Breu reflexió sobre el nou curs universitari 2009/2010

(Humil opinió a títol estrictament personal)

OBERT AL DEBAT I LA DISCUSSIÓ

Alguns ja coneixeu la meva opinió estrictament personal sobre diversos temes que estan relacionats amb la lluita que s'ha dut contra el Procés de Bolonya. D'altres estareu cansats de les opinions que humilment intento expressar -us recordo que amb intenció constructiva- sense ànim d'ofendre a ningú i reconeguent la feina de tots i cadascú. No se'm negarà però, la llibertat amb la qual expresso les meves idees, ni el meu compromís per una Universitat pública i de qualitat dintre de les meves possibilitats, ni el meu discurs crític amb les implicacions gèneriques i de valors, i concretes i locals del procés de Bolonya.

D'entrada molts sabreu la meva forma d'entendre el procés com un paquet de reformes universitàries on hi juguen diversos actors i interessos heterogenis i no pas com un pla tancat, invariable i uniforme; i completament preemeditat o previsible.

Però no vull fer-me pessat amb les explicacions que he donat al llarg d'aquests últimos cursos universitaris sobre el procés; sinó que vull aportar la meva humil reflexió sobre la necessitat d'un canvi de rumb de les reivindicacions estudiantils. Una reflexió oberta a la crítica i al debat per part de tot el moviment estudiantil i a qualsevol estudiant, treballador i professor universitari. I que s'emmarca amb les últimes declaracions i anàlisis preescriptius d'algunes organitzacions d'estudiants com Estudiants en Lluita i Corrent Roig.

MÉS ENLLÀ DE BOLONYA: CANVI DE CICLE

Ja que més enllà de la lluita contra Bolonya (per mi iniciada en les revoltes contra la LOU del PP); hem entrat en un nou cicle de reformes universitàries en el marc de Bolonya. Que també es situa en un nou marc justificador de tota retallada social -també en l'àmbit universitari- com és la crisi econòmica o la sortida d'aquesta.

Aquest curs doncs, des del meu humil punt de mira, iniciarem una nova etapa post-bolonya. I quan parlo d'etapa post-bolonya, em refereixo a una etapa d'aplicació de les pitjors consequències de les lleis estatals i nacionals que l'implementen. I no pas, a una legitimització de la lògica del procés o a una forma d'entreveure que ja no s'hi pot jugar cap paper transformador en aquest marc, ni per millorar la Universitat Pública, ni per aturar els pitjors auguris de Bolonya, ni per crear esperit crític, etc. Aquesta opinió no vol difondre ni representar cap mena de pessimisme entre els estudiants mobilitzats contra el procés. Ni una victòria final als promotors de les reformes en la que se'ns presenta un futur sense cap mena d'oposició discursiva o política. Però si, vull intentar rescatar un discurs constructiu, de pacte, de sumar esforços, d'obertura a altres actors del bloc progressista universitari (actualment majoritariament passiu) i sobretot, de realisme. I n'espero resposta.

BATALLES PERDUDES, ESTRATÈGIES CADUCADES

Acceptem-ho sense legitimar-ho. Els graus s'estan implantant en aquest curs 2009/10 i és una batalla perduda. Tot i els bons instruments democràtics (referèndums, tallers de debat, ...), les Juntes de facultat continuen sent òrgans estamentals on la línea institucional i no rupturista impera. Al cap i a la fi, en ocasions, i jo també en especial, ens hem equivocat alhora de manifestar les nostres justes reivindicacions en espais on des de la LOU del PP cada cop tenen menys poder polític universitari real. I també, de crear un marc de tensió en aquests espais quan els espais on realment es decidia quedaven impunament lliures de qualsevol crítica o pressió social. Així els passadissos i les Juntes de facultat s'han convertit en espais polaritzats on molts professors progressistes i estudiants crítics amb l'aplicació però que no acceptaven tot el discurs del moviment iniciat en el maig del 2008. Aquests s'han marginat, obviat o han format part dels defensors del procés degut a les nostres accions i la tensió creada. No cal que tot el moviment estudiantil es responsabilitzi d'aquest error. Però si que reconegui que el discurs i la mobilització no han servit pels objectius que preteniem. Bolonya no s'atura. Ans al contrari, avança i a tota vela. No hem aconseguit aglutinar tot el bloc progressista universitari i social (PDI, PAS, estudiants, societat civil i moviments socials). L'estratègia del SEPC duta a terme des del 2008 ha caducat. Els reconec la feina feta però com fa temps vaig insistint: les noves generacions han d'agafar el timó, perquè el context ha canviat i la Universitat no progressa adequadament. Els greuges històrics de la Universitat, amb Bolonya agreugats, continuen sent els mateixos; i cal donar-hi una solució en base a altres formes de fer més dialogants i paccionades.

DAVANT UNA NOVA REALITAT, UN NOU DISCURS

El discurs crític amb el procés hi juga molt en aquest nou anàliside la situació universitària, però aquest anàlisi transformador i social s'ha d'adequar a la nova realitat acadèmica. L'actualització de qualsevol discurs d'esquerres davant canvis de contextos generals i locals ha de ser una evolució natural i interessant per a qualsevol anàlisi que es digni ser constructiu, útil -i per tant transformador- i crític. Això no nega en cap cas, la vinculació de la lògica del procés amb la narrativa dominant neoliberal. El meu discurs crític amb el procés de Bolonya així ho remet. Però aquest no ha d'ésser un discurs dogmàtic, tot i que si força rupturista, alhora que possibilista. Més que res parlem del futur de les noves generacions d'estudiants i alguns discursos situats en el mateix marc d'esquerres que el meu no ajuden a assolir cap victòria important, cap canvi social. Negant així l'utilitat del moviment estudiantil davant la parsimònia i la passivitat de la gran massa estudiantil i social. Tot i això, la creació d'un estat d'opinió crític amb el Procés de Bolonya ha estat la consequència més positiva i satisfactòria de l'estratègia del moviment anti-bolonya. No obstant això, no hi hagut un canvi de valors; d'entrada perquè la majoria dels universitaris han seguit immòbils.

Això és degut a la estratègia del moviment estudiantil anti-Bolonya que va agafar des del Maig del 2008 liderat pel SEPC. Que a tall de resum, podria concloure com un fracàs en l'assoliment d'objectius tant a llarg com a curt termini degut a una percepció estratègica equivocada del "tot o res". Que juntament amb unes formes de fer situades entorn el discurs "som els que som", de la polarització i una certa creença de superioritat moral ("nosaltres tenim la raó") en la qual algunes potencialitats (recursos, espais de difusió i informació, persones del món universitari) es van apartar de la lluita. Cal sumar entorn bones pràctiques.

CONCLUSIONS: PER UNA UNIÓ ESTUDIANTIL MÉS FORTA I MÉS PLURAL I OBERTA

Cal reaccionar davant un canvi de context temporal (les reformes universitàries no s'aturen i segueixen en marxa) i davant contextos locals molt diferents (facultats on les reformes han avançat molt i en d'altres poc, o facultats on hi ha altres problemàtiques més perilloses més enllà del discurs envers Bolonya -tot i que també s'hi vinculen- com la protecció del català a la UPF i en d'altres on no hi hagut resposta conseqüent als fets consumats o on han guanyat candidatures electorals estudiantils també d'esquerres però amb altres reivindicacions que volen situar en l'agenda política estudiantil de la "seva" facultat). Cal un canvi de discurs i de posicionaments i formes de fer que es podria situar en una fòrmula d'unitat estudiantil basada en la llibertat i la cooperació envers certs aspectes en els quals tots els estudiants voldrien mobilitzar-se (després vindria la creació d'un bloc progressista universitari).

Hem de deixar enrere una estratègia equivocada i caducada (maig 2008-juny2009) basada en:

- un discurs immobilista i poc obert a l'autocrítica o al canvi que no va sumar tots els esforços degut a posicions tancades del "tot o res" per certa prepotència i certa desperació d'alguns estudiants

- un moviment a l'expectativa de l'opinió d'una elit dirigista (que bona feina a fet però que ha de deixar pas a les noves generacions d'estudiants). Quants de nosaltres estem esperant un comunicat del SEPC davant el nou curs que s'engega? (siguem sincers...)

- una estratègia "combativa" que ha conduit al moviment a un carreró sense sortida i a la creació de dos posicionaments polaritzats entorn el procés de Bolonya (duent a potencials progressistes a defensar la normalitat acadèmica i criticar -amb certa raó- certes formes de fer contradictòries amb un discurs d'esquerres i democràtic)

- algunes mobilitzacions que han generat un conflicte innexistent en les pròpies aules dividint -i per tant, restant activistes- els estudiants i creant una tensió que ens conduia (al moviment i al seu discurs) al desprestigi de la majoria de la massa estudiantil i del món universitari

- certes accions lamentables dutes per certs estudiants (de les quals volia la seva "absolució" i un final dialogat) excusades -mal fet- pel moviment per altres accions lamentables dels defensors de l'establishment universitari

- a barrejar temàtiques que han conduit a que algunes manifestacions fossin realment massives però que al no tenir objectius concrets possibles d'assolir fossin res més que "mobilització per la mobilització" situant el discurs i les accions en una "acció->reacció" inútil

Però quedar-nos amb aquells aspectes del moviment estudiantil que són positius, o amb aquells resultats parcialment assolits reconeixent la feina duta a terme pels líders estudiantils d'aquella estratègia:

- S'han sumat alguns moviments socials i els professors situats en l'esquerra anticapitalista

- S'ha relacionat cada discurs local amb la narrativa dominant neoliberal

- S'ha creat un estat d'opinió i s'han despertat consciències crítiques dintre els estudiants

- S'ha posat el debat sobre la Universitat Pública en l'agenda mediàtica del país per primer cop

No obstant això, ara cal anar a més i fer-ho millor que abans:

- Cal generar un discurs més obert a la fragmentació en diverses reivindicacions

- Cal que el dirigisme estudiantil desaparegui obrint nous espais locals de lluita

- Cal cooperació de tots basada en la llibertat de cada grup estudiantil organitzat

- Cal que cap acció lamentable sigui legitimada tant si és de caire personal com si desprestigia tot el moviment estudiantil. Cal que siguem curosos en les nostres accions reivindicatives. Les estratègies i els esforços dedicats a marginar grups estudiantils han de ser un record lamentable del nostre passat i no han de generar cap mena de contratemps a les voluntats majoritàries dels estudiants en les assemblees o en els seus consells d'estudiants.

- Cal no donar res per descomptat, cal obrir el debat a l'autocrítica constant i a la seva actualització per part de tots i totes les estudiants, a més de concretar el discurs en la realitat més pròxima i evident

- Cal recordar les velles reivindicacions històriques entorn els reptes i els històrics problemes -agreugats amb Bolonya- de la Universitat Pública com l'autonomia universitària, la democràcia interna, l'escàs finançament públic, un coorporativisme immobilista, una veritable avaluació continuada més enllà d'una lògica toyotisa de treball individual, etc.

- I sobretot recuperar el "no hi som totes, falten les beques" juntament amb un discurs deslegitimador de les virtuds del procés de Bolonya al nostre estat (més mobilitat estudiantil) en el seu vocabulari ("volem ser europeus") per obtenir avenços en un sistema de beques (ERASMUS, de mobilitat, de renda, SÈNECA, ...) molt deficient

- La estratègia ha de sumar inicialment, i mentrestant ha de ser útil (assolir objectius locals i a curt termini), lo qual augmenta la visibilitat d'importància del moviment epr part de tota la massa estudiantil i progressivament regenerar un discurs crític per canviar el model universitari tradicional obsolet per un altre de ben diferent al que proposen els promotors (Estratègia 2015 encara en debat)

- També cal donar resposta -i tenir una postura- institucional i entrar en els nous espais de decissió (ANECA, reforma de la LUC, ...) als quals tinguem oportunitat d'incidir sense legimitar cap reforma neoliberal i sense cap mena de sectarisme o de lluita entre grups estudiantils que només ens conduiexen a usar esforços per aspectes banals i no cabdals per transformar la Universitat Pública. Al cap i a la fi, i si creiem o no en la democràcia representativa; les reformes estan legitimades en aquest discurs de representativitat dels governs estatals. Sense deixar de crear espais alternatius i de contrapoder, cal ser llestos i anar als llocs de poder institucionals.

Fins i tot usant el discurs usat pels promotors de Bolonya, i deslegitimant-lo -com ja s'està duent a terme des de fa temps per part d'Especial Bolonya, BolonyaUAB, Bolonya.org i altres espais de contrainformació i debat crític- davant una realitat molt diferent; podem avançar.

Encara hi ha moltes coses a fer i si tenim voluntat de sumar podrem construir un veritable bloc progressista universitari que amb contrapropostes pugui incidir de debò en el món universitari dominat pels promotors de Bolonya i els que han deixat a la seva sort a la Universitat Pública.

Joan Gil, estudiant de Ciències Polítiques de l'UAB