Jo no ho he publicat a Indymedia Barcelona Center!

Algú ha publicat en nom meu el post d'aquest bloc titulat "Perquè la meva aniversió cap al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)?" en el portal de contrainformació d'Indymedia Barcelona. Ja he deixar clar amb el meu comentari que no l'he publicat jo i que per mi ja el poden eliminar:

Re: Perquè la meva aniversió cap al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)?
per Joan Gil
04 set 2009 06:58:09
Això ho he publicat al meu bloc per explicar-ho a unes quantes persones que debatien a Indymedia sobre un altre post I PER DEIXAR CLAR QUE ÉS L'ÚLTIM COP QUE ESCRIC RES CRÍTIC CONTRA EL SEPC PERQUÈ ÉS INÚTIL. Si el SEPC canvia d'actituds, col·laboraré amb el SEPC; sinó no ho faré, estic en la meva llibertat. AQUESTA ERA LA CONCLUSIÓ. Aquest escrit no genera cap mena de debat I NO L'HE PENJAT PAS JO A INDYMEDIA!Demano que el retirin immediatament perquè al final es creuran des d'Indymedia que els vull blocar la pàgina.DONO LA MEVA PARAULA QUE NO L'HE PUBLICAT JO A INDYMEDIA SINÓ AL MEU BLOC I VA SER AHIR.
05 set 2009 05:18:15
Em trucaveu per fer broma? Doncs té de dir que no ho vaig notar. I a la cara n'he dit unes quantes d'aquestes en l'Assemblea de facultat, o no t'enrecordes d'aquella assemblea on ens varem tirar els plats bruts. I si, estic d'acord amb el company "finselsous" i no sé perquè encara no han retirat el post.
Post com se'm cita (del bloc de la Júlia Rosell): Humor nº 11: L'únic que poden dir

Comentaris

Anònim ha dit…
Això ho fan sempre, a mi m'ho van fer amb el llibre que van buscar la introducció i la van posar a indymedia.
4 de setembre del 2009, a les 15:16
Anònim ha dit…
Joan,

has enviat un mail a Indymedia?

Si l'envies segur que te'l treuen.
5 de setembre del 2009, a les 16:52
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació