Perquè la meva animadversió cap al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)?

En aquest bloc he explicat com -no a nivell personal (mai ho faria!)- i perquè critico al SEPC més durament que a la resta de grups estudiantils (En Lluita, CR, AEP, FEL); però en faré un breu resum.

D'entrada al ser l'únic sindicat que liderava les protestes i que s'apropiava de les manifestacions; considero que l'autocrítica al moviment estudiantil ha de passar sobretot per qui l'ha liderat.

1. NO "VAN DE BONES". VAN A LO QUE VAN: A MARGINAR L'AEP.

Però té una raó fonamental. Jo sempre dono la mà oberta a qualsevol persona o grup organitzat. A l'Assemblea de la meva facultat tots anavem de bona fe però un dia va arribar un document del SEPC ("Regenerem el moviment estudiantil"). Allò constituia una assemblea més de debat i lluita sindical en el que la resta d'estudiants aliens marxen cames ajudeu-me (sobretot els que no estan en moviments socials) i que resta activistes. Aquí faig autocrítica a mi per en una assemblea també entrar en el drap brut de posar el debat AEP-SEPC en mig d'una assemblea però és que llavors se'm va marginar per ser de l'AEP (ho explicaré a continuació).

2. FSUP: L'EXCUSA.

Després d'anar al Fòrum Social per la Universitat Pública (FSUP) muntada per la PMDUP (l'ex-plataforma que aglutinava el moviment estudiantil més reivindicatiu); amb un gran sabor de boca i amb quasi cap membre del SEPC present o organitzant-la. Després de saber que alguns militants concrets de l'AEP (el meu sindicat) havien passat tota la Setmana Santa preparant-ho. Després d'adonar-me que només hi havia assemblearis del Raval, aeperos, algun sepecero "militant de base" en la organització i l'impuls d'una tant bona idea constructiva i propositiva com la FSUP amb professors compromesos com l'ex-rector de la UPC Josep Ferrer. Em vaig quedar flipant quan vaig llegir el document "Regenerem (...)" dels qui no havien estat en el FSUP i per tant no havien contribuit a renovar el discurs i generar propostes alternatives a l'EEES.

Segons ells el FSUP va ser una idea feta pels aeperos usant el FSUP quan es va presentar la idea a la PMDUP i es va aprovar (que els representants de les assemblees més properes al SEPC no hi fóssin no és culpa de ningú). En realitat, era l'excusa per dir que l'AEP usava la PMDUP per reduir la combativitat i fer una manifestació de costellada quan aquestes decissions eren preses pels representants d'assemblees i l'AEP i el SEPC inclosos. Al cap i a la fi els era igual l'utilitat de la PMDUP. I quan explicaven què era la PMDUP deien mentides que la resta d'assemblearis (sobretot als no del SEPC o AEP que era als que havia de convèncer) al no haver-hi estat se les creien. Jo al principi vaig dubtar, ho reconec. No havia estat mai a cap reunió de la PMDUP, però no creia que els meus companys de l'AEP féssin res de dolent pel que deien a les reunions de federació.

3. EL DOCUMENT DEL SEPC FENT ÚS DE LES ASSEMBLEES PER LA SEVA BATALLA SINDICAL CONTRA LA SEVA "COMPETÈNCIA" (AEP)

Primer, com sempre, vaig pensar "alguna cosa haurem fet", però després de comprovar que tot era mentida. I després de parlar de forma privada amb una font interna del SEPC que em va confirmar que el document sobretot l'havien fet per "petar-se l'AEP" (paraules textuals del qui m'ho va dir). Em vaig quedar atònit. Tenia raó aquell company de classe que em va dir que li estranyava que encara hi hagués bon rotllo entre AEP, i que el SEPC no hagués fet res per marginar-nos com feia amb qualsevol altre grup estudiantil històric o que fos nou o entrés a les assemblees? Doncs, en tenia i molta. Per desgràcia meva que fins llavors em descreia el que deia el meu bon amic. Era cert, així era el seu joc brut, la seva estratègia (per controlar el seu únic espai social: les assemblees). Tot quadrava. No eren les persones, sinó l'estratègia la que feia pena, de la que em vaig quedar atonit. Com va assolir el seu objectiu de "petar-se l'AEP"? Amb el document del SEPC que va presentar a les assemblees perquè aquestes el refrendessin en que sota la proposta d'acabar amb la PMDUP es marginava a l'AEP de la nova coordinadora (aquí ve el desconeixement del què era la PMDUP, no una coordinadora sinó una plataforma aglutinadora reivindicativa per usar-la com a mobilització i pont de trobada de la comunitat universitària)

4. EL DOCUMENT ES PRESENTAVA A LA MEVA ASSEMBLEA DE FACULTAT

Explico. En una Assemblea de Polítiques UAB (centre neuràlgic del SEPC), un membre del SEPC es va presentar llegint el document i de seguida va marxar. Aquell dia vaig trobar que l'assemblea s'havia engrandit. Hi havia 20 estudiants més (m'imagino per no ser pesimista que tots i totes estudiaven a la meva facultat). L'alegria d'aquell dia se'm va acabar quan vaig descobrir que els dimecres següents (quan es reuneix l'assemblea ordinària) no s'hi van presentar. Llavors vaig conèixer el significat de "desembarcament" en la política estudiantil.

En aquella assemblea mateixa es va llegir el document. Se'm va assegurar des de vells companys assemblearis als quals els havia tingut molt de respecte (pel compromís social que semblaven tenir) que l'AEP havia usat la PMDUP al seu interès. En aquella assemblea pocs estudiants no sindicats hi havia, per tant, l'únic que vaig votar en contra vaig ser jo. Des de llavors, vaig passar-me a dir "el de l'AEP". Des de llavors les assemblees foren diferents. Durant unes assemblees posteriors se'm van dirigir a mi la resta de sepeceros (tant si hi havia independents no sindicats o estudiants que baixaven un dia) quan volien votar alguna cosa amb aquesta frase "menys el Joan, tothom hi està d'acord?". Això estimatitza i és que el document volia marginar l'AEP també de les seves pròpies assemblees. Si votaves en contra del document, votaves en contra de les bones intencions d'aquest, i només ho podies fer si eres de l'AEP (i algun interès amagat tenies, que s'anaven inventat en cada assemblea). Més tard amb "judicis populars" (assemblees extraordinàries on els teus "errors" -la resta no en cometien- i errors entre cometes clar) feien fora aeperos de forma que fossis tu qui et feies fora. Al cap i a la fi, no servia de res, tu eres el de l'AEP i no tenies més "vàlua" que seguir votant el que et deien els "jefes de l'AEP" (tota aquesta història que s'han muntat). A altres assemblees de facultat com a la UB també ho van fer. Aeperos crítics fora de l'Assemblea de la seva facultat o dintre però amb el cap baix. És una bona estratègia per fer disminuir el moviment estudiantil. Però també per obtenir-ne l'hegemonia.

5. TORNES A L'ASSEMBLEA PER COMPROMÍS I T'ACABEN FENT CREURE QUE ETS UNA PERSONA BIPOLAR

Més tard, en una Assemblea es va decidir que jo i una companya de l'AEP fossim els candidats de l'Assemblea pel Claustre. Es va decidir en una assemblea on hi havia molts estudiants aliens, de primer curs, nous, no mobilitzats, etc. Realment, es van agafar 5 noms i només es presentarien 4. A mi m'era igual si no hi sortia. En la següent assemblea, la meva companya va criticar que havien presentat 4 noms escollits pels qui van anar a fer la llista (del SEPC) i que cap dels dos de l'AEP elegits en l'anterior assemblea pels estudiants d'aquella assemblea hi eren i que això era molt lleig. La raó? Doncs que ells volien representar l'Assemblea al Claustre com a Assemblea però sota les premisses del SEPC. A més, se'm va fer una assemblea extraordinària per parlar del meu comportament a l'Assemblea i de no sé quines conspiracions de l'AEP que jo liderava (al igual! un pobre militant de base!) amb altres companys del Consell Nacional de l'AEP. Allà em van dir que potser era bipolar. També em van dir que els meus amics de la PEF (un dia d'aquells, no en l'assemblea mateixa, pel campus de l'UAB) eren "enemics" perquè estaven a favor de Bolonya del pal sectari. No ho hauria d'explicar però ens van intentar dividir amb mentides a dintre de l'AEP. Un dia un del SEPC va dur al ex-coordinador de l'AEP un full de papers subratllats (poca feina!) que havia escrit jo on jo deia que en el nou grau volia anglès i que això segons ell (el mateix que va voler salva Història del nou grau) era un Sí crític a Bolonya tot i que després en les votacions a Junta jo votés que No als dos graus i UN assembleari votés Si en un d'ells (m'agradaria saber qui va ser).

Més tard, vaig saber que a la CAE, hi havia un representat de la meva assemblea que no anava amb el posicionament de l'Assemblea sinó amb el del sindicat. El que se'ns volia criticar a l'AEP era el que realment feien ells però clar, ara no hi havia gaires aeperos a la CAE per informar-se i criticar-ho en una assemblea. A mi em va fer més pena que vergonya que assemblearis que no són de l'AEP i del SEPC votéssin que Si al document del SEPC, perquè també se'ls va enganyar a ells.

L'etern debat AEP-SEPC, enriquidor, s'esfumava. Només el SEPC feia propostes i anàlisi. No cal que parlem de la instrumentalització de la CAE, convocant una manifestació (anteriorment convocada pel SEPC), sense passar per la majoria d'assemblees i amb un Comitè de Bolonya dirigista i rígid que continuava actuant sense passar per cap control assembleari.

6. EN RESUM QUÈ HA FET DE MALAMENT EL SEPC PERQUÈ EN SIGUI MÉS CRÍTIC?

Mala estratègia del "tot o res" quan ha liderat el moviment. Dirigisme des de la CAE i el CdB.

Intentar l'11 de novembre del magi del 2007 fer una manifestació sense les assemblees (vaig saber que hi ha actes que ho confirmen).

Rebentar un espai com la PMDUP per marginar l'AEP creant divisió dintre de les assemblees amb els membres de l'AEP i els del SEPC, perdent el temps creant una CAE que aquesta si que ha acabat com un cavall de troya, etc.

Fent documents com "Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! " sense esmentar a les assemblees d'estudiants en un clar intent de dirigisme.

Convocant CAE i SEPC junts però cap altre grup estudiantil ho pot fer perquè el nom de la CAE només la pot usar el SEPC. Abans convocava només PMDUP, ara el SEPC amb la CAE vol que també surti el seu nom. I això no es baixa a les assemblees però carregar-se la PMDUP si.

El SEPC rep 36.900,00 € de la Conselleria de Joventut per doble fil com a SEPC però també com a BEI tot i que BEI no existeixi.

Fer un document del SEPC per a les assemblees per carregar-se l'històrica PMDUP en el que es deia: "En cas que l’AEP intenti bloquejar la decisió o no la respecti, el SEPC es manté ferm en el compromís i la necessitat de regenerar el moviment estudiantil en el marc plantejat. A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan amb aquelles assemblees que s’hi vulguin sumar."

Del pal farem el que ens roti diguin el que diguin les assemblees.

Amb frases com aquestes: "D’acord amb la conjuntura i la proposta exposades, el SEPC veu incompatible la participació de l’AEP en aquest nou òrgan." La veritable raó per fer crear un altre òrgan.

PERÒ S'INICIA UN NOU CURS, I AMB LA MÀ ESTESA I UN POSICIONAMENT OBERT CREC QUE AMB UNA NOVA ESTRATÈGIA DEL SEPC PODEM FER MOLTES COSES POSITIVES PER LA PÚBLICA!