Debat a Racó Català sobre l'actitud del SEPC (prometo que és l'últim)

Tot el debat al Racó Català, sobre el moviment a València on el BEA està enfadat mútuament amb el SEPC.


JoanGilOliveras


He estat seguint, sobretot, a Racó Català, quan tenia temps, la realitat estudiantil a València. Tot i que sóc estudiant de la UAB, i per tant, tot i conèixer prou bé la realitat a Catalunya, em limitaré des de la distància i el poc coneixement que en tinc, a fer unes quantes observacions, si us sembla bé.


- La situació a València, sobretot en termes lingüístics, és molt pitjor que a Catalunya. La unitat estudiantil, doncs, és més necessària que mai, crec.


- Els resultats de les Claustrals, augmentat les forces espanyolistes, pro-Bolonya, vinculades a joventuts de l'estatus quo espanyol; són desoladores, i encara em reafirmen més en el que he dit anteriorment en el primer punt.


- El SEPC, molts cops, com a mínim, pel que jo he viscut, té una línia sectària -sobretot quan té hegemonia estudiantil a les aules i a les institucions- amb la resta d'organitzacions estudiantils d'esquerres, catalanistes o independents. Algunes estratègies es basen en afeblir "la competència electoral i discursiva" a base de marginació, difamació i instrumentalització d'espais oberts pels estudiants estàndard-


- Per tant, l'actitud del SEPC no ajuda mai a la col·laboració entre organitzacions -no sé que deu passar a València, però pel que diuen els del BEA, deu ser similar-.


- Quan les organitzacions marginades guanyen la batalla institucional, cometen un error que potser ha comès el BEA, considerar aquell l'únic espai útil per a la lluita estudiantil d'esquerres i nacional; relegant així l'espai del carrer pel SEPC, on en algunes ocasions, fa molt bona feina.


En resum, valdria més que no lluitessim entre nosaltres -en tot cas, únicament per les eleccions, que al ser plurals, són competitives-. Perquè llavors, ens convertim en aliats de les opcions estudiantils que si són antagòniques a nosaltres. Més enllà d'aquest fet, que els únics que el podran conèixer en profunditat són ells mateixos. Voldria esmentar aquesta petita i humil reflexió.


    • No li facis cas. És un ruc de l'autonoma que té com a hàbit parlar dels seus traumes infantils amb el SEPC.


      Sempre firma amb el seu nom perqué algun dia serà famós i es donarà cops de colze amb gent que com ell competirà per poltrones. Té el perfil.

      • Mal crac, he estat llegint el seu bloc i tela.


        Però com per veritats i arguments no serà, li'ls he dedicat, ja que no "odia" el SEPC, que es quede tranquil.






  • Et podries haver llegit el fil. Ara també vindràs a promocionar-te al Racó?



  • I dius que has seguit la realitat estudiantil a València?



  • El SEPC no és sectari, els sectaris són tots els altres, cal no oblidar-ho

    • Com m'alegra sentir aquestes paraules de tu!



    • quan no teniu arguments sempre recorreu a la ironia barata

      • M'agrada més la ironia cara, sibarita que és un

        • gràcies per mostrar-nos un altre exemple del que comentava.






  • bumps  


    Gràcies a déu ha aparegut el Moisès del moviment estudiantil de Barcelona per marcar el camí a seguir als pobres activistes estudiantils. Et recomano que deixis la grandiloqüència que gastes a banda, perquè a tu el teu propi sindicat (AEP) et va posar una persona que vetllés per les teves constants relliscades a l'assemblea de polítiques.


    Perquè no li dius a la Júlia Rossell o l'Enric Canela que intervinguin també.




  • Hola Joan.


    Sóc del SEPC de la UAB i m'agradaria parlar-ne amb molta més calma i amb més matissos dels que permet un fòrum d'internet, però ho intentré per aquí.


    En primer lloc, no considero gens adequat que parlis de unitat i després et dediquis a acusar a la resta de "sectaris" i de males pràctiques en general. Ja saps que si tens alguna queixa del SEPC, pots exposar-la i fins i tot fundar el teu propi sindicat o el que vulguis. De totes maneres, t'avanço que mai es pot fer tot bé (ni molt menys) i el SEPC tampoc és perfecte ni aquí a la UAB ni enlloc. A vegades ens equivoquem i a vegades, com bé senyales, fem una bona feina. L'any passat, a la UAB, es va aconseguir una bona feina i la prova n'és l'alta participació a accions i actes i manis del SEPC o l'increment de militància que ha tingut aquest any.


    En segon lloc, negar que "l'actitud del SEPC no ajuda mai a la col·laboració entre organitzacions". És fals, ho saps. Saps que treballem sovint amb altres sindicats estudiantils (com la FEL o En Lluita o Corrent Roig, encara que no són estrictament estudiantils). També (sobretot) ens agrada treballar en el marc de les assemblees perquè les considerem més representatives i perquè en general s'hi cou un ambient més proper (ideològicament i amb les praxis) al SEPC i el seu programa i estratègia. També treballem conjuntament amb sindicats de treballadors, etc etc. Suposo que parles de l'AEP de la UAB. Malgrat no m'agrada moltes coses que diuen i moltes de les que fan (en podriem parlar molt) la feina que fa l'AEP a la UAB ara mateix és nul·la. I la seva incidència és molt petita.


    En tercer lloc, trobo lleig que facis teva la màxima del "l'enemic del meu enemic és el meu amic". Et podries trobar que comparteixes més amb el SEPC que amb alguns.


    Salut.




    • Bé, et contesto a tu i contesto a tota la resta i per mi acaba el debat aquí.


      Evidentment parlo d'unitat estudiantil i alhora parlo de males pràctiques de certs líders estudiantils del SEPC: la unitat imposada no és una bona forma de fer les coses. En realitat, és una falsa unitat. Per demanar unitat cal ser conseqüent en bones pràctiques. I per això, poso de manifest el que vaig dir tot el curs passat però que ara no repetiré, ni aquí ni a cap lloc, perquè qui em coneix ja sap de què parlo. I seria fer-ne pesat.


      No nego la alta participació assembleària ni la bona feina dels militants de base del SEPC; però tampoc obvio la alta reacció anti-assembleària d'estudiants de tot tipus però que molts no provenien per res del perfil de "polítics novells" o "pilotes del professorat pro-Bolonya".


      A l'AEP, sindicat al qual no pertanyo, el va marginar el SEPC amb un document dut a les assemblees de la UAB i la UB. Es van fer "judicis populars" contra gent de l'AEP i tots en som conscients; per tal, de marginar-nos. Però és que prèviament gent del SEPC ja n'havia fet algunes de grosses: empentar amics meus pel passadís, dir-me que no podia tenir amics de "l'altre bàndol", parlar amb el cap de l'AEP i crear merder intern, etc. En realitat més igual el que deixin de fer molts de l'AEP o del SEPC, quan crec que hi ha bona estratègia hi treballo amb total normalitat i oblidant-me del que he hagut de passar; i això tothom ho sap. I evidentment comparteixo moltes coses amb el SEPC, però sobretot en l'àmbit teòric; a la pràctica hi ha força diferència. Però ja et dic que no em priva de treballar per exemple, en la campanya pel català a la Universitat de PxLl amb gent del SEPC. La llengua està per sobre.


      I en resum, que espero que no feu el ridícul a València tal i com fem aquí: sindicat d'estudiants per joventut política, baralles internes i entre sindicats, molta agiprop, molt aprofitat, algun que busca fer carrera política com a únic objectiu, males pràctiques, sectarisme, campanyes personals, mala llet, etc. I tot això: PER RES.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Gràcies per ser el meu amic