3 anys de bloc, i que siguin més!
Primer us presento el nou link pel bloc: http://monuniversitari.tk/
Fa tres anys vaig iniciar aquest bloc per desmuntar certes farses, en un humil bloc que naixia ple d'il·lusió. A partir d'aquesta experiència he conegut blocaires molt fascinants com l'Elliot, l'Enric Canela, el Xavier Villaba o la Júlia Rosell.
Després, vaig obrir un munt de blocs més; però ara, després de 3 anys (el 23 de novembre de 2007 vaig publicar el primer post), aquest bloc és l'únic que mantinc obert i fortament actualitzat.
La raó? El món universitari és fascinant. Fins i tot, més enllà del procés de Bolonya, la LOMLOU, etc.
El 2008 vaig canviar de temàtica. Vaig passar de parlar de farses polítiques o d'independència a parlar sobre el món universitari, quasi exclusivament, entorn el Procés de Bolonya. Al principi, com a calaix de sastre dels comunicats del que era el meu sindicat nacional (AEP), i després per fer transparent la meva acció institucional com a representant d'estudiants a la Junta de la meva facultat per l'Assemblea, (...), fins avui, com un espai de discussió i debat sobre el què ens espera.
Tot i que la lluita contra Bolonya s'ha acabat. Encara podem cridar:
Fa tres anys vaig iniciar aquest bloc per desmuntar certes farses, en un humil bloc que naixia ple d'il·lusió. A partir d'aquesta experiència he conegut blocaires molt fascinants com l'Elliot, l'Enric Canela, el Xavier Villaba o la Júlia Rosell.
Després, vaig obrir un munt de blocs més; però ara, després de 3 anys (el 23 de novembre de 2007 vaig publicar el primer post), aquest bloc és l'únic que mantinc obert i fortament actualitzat.
La raó? El món universitari és fascinant. Fins i tot, més enllà del procés de Bolonya, la LOMLOU, etc.
El 2008 vaig canviar de temàtica. Vaig passar de parlar de farses polítiques o d'independència a parlar sobre el món universitari, quasi exclusivament, entorn el Procés de Bolonya. Al principi, com a calaix de sastre dels comunicats del que era el meu sindicat nacional (AEP), i després per fer transparent la meva acció institucional com a representant d'estudiants a la Junta de la meva facultat per l'Assemblea, (...), fins avui, com un espai de discussió i debat sobre el què ens espera.
Tot i que la lluita contra Bolonya s'ha acabat. Encara podem cridar:
Universitaaaaat! Pública i de Qualitaaaaaat!
Comentaris
Fa suna bona feina.
M'agrada molt el format de blog actual i m'agrada encara més que t'hagis concentrat en actualitzar i mantenir un sol de blog. Ja t'havia dit alguna vegada que era un embolic seguir-te amb tants de blogs.
Es nota que el món universitari et fascina i me n'alegro, tot i que de vegades em costa de seguir les discussions i debats que teniu per Polítiques. A Lletres recordo que al tenir establert un règim de "sindicat únic" el debat era nul.
Està bé veure que a Polítiques hi ha diversitat d'opinions i que aquestes són expressades lliurement en diferents fòrums (assemblees, reunions, Internet...). Tanmateix no m'agrada que estiguin els debats tan polititzats, però m'imagino que és inevitable. sovint. I tampoc m'agrada la poca educació que de vegades hi ha per aquests ambients: només cal recordar els insults i acusacions que t'has emportat injustament per defensar la teva opinió i fer-la pública.
En fi, el moviment estudiantil encara té molt de camí a recórrer i molt que aprendre.
salutacions,
elliot
Ho sé, Elliot, però si no ens espavilem la resta d'organitzacions d'estudiants i fem més feina i/o els estudiants de segon curs s'adhereixen a participar amb nosaltres; o a Polítiques UAB tornarem a tenir "règim de sindicat únic".
El moviment estudiantil té molt camí per recòrrer. I tant!