Comentari sobre l'escrit sobre el SEPC: Tranquils serà l'últim dedicat al vostre sindicat.
Tranquils, aquest inici de curs no penso fer cap reflexió personal més per generar cap mena de debat ni tampoc penso criticar més al SEPC. Ara és l'hora que cada grup estudiantil faci la seva amb total llibertat.
D'entrada exposar que critico les formes i l'estratègia del SEPC. No tant un discurs, unes reivindicacions i uns militants de base compromesos amb la lluita. I que això de fer autocrítica o criticar elements del moviment estudiantil, no hauria de ser tant estrany com es deixa entreveure en aquest moviment social en concret (l'estudiantil).
-> Comentari exposat en el post del bloc d'Enric Canela en que s'esmenta el meu escrit sobre la meva aniversió contra el SEPC: Un nou ordre social
I m’he deixat moltes coses per explicar; però creia que tampoc venien a compte ja que només volia exposar perquè les meves crítiques rauen tant en el SEPC i no en altres grups estudiantils dels quals també he fet crítica (o autocrítica); o quan he criticat l’establishment universitari i els promotors del procés de Bolonya.
D’ara endavant passo d’escriure res crític amb el SEPC. Que facin el que creguin convenient. Total, ara a la nostra facultat no ens poden trepitjar perquè al tenir dos grups estudiantils més (que a sobre tenen més suport electoral que ells) es veuen una mica obligats a acceptar els consensos i a no imposar la seva estratègia. Això hagués estat allò que hauria d’haver succeit en les assemblees, però fora d’aquestes per desgràcia és molt més fàcil tenir més veu pròpia i més força.
De debò, que no penso llençar més “merda” (al cap i a la fi només descric el seu comportament en la meva facultat). Si volen canviar i redreçar el rumb del moviment estudiantil és decisió seva. Però ara no cal que esperem el que ells desitjin, perquè la resta ja disposen de grups estudiantils per fer-ho. El dirigisme és cosa del passat.
D’ara endavant passo d’escriure res crític amb el SEPC. Que facin el que creguin convenient. Total, ara a la nostra facultat no ens poden trepitjar perquè al tenir dos grups estudiantils més (que a sobre tenen més suport electoral que ells) es veuen una mica obligats a acceptar els consensos i a no imposar la seva estratègia. Això hagués estat allò que hauria d’haver succeit en les assemblees, però fora d’aquestes per desgràcia és molt més fàcil tenir més veu pròpia i més força.
De debò, que no penso llençar més “merda” (al cap i a la fi només descric el seu comportament en la meva facultat). Si volen canviar i redreçar el rumb del moviment estudiantil és decisió seva. Però ara no cal que esperem el que ells desitjin, perquè la resta ja disposen de grups estudiantils per fer-ho. El dirigisme és cosa del passat.
Un altre post dedicat al mateix escrit del meu bloc: Joan Gil presenta els seus motius de cansament cap al SEPC
Comentaris