Coses de la facultat: Article publicat a El Periódico

"Gràcies per publicar en un diumenge i com a carta destacada del dia, una carta meva. Moltes gràcies." Aquest és el missatge que els hi he enviat a la Redacció del Periódico després que em publiquessin un diumenge i com a carta del lector destacada del dia aquest petit article:

Carta destacada del día: 'La universidad necesita más participación y democracia

Joan Gil Oliveras

Barcelona

La participación estudiantil en las universidades públicas ha sido minimizada por las reformas, que perjudican la autonomía universitaria y, últimamente, por el plan Bolonia. Somos pocos los que nos implicamos en los órganos de gobierno de la universidad para hacer frente a los problemas. Tal como algunos compañeros y profesores progresistas nos dijeron en la presentación de la campaña Universitat per Tothom, uno de los defectos de los centros de enseñanza superior es la falta de democracia interna. Hace poco, en la facultad de Comunicación de la UAB estuvo a punto de aprobarse un reglamento que restringía la participación y el poder de los estudiantes en la junta. Además de ir a clase, muchos estudiantes trabajan o hacen otra actividad, lo que significa que tienen poco tiempo para formar parte de asociaciones. Eso será todavía más difícil de compaginar con las nuevas directrices del plan Bolonia: las matrículas serán más caras, lo que obligará a más estudiantes a buscar un empleo para poder pagarlas.
La actividad estudiantil no está muy reconocida; al contrario, se nos acusa de corporativismo. Nuestra labor requiere dedicación y esfuerzo, y no tiene la compensación de créditos de libre elección. A veces nos sentimos frustrados. Los universitarios de familias trabajadoras, con pocos recursos, no disponemos de tanto tiempo como los de la clase alta. Pero no quiero que esta sea una carta pesimista, aunque la pasividad de la mayoría no nos ayuda. Agradezco, no obstante, el trabajo de los miembros de Estudiants per a una Política Activa (EPA) y el apoyo de algunas autoridades universitarias y de profesores que, como Josep Ferrer y Arcadi Oliveres, reclaman más democracia universitaria.

Avui una amiga de classe m'ho ha comentat. Jo no en sabia res. Tampoc recordo perquè carai ho vaig enviar en castellà (per la versió en castellà) quan n'estic ben content que El Periódico tingui versió en català (que és la que llegeixo).

En realitat els vaig enviar un article molt més llarg. Pel que veig me l'han escurçat i canviat una mica perquè hi pugés cabre, però la idea s'enten prou bé i estic content que me l'hagin publicat.

Participació més complicada a la Universitat Pública

Aquesta carta vol explicar la dignitat dels estudiants que sense imposar, treballen per construir alternatives. I les traves amb les quals es troben.

La participació estudiantil a les universitats públiques s'ha vist minoritzada per culpa de reformes contra l'autonomia universitària, i ara, últimament, per culpa del Procés de Bolonya. Som pocs els que en les nostres dinàmiques actives fem l'esforç d'implicar-nos, sense atabalar-nos massa amb els problemes (que veiem com a reptes) que sorgeixen en els òrgans de govern universitari. Sense obstinar-nos pel constant constrenyiment a la democràcia universitària derivada de les lleis estatals que apliquen Bolonya. Tal i com alguns estudiants i professors progressistes fa uns dies ens recordaven en la presentació de la Campanya Universitat per Tothom: un dels problemes de la Universitat Pública és la falta de democràcia interna. I és que fa poc a la facultat de Comunicació de la UAB van estar a punt d'aprovar un reglament que restringia la participació i el poder dels estudiants a la seva Junta de facultat.

Cal recordar que molts estudiants treballen o fan altres activitat (oci, voluntariat), alhora que estudien. Això fa que tinguin poc temps per associar-se estudiantilment. Encara es fa més difícil compaginar això, amb el nou perfil d'estudiant a full time que implanta el Procés de Bolonya. I com més cara és la matrícula, el transport, ...; més estudiants han de treballar alhora.

A més, l'activisme estudiantil comporta menys reconeixement del merescut, molt malestar, poc feedback, molts prejudicis, molta polarització, força corporativisme, aguantar intents d'imposar visions per mètodes reprovables, etc. Problemes que ens podem trobar arreu, però que a vegades no es tenen en consideració.

La participació, a més d'ocupar temps i esforços (si tu prens seriosament), en la majoria de casos no et dona dret a crèdits de lliure elecció com a compensació (no com a incentiu). I quan no s'assoleixen els objectius per falta de participació estudiantil amb poder real, converteixen aquest activisme en inútil. Els estudiants de classe treballadora, a més, no disposem de tant de temps com els de classe alta. Ni per reunions entre nosaltres, ni per reunions institucionals.

Ara. El que no voldria és que aquesta, fos una carta al pessimisme. Ans al contrari, un progressista sempre ha de trobar raons per caminar i seguir construint alternatives. El que és, és un avís a la passivitat social, a la passivitat de la majoria de la comunitat universitària que encara ara està desorganitzada i despreocupada més enllà dels seu problemes diaris siguin o no molt importants. I també és un reconeixement a tots aquells estudiants progressistes que tot i això continuen avançant. Com la resta de membres d'Estudiants per a una Política Activa (EPA) a la meva facultat. O aquelles autoritats universitàries que fan el possible perquè la participació estudiantil sigui quelcom més que un intercanvi d'opinions, com el Deganat de la meva facultat. O com aquells professors com Josep Ferrer i Arcadi Oliveres que reclamen més democràcia universitària.

Joan Gil Oliveras, estudiant de Ciències Polítiques de la UAB

En anterioritat, al Periódico ja m'havien publicat:

El desprestigio real
Joan Gil
Barcelona

El decano de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la UAB ha dicho que las ocupaciones conllevan un desprestigio de nuestra facultad y nuestras titulaciones. El desprestigio se inicia ya con el déficit que tienen los servicios públicos en general: 20 millones de euros de déficit en la UAB y 99 en la UB. Eso sí que es caos y desprestigio. También lo es el hecho de tener becarios y profesores adjuntos en condiciones laborales lamentables. ¿Qué podría conllevar esta mala imagen? ¿Menos estudiantes en esta facultad? Esto ya sucedió cuando el decanato redujo las plazas de 160 a 140. Una universidad que envía a los Mossos contra estudiantes, eso sí que es mala imagen. Estudiantes que protestaban de forma pacífica fueron agredidos. Y eso hará que los padres que quieren llevar a sus hijos a la UAB tengan miedo.

Joan Gil

Tot i que jo només tinc guardada aquesta carta:

El prestigi de la universitat pública

Un dels nous arguments contra les ocupacions ha estat la del Degà de la nostra facultat (CC.PP. i Sociologia UAB) exposant que les ocupacions comporten desprestigi de la nostra facultat i les nostres titulacions.

El desprestigi s'iniciava amb el dèficit que tenen els serveis públics en general. Estratègia pactada ja a l'Acord General de Serveis Públics (1995). 20 milions d'euros a la UAB, i 99 milions a la UB de dèficit. Això si que és caos i desprestigi de la universitat pública.

El fet de tenir becaris i professors ajudants en condicions laborals lamentables, si que és un desprestigi de la universitat pública. Que podria comportar aquesta mala imatge? Menys estudiants a la nostra facultat? Això ja va succeir quan el Deganat va reduir de 160 a 140 places els alumnes que es podien matricular.

Una universitat que envia els Mossos d'Esquadra als estudiants de fora una facultat tancada. Això si que és mala imatge per la universitat pública i de qualitat. Estudiants concentrats de forma pacífica van ser apallissats, i això ho va veure tothom a casa seva. Això si que comportà por als pares i mares que volen dur els seus fills a la UAB.

Joan Gil

Com també una entrevista per part de LV.es (La Vanguardia Digital) donant-me un premi al bloc de la quinzena i una entrevista a la revista Campus Autònoma. La qüestió: informar, opinar, difondre, criticar i aportar alternatives.