Coses sobre la facultat: Perquè formar part de l'EPA?

Un escrit que vaig redactar jo per fer publicitat de l'EPA: QUÈ SOM I QUÈ HEM FET DES D'EPA?

Deixo l'apartat més interessant:

A EPA som demòcrates, som plurals, ecologistes i feministes. I sobretot, actius, per això, VOLEM aglutinar tots els progressistes!

Perquè associar-se?
- L'associacionisme en les organitzacions estudiantils permet conèixer l'àmbit universitari des d'un esperit crític
- L'activitat sindical és necessària per defensar els drets dels estudiants, i per això, cal ser-ne partícip, sense sindicalistes, no hi ha defensa de drets, i esperar que ho facin els altres no és la solució
- Les organitzacions estudiantils obertes permeten aportar el millor de cada estudiant en pro del col·lectiu estudiantil
- Els estudiants de classe treballadora han d'agrupar-se per respondre als greuges comparatius amb els quals es troben
- Els problemes diaris en els estudis poden ser, en forces casos, problemes contextuals o estructurals que una bona organització i acció sindical podrien solucionar
- Els valors i sentiments d'esquerres estan per canviar el món i millorar-lo des de les nostres possibilitats
- L'activitat estudiantil requereix el temps que li vulguis i puguis dedicar, és una activitat lliure que respecta profundament la llibertat individual i que no atempta en cap cas a les opinions i adhesions dels seus membres a les accions del col·lectiu
- Les organitzacions d'esquerres com EPA, mai responen a llargues dedicacions dels seus membres, perquè estan formades per estudiants que o alhora treballen o alhora tenen altres dedicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació