Discurs barat (la contestació de la Júlia Rosell)

Davant la meva "Breu reflexió (...)", la Júlia Rossell ha postejat Discurs barat nº X-1

El meu comentari sobre l'escrit de la Júlia en el qual em cita la meva breu reflexió davant el nou curs universitari del 2009 / 2010:

Valoro l'escrit però crec que hagués estat millor haver-lo posat en els comentaris sobre la meva breu reflexió perquè ja s'estava generant un debat allà i tampoc cal "blocar" Indymedia obrint nous fils de debat que ja es generen en altres posts anteriors. Però igualment, està bé que l'hagis escrit. Jo per la meva banda, aquest inici de curs no penso publicar cap més reflexió personal; perquè entenc que podria ser excessiu i que ja se m'ha entès perfectament.Si fos un comunicat d'un grup estudiantil d'esquerres. Aleshores si seria més procedent fer-ho en un nou fil d'Indymedia.Tot i això -i no t'ho prenguis malament, tots cometem errors- te'l comentaré i matisaré.

PRIMER PUNT: EEES

No s'ha implantat l'EEES. S'han aprovat per l'ANECA la majoria de màsters i graus; i aquest curs començaran pels estudiants de primer curs. Com bé saps, no considero el procés de Bolonya com un pla definit i tancat; sinó un seguit de reformes.

SEGON PUNT: REFORMES AMB INCERTES I DEFICIÈNCIES

Certament però les deficiències de la Universitat Pública, moltes ja venien d'abans, perquè hem de recordar que la narrativa neoliberal com a dominant fa dècades que es va imposar en els marcs de pensament occidentals. També crec que bona part dels actors promotors no tenen gaires bones intencions -s'ha demostrat fent reformes paral·leles a la convergència europea aprofitant el rebombori i la confusió generada-.

TERCER PUNT: SILENCI DEGUT A L'STATUS-QUO

Dintre del món estudiantil, fins i tot dels estudiants menys actius o no mobilitzats ni interessats en la política estudiantil, certs col·lectius estudiantils tenien cert prestigi i certa representativitat (autoatorgada, per la seva feina assembleària i oberta, també perquè eren els legítims representants d'estudiants). No obstant això, alguns de dintre, al tenir un "espai" controlat, i per la por al "desviacionisme", han marginat veus útils per engrandir el moviment estudiantil assembleari. Menystingudes aquestes veus, marginades d'altres; s'ha creat un bloc anti-SEPC que s'ha confòs amb anti-Assemblea més que res pel control que mantenen a la majoria d'assemblees (en part per militància i feina i en part per joc brut).Davant les accions més lamentables, prepotents i d'imposició dividint els estudiants en les mateixes aules i passadissos creant una tensió que no ajudava a construir una gran massa estudiantil; tot i la intenció de no tornar a errar en les segones ocupacions; molts estudiants no volien que se'ls prengués el pèl. El joc brut era incoherent amb el discurs demòcrata.

Llavors van sorgir tres fronts, que molts activistes anti-bolonya no han visualitzat de forma complexe:

1r front. El que estava a l'espera (AJEC-JSC) i esperava qualsevol espurna per crear un moviment anti-assembleari (amb força estudiants) i acabar amb l'hegemonia estudiantil que havien tingut les assemblees. Ajudat per deganats i el Rectorat.

2n front. Estudiants activistes d'altres moviments socials que davant la incoherència, les males arts i la defensa de la voluntat dels estudiants de la seva facultat han intentat teixir ponts i fer ocupacions "light" al gust de tothom sense trencar amb la lluita. Aquí hi situo als companys d'EPA abans de ser d'EPA, per exemple. Un grup també format per assemblearis crítics.

3r front. L'estudiant estàndard que per desgràcia va (i té tot el seu dret) només per estudiar, aprovar i buscar una feina (alguns només tenen temps per això) i que volien ser respectats (dret a docència de qualitat i dret a pataleta davant en forces ocasions, ni haver estat consultat d'ocupacions, tancades, etc.).

El 2n i 3r front (el 2n més que front, és frontista i pont) podien haver-se sumat (alguns del 3r, no tots canvien per uns fets concrets però són potencials a ser activistes esporàdics si se'ls té en compte). L'estratègia va estar mal dissenyada. La majoria del 3r front junt amb el 1r van crear un grup anti-assemblea molt perjudicial, creant més polarització, usat pels deganats i els promotors de la reforma, i pels mitjans més reaccionaris. Blocs com noocupemlesaules.wordpress.com o vullferclasse.blog.com en són un bon exemple.La coacció tal com diu la Júlia va existir. No era el pa de cada dia, però existir, va existir.

QUART PUNT: POSICIONAMENTS

Els posicionaments en ocasions es confonien. Alguns deien que no estaven en contra de l'EEES però si de la LOU. Altres exposaven que només volien ser consultats. El moviment és heterogeni. ARA, no estic amb tu amb que és un "sense sentit" estar en contra de Bolonya de forma total. Jo hi continuo estant però el context ha canviat i si no som uns "privilegiats" hem de fer quelcom més útil i possible.

CINQUÈ PUNT: RECTORATS

Bona part de l'establishment universitari tampoc ha tingut una conducta exemplar. També males arts, assenyalan amb els dits "els indesitjables", fent cas omís a qualsevol reivindicació, usant els Mossos d'Esquadra (és autoritat seva) sempre que "els" fes falta, un diàleg pels expedientats fallit, una postura poc conciliadora i poques ganes de fer, en gerenal. També hi hagut excepcions, a felicitar.

SISÈ PUNT: Esperem que es reeorienti la lluita.

COMENTARIS INTERESSANTS QUE VAIG FER EN RESPOSTA ALS COMENTARIS DE L'ESCRIT PENJAT A INDYMEDIA BARCELONA CENTER:

A mi m'agradaria que es generés un debat autocrític i obert però m'imagino que això és impossible.

Visca el dirigisme! Mori la Revolució! (a alguns els va que ni pintada aquesta frase)

De debò que no tinc cap mena de ressentiment (si el tingués no creus que hagués actuat d'una altre forma?). El fet és que més impossible, ja que porto en la sang "el perdó". A més, la majoria dels que estem en el moviment estudiantil tenim un discurs i unes motivacions semblants (lluita per la Pública).

El problema de fet és l'etiqueta, el sectarisme i el discurs fàcil. Tants cops que intento establir ponts, tants com que alguns els dinamiten.

Un exemple a la facultat de Polítiques de l'UAB. La meva organització d'estudiants de facultat -formada per ex-assemblearis crítics (com a mínim reconegueu-ho) i d'estudiants d'esquerres i militants de moviments socials- va guanyar les eleccions d'estudiants a la Junta de facultat juntament amb una altre organització.

Dues persones (del SEPC clar... no és que us tingui mània, és que al SEPC hi ha de tot, de lo millor -compromesos- i del pitjor -sectaris-) ens van amenaçar. Van intentar començar una campanya contra mi (i aquest cop) contra els meus companys de lluita. Dies més tard, l'Assemblea (amb 0 representants a la Junta després dels resultats) ens proposava fer un referèndum i sense cap RESSENTIMENT PERSONAL el varem co-organitzar i ens varem currar una molt bona feina. Units, però respectant-nos.

No és aquest el camí?Si ens creiem que sempre tenim la raó (ens la donin o no els resultats electorals i per tant el suport de la massa estudiantil) no estem fallant al discurs revolucionari?

Realment qui és el reformista? El que no canvia el discurs per por a perdre un "espai" o el que el canvia per assolir objectius?

L'estratègia de qui no assoleix RES és perquè tampoc necessita RES. Però de debò que estem tant bé? De debò que ens podem permetre el LUXE d'estar anys i anys sense millorar RES?

EN RESUM:

A tu et sembla que millorar el sistema de beques (com una batalla més, no l'única; tal i com he exposat en l'escrit) és reformista? Què proposes doncs? Proposes que continuem amb aquest deficient i injuts sistema de beques que margina a la classe baixa a accedir a la Universitat Pública? Perquè RECORDEM que abans de Bolonya la Universitat Pública tampoc era la GLÒRIA. De debò que ens podem permetre el LUXE de lluita i lluitar i no assolir res. Suposo que és perquè tampoc hi perderiem res, però les noves generacions s'adonaran que no hem assolit res per elles. L'estratègia del "tot o res" acabarà o aquest curs o en un futur proper. Temps al temps.

Anem per pams.

1a. Deixeu d'insultar a la Júlia i generem un debat necessari.

2a "de vegades fa més por una tàctica revolucionària (o maximalista) que acaba duent molts cops a una estratègia refomista (o sectària o immobilista, depén); que no una tàctica més possibilista amb un horitzó estratègic clarament transformador i antagonista". Completament d'acord "abans de lincendi". D'això del que parlava. No ho hagués pogut expressar millor.

3a. Merci també al "contribucio al debat". Tot i això, el socialisme -jo penso- és previ a l'anarquisme; ho dic per on s'emmarca el text enllaçat. Tot i això gràcies.4a. "cagasucs" no sé d'on treus que el text és copiat ni si et refereixes al meu, que si és el cas, molt equivocat estàs.5a. "això és brutal!" necessito que defineixis el meu suposat reformisme perquè sense arguments la teva afirmació queda totalment buida de contingut.Jo estava parlant de l'EPA i no de la PEF quan em referia a "militants d'esquerres i de moviments socials". Jo NO SÓC de la PEF. Jo sóc de l'EPA.

Tot i això, un bon grapat de la nova PEF hi pertany.Un resum de la facultat (no crec que aquest sigui el debat per tant enllaço això i me'n desentenc del debat de facultat): http://joangilcomajuntari.blogspot.com/2009/09/petitat-historia-del-naix

6a. La CAE només serveix quan es controlada/instrumentalitzada oi?

7a. Col·laboració Assemblea (i) EPA: http://epauab.wordpress.com/2009/05/18/19-i-20-de-maig-referendum-sobre-

El camí que crec que hauríem de seguir.

Us en recordeu del document Regenerem del SEPC que deia: "En cas que l’AEP intenti bloquejar la decisió o no la respecti, el SEPC es manté ferm en el compromís i la necessitat de regenerar el moviment estudiantil en el marc plantejat. A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan amb aquelles assemblees que s’hi vulguin sumar." Del pal farem el que ens roti diguin el que diguin les assemblees. Doncs jo me'n vull oblidar però així és impossible, per tant, esperaré la decissió de la Trobada del SEPC davant el nou curs. Al principi, algunes xorrades feien gràcia però crec que aquest no és l'espai per tant si voleu continuar amb debats estèrils no tornaré a comentar res aquí.