Bon comunicat del meu sindicat nacional (AEP) sobre el judici pels desallotjats del Rectorat de la UB

No pot ser que precissament la única acció que realment es va demostrar totalment pacífica, ben organitzada, ben ideada, exemplar per a la resta, força plural, totalment oberta, completament sensata, compromesa també per Nadal, amb la col·laboració dels veïns (que els duien menjar), ben vista per tota la societat catalana; i de la qual en tinc un bon record tot i no assolir cap objectiu a llarg termini; ara quedi tacada per una altre actitud insensible a les legítimes reivindicacions dels estudiants tancats al Rectorat de la UB. La via judicial no és el camí. No saber canalitzar les protestes juvenils i sobretot, criminalitzar-les (com si una ocupació d'un espai de pas fos algun tipus de coacció o violència!), és una mala opció. Les generacions futures ho recordaran. Els responsables polítics i veus respectades de la societat civil catalana, en part, en seran responsables. Jo he vist coacció (entre companys de classe), violència policial i també estudiantil (violència a mobiliari per exemple); i dono fe pel que m'han explicat que UB-Rectorat era el millor exemple d'acció estudiantil mediàtica, plural, oberta, compromesa i pacífica, 100% pacífica. Una vergonya, com diu el comunicat del meu sindicat nacional, que al segle XXI encara ocurreixin fets com aquests. Duent a judici a simples manifestants.

Comunicat de l’AEP sobre les imputacions judicials als estudiants desallotjats el dia 18 de març de 2009
El proper 18 de novembre tindrà lloc el judici de les més de cinquanta persones que van ser desallotjades de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona i denunciades pel cos policial dels Mossos d’Esquadra el dia 18 de març del 2009. Els estudiants que ocupaven el Rectorat ho feien per protestar pacíficament contra el pla de Bolonya i la mercantilització de la Universitat Pública. Reunit en sessió ordinària, el Consell Nacional de l’AEP – Associació d’Estudiants Progressistes - vol fer públiques les següents consideracions.

Tenint en compte que:

• l’avís de desallotjament va partir de l’equip rectoral de la Universitat de Barcelona, el qual havia promès públicament i reiterada que no recorreria a actuacions policials contra els estudiants en protesta;
• el dia del desallotjament, el rector Dídac Ramírez va al·legar que s’havien produït fets violents que justificaven la decisió, reconeixent alhora que aquests es van produir en un altre campus i per persones que no romanien a l’edifici històric de plaça Universitat. Per contra, no hi ha constància de cap actuació violenta ni cap dany material als espais que van ser ocupats durant quatre mesos;
• la decisió es va prendre en secret i no hi va haver cap comunicació prèvia a les persones que van ser desallotjades, ni cap intent de diàleg; el cos autonòmic de policia va efectuar l’operació al voltant de les 5 de la matinada, pràctica reservada a criminals perillosos o a fosques èpoques passades, i es va negar l’accés als mitjans de comunicació i el dret a la informació a la societat; i
• les persones desallotjades van ser identificades i denunciades, però sobretot maltractades físicament durant el desallotjament, sense oportunitat de recollir les seves pertinences;
  Ens reafirmem en que la decisió del rector no té cap justificant, i que per escollir la criminalització enlloc del diàleg com a solució va provocar una fractura de la comunitat universitària i va propiciar l’ambient de violència policial.

Però el fet que al desallotjament forçat d’uns i unes estudiants s’hi sumin més d’una cinquantena d’imputacions judicials, afegeix una dimensió política i legal a la repressió policial que no es pot tolerar en ple segle XXI. Castigar per via judicial els mètodes de protesta cívica que el moviment estudiantil català ha usat des de fa dècades senta un perillós precedent de cara al futur, criminalitzant i, per tant, impedint mitjançant la força i la por les formes de denúncia pacífiques i basades en el diàleg. Els rectors no haurien de convertir els conflictes de la comunitat universitària en una qüestió d’ordre públic, renunciant així al diàleg i ofegant les veus dissonants, sinó que haurien d’enfortir els mecanismes de participació i els espais d’autoorganització i debat.
Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes ens solidaritzem amb l’estudiantat imputat i reivindiquem la retirada immediata dels càrrecs judicials contra els estudiants, alhora que esperem que l’equip rectoral de la UB i l’ACUP assumeixin la seva responsabilitat en els fets i iniciïn una nova etapa amb la democràcia com a eix vertebrador de les relacions entre les persones que formen la Universitat.

Per una universitat pública i de qualitat, estudiar no és cap delicte!

Barcelona, 3 d’octubre de 2009

Articles interessants: Només ho podem fer nosaltres mateixos i Una ocupació si és un problema d’ordre públic (on es cita aquest escrit i el comunicat de l'AEP).