de país tingui cadascú.

No és un servei? No és un dret? Llavors que és una classe? Torno a dir-te que segons la meva interpretació de la llibertat de càtedra de la LOMLOU del 2007 no hi entra el dret a usar la llengua que vulgui (sinó també ho faria en àrab, amazic, ...). Jo crec que seria just!

Si no promociones el català, llavors no es fa divulgació en català: el problema, que no tenim llengua pròpia com a tal; a la pràctica tenim dues llengües socials, cooficials; i una guanya a l'altre per eines d'Estat, per inèrcia i per la llei del més fort.