Comentari al bloc d'Enric Canela
Enric I. Canela
El País va publicar divendres un bon article del vicerector de Convergència Europea i Qualitat de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya: Bolonya i la dimensió social.
Un article que intenta explicar la necessitat del procés de Bolonya i també defensa que cal evitar que es produeixi una escletxa social a causa de processos elitistes que facin que només les classes econòmiques més afavorides pugin assolir el coneixement.
Certament estem passant a una altra dimensió i cada vegada tenen menys veu els que es dediquen a dir barbaritats sobre el procés de Bolonya. Segur que seguiran donant la tabarra el proper curs, però si més no a Catalunya els queda poc a fer.
No cal ser “vicerrector de Convergència Europea i Qualitat de la Universitat de València” per4 adonar-se que a les Universitats públiques hi ha pocs estudiants immigrants o provinents de la classe baixa. Tot i això l’article del vice-rector és dels més interessants que he llegit sobre la nova etapa (la etapa postbolonya) que entrarem en el nou curs. Pronostico molts canvis d’actitud. També d’algunes autoritats públiques. Es tractaran les temàtiques habituals que ens han dut a protestar però sota altres marcs de referència i sota altres objectius més situats en els dèficits històrics de la Universitat Pública i no tant en els efectes nocius del propi procés de Bolonya. Tot i això, com bé dius, encara hi hauran grups que vindran amb el mateix discurs i els mateixos mètodes sense adonar-se’n que per bé o malament (no cal donar la meva opinió, està més que coneguda) han fracassat. Cal recollir l’esperit de la declaració de Lovaina, però sobretot, la de Bergen. Ara, també caldrà que els estudiants tinguem més espais on participar. L’AQU n’està obrint alguns per exemple. És el camí a seguir per la resta d’administracions relacionades amb el món universitari. No seré jo qui negui que molts sectors hem estat apartats del procés i que només una elit l’ha dissenyat i conduit on ella volia fer-la arribar.
Per cert, bones vacances i bon estiu que jo marxo a Astúries per desconnectar de política, Bolonya i Internet!
Ens veiem per la xarxa!