Calaix de sastre (número 2)

Últimament trobo molt útil i interessant degut el meu poc temps per analitzar en profunditat o brevetat, fer calaixos de sastre d'articles publicats d'aquest estil amb fragments que indiquin la temàtica que es tracta; sense haver de comentar-los.


Articles interessants publicats:


  • Paciència, la nova assignatura de la UAB - Núria Algarra Camps
    Fragment: "Aquest matí he descobert que ja havien canviat el meu expedient, però que no m’han convalidat algunes assignatures que ja he fet i que en grau són obligatòries. Per tant, se suposa que després d’haver-les pagat, cursat i aprovat; les hauré de tornar a fer per un error de gestió que no estic disposada a empassar-me."




  • Fragment: "Demostra que l’espanyol és un dels estats amb més manca d’equitat social. La gràfica ens mostra l’escàs finançament públic acompanyat d’uns ajuts socials baixos."




  • Fragment: "M’assabento que companys més joves que estan acabant el seu doctorat no poden demanar les beques postdoctorals del ministeri perquè, senzillament, no ha sortit convocatòria alguna i l’última es remunta a març de 2008. El 2007 tampoc hi va haver cap convocatòria. Dos anys en què el Ministeri de Ciència i Innovació no ha ofert oportunitat alguna per continuar la formació de joves doctors en centres estrangers."


  • Gran participació a les jornades de benvinguda
    Fragment: Les jornades de benvinguda de la facultat han comptat amb una gran participació dels estudiants de primer de les tres titulacions de la facultat. Durant les jornades s'ha explicat el funcionament dels òrgan de govern de la facultat i s'han presentat els col·lectius.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació