Valoració personal del Claustre extraordinari: Decepció i tristesa democràtica
Quins temps aquells quan el Claustre tenia poder! Quins temps aquells quan el pas de la dictadura i la direcció de les universitats des del Règim dona pas a la democràcia interna universitària! Quins temps aquells quan el Claustre de la UAB podria declarar persona non grata a Aznar! Quins temps aquells quan la UAB es declarava insubmís a la LOU per la decisió del Claustre!
Llavors va arribar el Govern de Zapatero i la LOMLOU. Era una reforma de la LOU que feia que el Claustre no desaparegués, però que no tingués competències importants, lo qual, comportava el mateix. El Claustre era l'òrgan representatiu democràtic i decisori per excel·lència. Hi formaven i hi formen part els 3 estaments de la comunitat universitària que en democràcia interna, en vot ponderat però amb certa conjunció anti-PP, anteriorment decidien molts aspectes claus de la Universitat. Ara, però, ho decideix l'exterior: el Consell Social. Una representació molt desdibuixada de la societat catalana: els amics dels polítics i dels Rectors que són qui els elegeixen a dit. El Claustre cada cop perd més paper, fins i tot, amb en Ferrer, no es va convocar dos cops l'any com marca el Reglament del propi òrgan. La llei el va deixar sense poder competencial, les polítiques del Rectorat l'han limitat i l'han deixat en un segon pla, i ara fins i tot, no serveix ni per debatre les polítiques universitàries. Ahir, va ser-ne un bon exemple.
Aquest divendres, es va convocar el Claustre ordinari i el Claustre extraordinari. Jo només vaig poder ser present a l'Extraordinari com a convidat. Aquest es va poder convocar per la firma del 40% dels claustrals, bàsicament, PAS i estudiants; i algun professor progressista. En el Claustre ordinari, el meu amic, David Casanella, representant d'estudiants (ex-líder de la PEF), a títol individual, va ser-hi present ja que li vaig recordar jo mateix i perquè és un noi responsable. Doncs, em va comentar que l'Informe de la Rectora va ser molt llarg i que va ocupar tot el Claustre ordinari, i que per poc, guanya el No a l'informe després de la votació dels claustrals. Les votacions de l'Extraordinari també van estar molt ajustades, una (contra les externalitzacions) no va guanyar per un vot. Tot i això, l'Equip del Rectorat ho tenia tot previst. Té el Gabinet Jurídic, i va fer molta feina el dia abans; com va comentar un ponent dels punts de l'ordre del dia presentat per PAS i estudiants.
El Claustre de la UAB a la tarda amb l'odre del dia extraordinari va aplegar més claustrals perquè fou convocat per part d'aquests, i per tant, els temes que es tractarien no els serien aliens. Entre aquests, hi havia el Degà de la facultat, Salvador Cardús i un professor de la facultat, Joan Subirats.
L'equip de Govern de la UAB buscava formules perquè no es votessin els punts de l'ordre del dia. L'equip del Rectorat va dir que el plantejament de l'ordre del dia del Claustre extraordinari i la seva votació no tenien validesa competencial al Claustre ja que era la Comissió d'Economia del Consell de Govern (un altre òrgan, més reduït i molt menys representatiu) el que en té la competència: "les decisions vinculants es prenen al Consell de Govern" va exposar una ripollista. Ho sigui, que tot i que es posés a votació, no valdria per res. Una vergonya, una decepció de Claustre, la Rectora va "a la seva" i cada cop creix més el moviment anti-Ripoll.
La majoria del professorat era insensible a les preocupacions del PAS en reducció de pressupostos, acomiadaments, etc.
Intervenció de Lluís Tort
Lluís Tort, que es va presentar a les eleccions a Rector i va perdre, reclamava més aliances entre el PAS i el PDI. Va reclamar tenir en compte els representants sindicals votats democràticament. Va exposar que el text del Claustre extraordinari era poc assumible i molt mal plantejat, sobretot legalment. Va dir que la Universitat és de tots, un servei, dels poders públics i no "nostre": ni del PDI, ni del PAS, ni dels estudiants.
Un dels impulsors del Claustre extraordinari
Va exposar que si votar no servia per res, que no es fes, que no es dugués a terme per morbo de quantitat de vots a favor o en contra. Va explicar que els crítics es desgasten i que el document que havien presentat era pobre perquè no tenen res més que firmes, no tenen ni temps, ni coneixements jurídics. Aquest ordre del dia era per generar debat i que si hi havia formules perquè el PAS podés decidir més sobre temes laborals. Molt millor.
Una altre impulsora del Claustre extraordinari
Vull reconèixer que la intervenció de la Laura Pérez va ser la millor del Claustre extraordinari. L'estudiant que va recordar que el Claustre ja havia perdut poder des de la LOU però que la jerarquització de la Universitat cada cop anava a més com expressava el document de Muntanyà (firmat pels Rectors de Catalunya). Es demanava com la Rectora no tenia constància d'aquest document i en canvi, al Consell social se'n va parlar. Demanava transparència i recordava que l'estudiant que hi és allà està nombrat a dit (poc democràtic, diguéssim). És el Guillem Cassòliva de Junts.
La Rectora Ana Ripoll
La Rectora que si va contestar totes les preguntes al matí, a la tarda es va preocupar més per la hora (tard) que era i per plegar. Malament anem. I va resumir-ho tot en un "hem de millorar els canals de comunicació".
En aquest Claustre vaig poder constatar que hi ha falta de democràcia a la UAB i també vaig tenir la oportunitat de parlar amb gent de l'ETC. També vaig poder comentar la reducció de pressupost de les unitats docents, departaments, facultats, l'ETC, etc.
Això està penjat al surro sindical, al costat de Suport Logístic de la nostra facultat.
Llavors va arribar el Govern de Zapatero i la LOMLOU. Era una reforma de la LOU que feia que el Claustre no desaparegués, però que no tingués competències importants, lo qual, comportava el mateix. El Claustre era l'òrgan representatiu democràtic i decisori per excel·lència. Hi formaven i hi formen part els 3 estaments de la comunitat universitària que en democràcia interna, en vot ponderat però amb certa conjunció anti-PP, anteriorment decidien molts aspectes claus de la Universitat. Ara, però, ho decideix l'exterior: el Consell Social. Una representació molt desdibuixada de la societat catalana: els amics dels polítics i dels Rectors que són qui els elegeixen a dit. El Claustre cada cop perd més paper, fins i tot, amb en Ferrer, no es va convocar dos cops l'any com marca el Reglament del propi òrgan. La llei el va deixar sense poder competencial, les polítiques del Rectorat l'han limitat i l'han deixat en un segon pla, i ara fins i tot, no serveix ni per debatre les polítiques universitàries. Ahir, va ser-ne un bon exemple.
Aquest divendres, es va convocar el Claustre ordinari i el Claustre extraordinari. Jo només vaig poder ser present a l'Extraordinari com a convidat. Aquest es va poder convocar per la firma del 40% dels claustrals, bàsicament, PAS i estudiants; i algun professor progressista. En el Claustre ordinari, el meu amic, David Casanella, representant d'estudiants (ex-líder de la PEF), a títol individual, va ser-hi present ja que li vaig recordar jo mateix i perquè és un noi responsable. Doncs, em va comentar que l'Informe de la Rectora va ser molt llarg i que va ocupar tot el Claustre ordinari, i que per poc, guanya el No a l'informe després de la votació dels claustrals. Les votacions de l'Extraordinari també van estar molt ajustades, una (contra les externalitzacions) no va guanyar per un vot. Tot i això, l'Equip del Rectorat ho tenia tot previst. Té el Gabinet Jurídic, i va fer molta feina el dia abans; com va comentar un ponent dels punts de l'ordre del dia presentat per PAS i estudiants.
El Claustre de la UAB a la tarda amb l'odre del dia extraordinari va aplegar més claustrals perquè fou convocat per part d'aquests, i per tant, els temes que es tractarien no els serien aliens. Entre aquests, hi havia el Degà de la facultat, Salvador Cardús i un professor de la facultat, Joan Subirats.
L'equip de Govern de la UAB buscava formules perquè no es votessin els punts de l'ordre del dia. L'equip del Rectorat va dir que el plantejament de l'ordre del dia del Claustre extraordinari i la seva votació no tenien validesa competencial al Claustre ja que era la Comissió d'Economia del Consell de Govern (un altre òrgan, més reduït i molt menys representatiu) el que en té la competència: "les decisions vinculants es prenen al Consell de Govern" va exposar una ripollista. Ho sigui, que tot i que es posés a votació, no valdria per res. Una vergonya, una decepció de Claustre, la Rectora va "a la seva" i cada cop creix més el moviment anti-Ripoll.
La majoria del professorat era insensible a les preocupacions del PAS en reducció de pressupostos, acomiadaments, etc.
Intervenció de Lluís Tort
Lluís Tort, que es va presentar a les eleccions a Rector i va perdre, reclamava més aliances entre el PAS i el PDI. Va reclamar tenir en compte els representants sindicals votats democràticament. Va exposar que el text del Claustre extraordinari era poc assumible i molt mal plantejat, sobretot legalment. Va dir que la Universitat és de tots, un servei, dels poders públics i no "nostre": ni del PDI, ni del PAS, ni dels estudiants.
Un dels impulsors del Claustre extraordinari
Va exposar que si votar no servia per res, que no es fes, que no es dugués a terme per morbo de quantitat de vots a favor o en contra. Va explicar que els crítics es desgasten i que el document que havien presentat era pobre perquè no tenen res més que firmes, no tenen ni temps, ni coneixements jurídics. Aquest ordre del dia era per generar debat i que si hi havia formules perquè el PAS podés decidir més sobre temes laborals. Molt millor.
Una altre impulsora del Claustre extraordinari
Vull reconèixer que la intervenció de la Laura Pérez va ser la millor del Claustre extraordinari. L'estudiant que va recordar que el Claustre ja havia perdut poder des de la LOU però que la jerarquització de la Universitat cada cop anava a més com expressava el document de Muntanyà (firmat pels Rectors de Catalunya). Es demanava com la Rectora no tenia constància d'aquest document i en canvi, al Consell social se'n va parlar. Demanava transparència i recordava que l'estudiant que hi és allà està nombrat a dit (poc democràtic, diguéssim). És el Guillem Cassòliva de Junts.
La Rectora Ana Ripoll
La Rectora que si va contestar totes les preguntes al matí, a la tarda es va preocupar més per la hora (tard) que era i per plegar. Malament anem. I va resumir-ho tot en un "hem de millorar els canals de comunicació".
En aquest Claustre vaig poder constatar que hi ha falta de democràcia a la UAB i també vaig tenir la oportunitat de parlar amb gent de l'ETC. També vaig poder comentar la reducció de pressupost de les unitats docents, departaments, facultats, l'ETC, etc.
Això està penjat al surro sindical, al costat de Suport Logístic de la nostra facultat.
Comentaris