Coses de la facultat: El futur de la PEF? Ells decidiran. La meva reflexió personal ja està feta.
No vull més fracassos. I menys, quan un projecte (EPA) representa perfectament el què jo vull. Per això vull acabar amb el debat sobre el futur de la PEF. Ells decidiran.
Com sempre el meu ímpetu activista acaba per no ser fi (sensible) alhora d'actuar; però és el que té voler anar al gra i haver estat en tants espais del moviment estudiantil. Et genera una visió força àmplia del moviment, i no et redueix a una sola visió, tancada i distorsionada, que genera frustració i impotència al no entendre, al no comprendre, globalment la situació. I menys; el context.
Com sempre el meu ímpetu activista acaba per no ser fi (sensible) alhora d'actuar; però és el que té voler anar al gra i haver estat en tants espais del moviment estudiantil. Et genera una visió força àmplia del moviment, i no et redueix a una sola visió, tancada i distorsionada, que genera frustració i impotència al no entendre, al no comprendre, globalment la situació. I menys; el context.
Per això, faig reflexions obertes, per no caure en errors del passat. Per això, m'he pres tant seriosament des de final de l'anterior curs i amb el principi de curs d'aquest, el futur de la facultat, d'EPA. He comprès que cada facultat té les seves dinàmiques i que hi ha d'haver grups d'estudiants motivats i transformadors a totes les facultats per avançar en un projecte comú. Per això, fa temps que l'estructura (la fragmentació per joventut política) del moviment estudiantil (sindicats) em fa pena. Fa temps -per desgràcia- que el moviment a nivell nacional em desencisa, em desmotiva, no veig estratègia (d'aliances, d'unió, d'objectius a assolir a mitjà termini, ...). Evidentment, tot l'anàlisi el faig més enllà de la majoria d'eines assembleàries de la UAB (en d'altres llocs funcionen millor com a la UPF) que es varen muntar per aglutinar però que són ni representatives ni plurals; sinó una forma útil de donar-li més pes (mediàtic, recursos humans i econòmics) a un SEPC que no el té en la joventut universitària. Per això, penso que l'alternativa a això: al SEPC (que ha usat les assemblees amb poca dificultat i resistència per la seva estratègia); som nosaltres. No per ser l'alternativa; sinó per ser el què som. No en "contra de", sinó en col·laboració amb la resta (incloent el SEPC) i a favor de la transformació progressista de la facultat.
No sé; tinc tant clara l'aposta pel projecte, que en definitiva seria repetir-me en el discurs...
EPA és el que necessitava la facultat.
Comentaris