De forma individual he signat el Manifest 58+
http://58imes.wordpress.com/about/
Després de firmar (he tardat una mica perquè tinc molta feina estudiantil) el manifest he deixat aquest breu comentari:
Després de firmar (he tardat una mica perquè tinc molta feina estudiantil) el manifest he deixat aquest breu comentari:
"Tot i que no m'agrada gens el Manifest, entenc perfectament que la des proporcionalitat policial no es veurà mai tant sancionada com el millor exemple d'ocupació pacífica (Rectorat UB); i que això és completament injust. Més enllà, de la meva pròpia anàlisi de la situació, comprenc perfectament que dintre de "desordre públic" i "anar contra l'autoritat" hi ha un cul de sac on tot hi volen fer cabre. Un injust final per unes protestes que per mala estratègia estudiantil van acabar malament. I evidentment, qui té l'ús legítim de la força (l'estat) s'ha fet valer."
Comentaris
Tot i que el sentit del text, en general està bé, hi ha algunes frases que són molt dures.
Per exemple, la frase "quatre messos d’ocupació en els quals férem d’un espai buit i gris, un espai ple de coneixement crític, diàleg, solidaritat i pintat pels colors de la rebel·lia i els somnis".
Parlar en aquests termes d'una universitat pública històrica com la UB. D'un Rectorat de la UB que ha passat mils de revoltes estudiantils durant el franquisme i la transició. Parlar d'una UB amb un munt de catedràtics que els encanta el saber i l'ensenyar. De molts professionals de la recerca (inclosos becaris) que treballen amb esperit innovador, crític i de compromís amb la Universitat.
Dir de tot això, "espai gris", em sembla una mica una falta de respecte. Potser no us vareu donar compte al escriure-ho, però amb manifestos així es redueixen les firmes (ho dic amb coneixement de causa).
Els Mossos tenen un cos de mediació, si vareu decidir fer resistència passiva es decisió vostre. No crec que s'hagi de criticar treure persones d'un espai públic -rebent l'ordre del Rector, i per tant, complint la llei (per molt injusta que sigui, però llavors la culpa és la llei)- quan alguns vareu decidir (noblement i perquè la resta tingués temps a anar a concentrar-se a fora) fer resistència passiva. En cap cas, vull legitimar la forma amb la qual ho varen fer; però a vegades el missatge del text pot distorsionar la realitat dels Mossos d'Esquadra.
Potser també algunes frases de poca humil·litat i cert victimisme forçat.
No sé com dir-ho perquè no s'entengui malament. En resum, seria que el moviment anti-Bolonya no és el centre del món i que l'anàlisi que es fa es poc complexe i una mica fàcil, aprofitant-ho per fer una crítica al sistema vinculant coses que potser no tenen tanta relació causa-efecte com sembla.
Tot i això, em sap molt greu el final (tot i que esperat): sort companys.