Coses de la facultat: Situació actual de les tres organitzacions d'estudiants a la facultat i missatge obert als membres de la PEF

• Publicat al facebook i enviat al mail pefuab@gmail.com i epauab@gmail.com

Avui mateix he publicat "Coses sobre la facultat: Comissió d'Economia i PEF" sobre l'opinió d'un membre de la PEF sobre la situació d'aquesta a la facultat. Voldria doncs, analitzar les tres organitzacions d'estudiants de la facultat.

No voldria ferir la sensibilitat de ningú però parlant amb companys de classe, amics i amigues i coneguts de la facultat; la situació podria situar-se en aquest context:

Abans d'analitzar les organitzacions exposaré alguns dels criteris que usaré. Primer el de la visualització davant la majoria dels estudiants del col·lectiu (bàsic: el coneixement), després el de l'activitat (i per tant també, la seva durada i optimització), la quantitat de membres (evidentment, em fixaré en els més rellevants: els més actius) i al final utilitzaré diverses formes de mesurar el pes de qualsevol grups de pressió: representació en òrgans institucionals i creació d'estat d'opinió.

Les tres organitzacions:

• Una Assemblea desapareguda com tot el moviment anti-Bolonya després de l'aprovació de la majoria de graus adaptats a l'EEES i de la centralitat en els judicis sobre alguns d'aquests estudiants. L'Assemblea però disposa de recursos materials, tècnics, humans (es nodreix de joventuts polítiques i del sindicat majoritari d'estudiants) i econòmics propis i de la resta de les facultats; per tal de continuar visualitzant-se amb cartells, activitats d'esperit crític o manifestacions i concentracions contra els judicis. No obstant això, els mitjans ja no parlen de Bolonya, la Festa Major de la UAB ha estat el gran "rebombori" d'aquest curs. Això és simptomàtic del canvi que comporta viure en el "post-bolonya". La creació d'estat d'opinió ha estat quasi nul·la, exclusivament a la crítica a la Rectora, que ella mateixa ha dut a aquestes crítiques. El nom d'Assemblea -tot i que no funcioni com a tal- dona prestigi i és coneguda. D'això se'n val l'actual líder (Marc Navarro) ajudat per l'Adam Majó per continuar mantenint un nivell de membres actius considerable (tot i que és quasi comparable al d'EPA). Cal dir que l'Assemblea no té representants d'estudiants a la Junta de facultat (lo qual li facilita fer més feina de mobilització i no institucional), però es nota (no anant a la Comissió pel Consell d'Estudiants d'avui i no presentant-se al inici de curs en les sessions de benvinguda) que hi ha altres prioritats, i que no hi ha tant activisme entre els membres. Cal contextualitzar-ho en una situació de desinflament de les assemblees, en membres i sobretot en impulsors que acaben la carrera. Les assemblees estan controlades pel SEPC (a la nostra facultat passa el mateix). Aquesta és la sort que té l'Assemblea: que es nodreix d'un sindicat estable. A més, la gent ha sentit molt a parlar per TV3 de les "assemblees".

• Una PEF desconeguda després de que part dels seus "impulsors" marxessin d'ERASMUS. El "motor de la PEF" era el David Casanella que va marxar, i això s'ha notat i molt. Quan feia el pas del conservadorisme (JNC i JSC -marca blanca plural per l'AJEC-) a l'esquerra (JERC, un proper a JEV - que ja no hi forma part-, independents). Quan havia de passar de ser l'opció anti-Assemblea (o millor dit, anti-SEPC) a ser una opció pro-activa, amb discurs propi, el seu nou "líder" (Guillem Carbó) de moment no ha aconseguit reunir la PEF més d'un cop (que en tingui constància). Tot i això, ell, el Joan Alginet i l'Andreu Espínola continuen anant a forces reunions institucionals perquè mantenen el seu compromís amb la facultat. I fins i tot, el Guillem s'encarrega de la comissió de la FMUAB 2009 del Rectorat. El principal problema no és pas l'impulsor actual, sinó que han estat els pocs incentius dels membres per estar actius en la PEF (anar en contra per obrir un espai plural, ja s'ha assolit), així com les diferències ideològiques (n'hi ha un que és anarquista). Poca activitat més enllà de l'agenda institucional.
  

• Aquest curs EPA està en procés de regeneració. Els primers impulsors (Júlia Miralles i jo mateix) acabarem la carrera aquest curs (això esperem!) perquè som de classe treballadora i no ens podem permetre el luxe (tot i que a vegades és mala sort, malaltia, o falta de beques, ...) d'estar més anys per fer aquesta carrera. Ara, els membres més actius (Gerard, Joan, Andreu, Júlia i Oriol) seran els que l'impulsaran el curs vinent, i ja ho estant fent ara. És una cosa que crec que tenim superada (els "líders"). L'altre qüestió es si tenim un focus de suport, de vots i per mobilitzar. Cosa que també tenim: seria el grup classe de 3r curs de Polítiques on hi ha bona part dels membres. La PEF l'ha perdut (és un altre dels seus problemes): la meitat dels companys de 4rt de Polítiques del grup classe 1 o estan d'ERASMUS, o "desperdigats" acabant la carrera. L'altre és si estem renovant els membres, si entra aire fresc: nous militants que constitueixen el futur de l'organització d'estudiants, i per tant, la consolidació o no del "projecte EPA". Aquest és el problema d'EPA: necessitem estudiants independents amb compromís (nous en el teixit associatiu, d'ONGs o Esplais) o de joventuts polítiques d'esquerres que no podem nodrir perquè som una organització d'estudiants més. Hi ha moltes d'altres associacions per estar (si volen participar en la Universitat o si ja hi són) que són més visibles, interessants, i que poden semblar més útils. Necessitem gent de primer i segon curs i no tenim prou temps o prou recursos econòmics per fer grans campanyes d'agiprop. Tenim veu a les institucions, però encara no interessem (0 assistents a l'última xerrada). Això si, estem plenament "actius" (ens reunim cada setmana i entre setmana avancem els projectes que tenim i anem a totes les comissions, reunions, etc.).
  

Conclusió: la baixa participació estudiantil a la facultat és un fet. No hi ha molt rebombori i cadascú està pels seus estudis; i poca cosa més. Alguns de la PEF tot i ser elegits no han anat a cap reunió de la PEF ni a cap comissió de la Junta de facultat, i algun és desconegut per la majoria (Degà, vicedegans, pels d'EPA, ...). És cert, que es van presentar a les llistes com a "favor personal" però EPA teníem gent amb ganes de fer coses que no s'hi va poder posar per les quotes (de membres en la llista de la Coalició electoral) de la PEF que varem acordar. Això fa que l'anàlisi evident sigui que no hi caben tres organitzacions d'estudiants. No sorgeix d'una demanda real dels estudiants de la facultat. La pròpia inèrcia farà desaparèixer alguna d'aquestes (la PEF) sinó a llarg termini (si no ens espavilem) també EPA; i per tant, l'Assemblea (SEPC) tornarà a implantar el seu establishment estudiantil.

Missatge que llenço als membres d'esquerres i progressistes de la PEF: És una reflexió que fa temps què em faig. No ho he parlat molt amb ningú, potser amb l'Uri. Però ho he de dir. Potser -no ho sé i és cosa que han de pensar ells- els membres de la PEF haurien de reflexionar sobre fer el pas de deixar un projecte que potser està obsolet de funcions -sinó les renoven- i apuntar-se a EPA aportant la seva sensibilitat i per tant, configurant canvis en la pròpia EPA. Per tal, de que així EPA funcionés millor (amb més membres podríem fer moltes més coses i potser, per fi, consolidar-nos). Em fa mal dir-ho, però o dic el què penso, o el futur serà ni PEF (quasi ja), i potser, ni EPA (d'aquí dos anys). No és que PEF perdi, i EPA guanyi. És que EPA està activa. Tot i això, per mi, podríem re formular-la (a veure què en pensen la resta de membres d'EPA, clar... dependria de la decisió democràtica d'EPA). I canviar-li el nom si cal.

La Coalició electoral PEF (i) EPA va demostrar que som la majoria estudiantil, però que l'Assemblea (el SEPC) continua tenint el 40% dels vots.

Però EPA volem una majoria estudiantil progressista i d'esquerres.