Resum de la setmana (1a part): Informació en relació a la tancada quasi simbòlica -una nit- a la UPF
divendres 13 de febrer del 2009
Com cada dissabte; bé en aquest cas no ja que és divendres; us exposo el resum "bolonyès" de la setmana. Aquest cop és divendres perquè el cap de setmana hi ha Fira de l'Aixada a Manresa i hi participo com a soldat i per tant no tindré temps per escriure.
Us parlaré de la tancada al nou campus de la UPF i les seves relacions amb Mediapro.
Així com el recull de fragments d'opinions més interessants sobre el Pla Bolonya (últimament es repeteixen els arguments, tant en contra com a favor o a favor amb matisos, del pla).
1. Les accions estudiantils de la setmana. Actes, assemblea general i tancada simbòlica -una nit- contra la mercantilització de la UPF al nou campus 22@.
Aquest cop l'acció consensuada de la Assemblea del Poble Nou -assemblea d'estudiants nova del nou campus de la UPF- és una acció amb un discurs molt ben elaborat, amb actes de sensibilització molt interessants i amb una acció -contundent- tenint en compte que les institucions universitàries i el poder polític no cedeix -i continua ajudant a aquest estancament entre estudiants i institució davant les reivindicacions estudiantils i del professorat crític- però totalment pacífica; quasi simbòlica.
Aquesta crítica per les relacions privilegiades i de "xanxullo" entre Empresa (en aquest cas Mediapro) i Universitat s'han posat de manifest en múltiples ocasions. La empresa vol usar els recursos (humans, professionals, econòmics, l'etiqueta de prestigi de la UPF) públics de la UPF pel benefici privat d'una empresa -que farà el que vulgui en el mercat- però que en la universitat no hi té res que rascar, perquè allò privat no es pot barrejar amb allò públic. Desenganyem-nos
Primer el sindicat al qual pertanyo (l'AEP) va llençar des de la seva federació de la UPF, unes crítiques contra el Rectorat de la UPF (Joan Moreso, al qual ja li havien demanat la dimissió prèviament) el qual va contestar (afegit al web de l'AEP-UPF, la resposta del rectorat de la Pompeu).
Fa unes setmanes jo vaig penjar en aquest mateix bloc aquest comunicat en contra de la mercantilització de la Universitat pública (en aquest cas, m'atreviria a dir "privatització") de l'AEP. Això va comportar que es generés un debat entre el professor Enric Canela i la federació de l'AEP-UPF força interessant. La federació de la UPF la qual admiro molt, va escriure un última resposta -perquè no ha estat contestada- a l' il·lustríssim professor Enric Canela acabant així amb el debat.
Seguidament el SEPC en va fer un altre. I la assemblea nova del poble nou, amb gent de l'AEP, del SEPC i independents es va crear, i la seva primera acció fou actes contraris a aquesta relació privilegiada amb Mediapro en el nou campus que començava ahir. I demano disculpes per no ser-hi per qüestions d'estudi (un treball). Hi havia xerrades, etc.
I també una tancada, però una tancada simbòlica -a tall anecdotari- com a protesta, feta amb la màxima precisió i respecte pels béns públics (ho sé per la gent d'AEP que pertanyen a la assemblea), pacífica, per passar la nit (no hi havia cap fins al matí en un espai concret que no és on s'han "sentat").
Faig una petita reflexió tot i que respecto que es critiquin les tancades i ho comprendré. Demanaria als qui volen lluitar contra Bolonya, què ens queda?
Quin problema hi ha per passar la nit? Home, evidentment és criticable (jo mateix ho he criticat en alguna ocasió, també depèn de com es dugui, el context i el suport popular, etc. perquè un espai públic no es pot fer un ús privat, això no és "pedro por su casa" i crea desordre
Ho sé; però jo vull reflexionar per anar més enllà de la pura crítica al procediment. Sabent els problemes de tot moviment social per influir davant altres lobbys en les polítiques democràticament aprovades en el si del Govern (ja sé que això em direu que és cosa nostre i que a alguns de vosaltres us es ben igual però cal almenys comprendre-ho), la gran limitació per manifestar una protesta ja que no podem expressar-ho de cap altre forma perquè els mitjans ens (abans encara, com en el debat plural i profund de la Nit al Dia al 33 de fa més de mig any) tenen vetats o passen del fons a la foto (alguns estudiants hi ajuden), les administracions no ens fan cas i el professorat no es mobilitza.
Ha estat sense molestar absolutament ningú perquè l'edifici s'havia d'inaugurar encara, etc. I va el Moreso (rector UPF) i fa enviar els Mossos d'esquadra (té autonomia universitària en aquest tema un rectorat). Diu que ha volgut parlar per negociar la sortida dels estudiants del recinte, però no ha fet res més que enviar els Mossos -que han desallotjat amb certa duresa (hi ha ferits) - que complint les ordres del Rector Moreso han desallotjat el nou campus de la UPF. Allà, a Comunicació UPF, hi havia un sala per ignaugurar el recinte, però increpacions i alguna que altre sortida de to, ha comportat que no poguessin fer l'acte en el seu espai i ho han fet una mica "amagats" i a "corre cuita" davant dels fets.
Tot plegat, la meva admiració per la feina d'anàlisi de l'AEP, per la lluita de base de la Assemblea del poble nou, disculpes altre cop per no ser en una xerrada. I esperem que properament es desencalli aquest estancament i acció -> reacció del qual tant un grup d'estudiants que creuen que tot s'hi val juntament amb tot el moviment estudiantil i professorat crític (que amb accions no violentes intenta unificar i unir ponts de diàleg) com la pròpia Administració pública (ACUP i Governs democràticament elegits) que no s'adona dels errors comesos i les mentides versades; en són/m responsables. Bé, si som estructuralistes, tots som culpables per no participar i solucionar i desencallar el cercle viciós. Cal recordar que accions com aquestes -que ara exposaré- (per la foto, de "pedro por mi casa", de jo "m'ho faig i m'ho desfaig", etc.) no duen enlloc.
Entenc el malestar però increpar al president del Govern català, o per exemple, impedir un acte institucional -acció que no aporta res- no calia. Tot i això, ho entenc pel malestar. El que no entenc és que els mitjans de comunicació no expliquin les raons específiques de la protesta (UPF i Mediapro, etc.) que tenien aquest cop si, un discurs força elaborat i discutit.
En canvi, això si que els contesta: Comunicat de les assemblees de la UPF davant la desocupació forçada dels estudiants que ocupaven el Campus de Ca l'Aranyó
Un munt d'estudiants en la protesta (fora i dintre). La resposta: les porres. No saben canalitzar les demandes, o no volen?
Barcelona (ACN).- Un centenar d'estudiants que esperaven les autoritats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en l'acte d'inauguració del nou campus s'han encarat amb el president de la Generalitat, José Montilla, el conseller d'Universtiats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, quan estaven arribant a l'acte. Hi ha hagut empentes i s'han viscut moment de tensió durant uns minuts, amb crits contra el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, com ara 'Moreso dimissió', 'No som delinqüents, som estudiants' o 'A mi també m'han agredit', en referència al desallotjament violent dels estudiants de dijous a la nit de les instal·lacions de la UPF. L'acte d'inauguració s'ha cancel·lat.
Què diu de tota la acció i desallotjament posterior l'Especial Bolonya?
La CAE exposa que es podrien fer vagues de fam pròximament contra el Pla de Bolonya i els expedientats. I ha mostrat la "negociació" amb els Mossos.
Comentaris sobre la acció de la Assemblea del Poble Nou en el seu propi bloc:
2. Curiositats de la xarxa
POLOATOA i el seu equip (anònims/es) han creat el web: Contrainformació universitària
La veritat hi ha articles força interessants -sobre la realitat a les assemblees, el joc brut, etc.- i molt auto crítics amb el moviment estudiantil. M'agrada força tot i que també critiqui l'AEP. No obstant, crec que li falta criticar més la institució universitària; part del conflicte pel Pla de Bolonya, i que té poc espai en el espai web; o per exemple, parlar d'aquells que critiquen però llavors no proposen alternatives ni se solidaritzen de cap forma amb la lluita contra el Pla de Bolonya.
3. Opinions contra Bolonya (o sobre la educació, en definitiva)
4. La ETC crea un bloc perquè l'autor de la obra s'expressi sobre les pintades
http://etc.uab.cat/blogs/rostreuab
Debat que es va generar a Indymedia:
I una nova secció: La reflexió de la setmana (amb enllaços a notícies i opinions de la setmana)
1. I la gent no es queixa?
Potser la gent no es mobilitza perquè no se sent integrat ni útil. La gent té més coses què fer. I molts només van a estudiar (opció respectable).
I els professors? Jo crec que hi ha un gran problema aquí. Continuen estan perduts. S'adonen dels greuges però no saben com solucionar-los. Alguns miren els becaris com la solució. Altres s'adonen que cobren 3.500 euros i que això ja li està bé (el manteniment de l'estatus quo universitari). Altres, no critiquen. Altres, matitzen la seva posició favorable a Bolonya -a aquests ningú els ha anat a buscar per parlar en quin moment, reforma reglamentària universitària, etc. podríem aliar-nos per dogmatisme i reduccionisme sectari així com poca cultura política de pacte-. Altres, es posicionen amb el moviment estudiantil. Altres, pensen que no hi ha més remei. La majoria -com la majoria de la població- volen que la institució (diga-li "Estat") els hi solucioni el problemes, i amb això ja en tenen prou. I els deganats no volen problemes, ni merders, quan a vegades alguna sacsejada cap a institucions superiors no hagués estat gens malament per part dels mateixos deganats. Ningú vol "merders" però tothom es creu que les solucions els vindran de dalt sense que des de baix es pressioni en absolut. Tothom vol moltes coses, des del professorat, però sobretot que no hi hagi molt rebombori estudiantil. En ocasions (per formes, per algunes accions) puc estar d'acord i entendre més que raonablement la seva postura. Però en temps de reforma, el fet que el PDI estigui més que silenciat em sembla una cosa impensable. En d'altres èpoques no era així. Potser alguns han viscut el fracàs del Maig del 68 i això els ha afectat en la seva forma d'entendre el moviment estudiantil. Potser caldrà entendre'ls i tenir-los en compte. Potser si.
Hi ha professorat organitzat. No ho nego, però no hi ha efectes molt visibles de la majoria. Jo tampoc tinc la bareta màgica per buscar les solucions, però revitalitzar el Claustre, lluitar per millorar en finançament públic universitari (ja sé que la lògica del procés no va en aquest sentit) ja que estem a punt d'una reforma de la LUC i podríem "colar un bon gol"; no són temes a debatre amb el PDI? Ja s'han fet taules rodones amb PAS i PDI, ja es publiquen articles de PDI contrari al procés de Bolonya. Però això no va enlloc (com el moviment estudiantil). Fracàs del tema del català a la universitat (ens han fotut un bon gol amb el nivell C), fracàs en no demanar més contundentment una avaluació continuada amb garanties (beques per exemple), etc. Hem volgut potser tocar-ho tot, acaparar-ho tot, sota un mateix lema "No a Bolonya", i no ens hem adonat que Bolonya està en les aules, i que ens la estem menjant ara i ja fa temps. I que el Consell Social fa de les seves i tan tranquil. I etc. etc.
Si almenys, volem ser coherents amb nosaltres mateixos i ser útils, i volem guanyar algunes quantes batalles.
Com cada dissabte; bé en aquest cas no ja que és divendres; us exposo el resum "bolonyès" de la setmana. Aquest cop és divendres perquè el cap de setmana hi ha Fira de l'Aixada a Manresa i hi participo com a soldat i per tant no tindré temps per escriure.
Us parlaré de la tancada al nou campus de la UPF i les seves relacions amb Mediapro.
Així com el recull de fragments d'opinions més interessants sobre el Pla Bolonya (últimament es repeteixen els arguments, tant en contra com a favor o a favor amb matisos, del pla).
1. Les accions estudiantils de la setmana. Actes, assemblea general i tancada simbòlica -una nit- contra la mercantilització de la UPF al nou campus 22@.
Aquest cop l'acció consensuada de la Assemblea del Poble Nou -assemblea d'estudiants nova del nou campus de la UPF- és una acció amb un discurs molt ben elaborat, amb actes de sensibilització molt interessants i amb una acció -contundent- tenint en compte que les institucions universitàries i el poder polític no cedeix -i continua ajudant a aquest estancament entre estudiants i institució davant les reivindicacions estudiantils i del professorat crític- però totalment pacífica; quasi simbòlica.
Aquesta crítica per les relacions privilegiades i de "xanxullo" entre Empresa (en aquest cas Mediapro) i Universitat s'han posat de manifest en múltiples ocasions. La empresa vol usar els recursos (humans, professionals, econòmics, l'etiqueta de prestigi de la UPF) públics de la UPF pel benefici privat d'una empresa -que farà el que vulgui en el mercat- però que en la universitat no hi té res que rascar, perquè allò privat no es pot barrejar amb allò públic. Desenganyem-nos
Primer el sindicat al qual pertanyo (l'AEP) va llençar des de la seva federació de la UPF, unes crítiques contra el Rectorat de la UPF (Joan Moreso, al qual ja li havien demanat la dimissió prèviament) el qual va contestar (afegit al web de l'AEP-UPF, la resposta del rectorat de la Pompeu).
Fa unes setmanes jo vaig penjar en aquest mateix bloc aquest comunicat en contra de la mercantilització de la Universitat pública (en aquest cas, m'atreviria a dir "privatització") de l'AEP. Això va comportar que es generés un debat entre el professor Enric Canela i la federació de l'AEP-UPF força interessant. La federació de la UPF la qual admiro molt, va escriure un última resposta -perquè no ha estat contestada- a l' il·lustríssim professor Enric Canela acabant així amb el debat.
Seguidament el SEPC en va fer un altre. I la assemblea nova del poble nou, amb gent de l'AEP, del SEPC i independents es va crear, i la seva primera acció fou actes contraris a aquesta relació privilegiada amb Mediapro en el nou campus que començava ahir. I demano disculpes per no ser-hi per qüestions d'estudi (un treball). Hi havia xerrades, etc.
I també una tancada, però una tancada simbòlica -a tall anecdotari- com a protesta, feta amb la màxima precisió i respecte pels béns públics (ho sé per la gent d'AEP que pertanyen a la assemblea), pacífica, per passar la nit (no hi havia cap fins al matí en un espai concret que no és on s'han "sentat").
Faig una petita reflexió tot i que respecto que es critiquin les tancades i ho comprendré. Demanaria als qui volen lluitar contra Bolonya, què ens queda?
Quin problema hi ha per passar la nit? Home, evidentment és criticable (jo mateix ho he criticat en alguna ocasió, també depèn de com es dugui, el context i el suport popular, etc. perquè un espai públic no es pot fer un ús privat, això no és "pedro por su casa" i crea desordre
Ho sé; però jo vull reflexionar per anar més enllà de la pura crítica al procediment. Sabent els problemes de tot moviment social per influir davant altres lobbys en les polítiques democràticament aprovades en el si del Govern (ja sé que això em direu que és cosa nostre i que a alguns de vosaltres us es ben igual però cal almenys comprendre-ho), la gran limitació per manifestar una protesta ja que no podem expressar-ho de cap altre forma perquè els mitjans ens (abans encara, com en el debat plural i profund de la Nit al Dia al 33 de fa més de mig any) tenen vetats o passen del fons a la foto (alguns estudiants hi ajuden), les administracions no ens fan cas i el professorat no es mobilitza.
Ha estat sense molestar absolutament ningú perquè l'edifici s'havia d'inaugurar encara, etc. I va el Moreso (rector UPF) i fa enviar els Mossos d'esquadra (té autonomia universitària en aquest tema un rectorat). Diu que ha volgut parlar per negociar la sortida dels estudiants del recinte, però no ha fet res més que enviar els Mossos -que han desallotjat amb certa duresa (hi ha ferits) - que complint les ordres del Rector Moreso han desallotjat el nou campus de la UPF. Allà, a Comunicació UPF, hi havia un sala per ignaugurar el recinte, però increpacions i alguna que altre sortida de to, ha comportat que no poguessin fer l'acte en el seu espai i ho han fet una mica "amagats" i a "corre cuita" davant dels fets.
Tot plegat, la meva admiració per la feina d'anàlisi de l'AEP, per la lluita de base de la Assemblea del poble nou, disculpes altre cop per no ser en una xerrada. I esperem que properament es desencalli aquest estancament i acció -> reacció del qual tant un grup d'estudiants que creuen que tot s'hi val juntament amb tot el moviment estudiantil i professorat crític (que amb accions no violentes intenta unificar i unir ponts de diàleg) com la pròpia Administració pública (ACUP i Governs democràticament elegits) que no s'adona dels errors comesos i les mentides versades; en són/m responsables. Bé, si som estructuralistes, tots som culpables per no participar i solucionar i desencallar el cercle viciós. Cal recordar que accions com aquestes -que ara exposaré- (per la foto, de "pedro por mi casa", de jo "m'ho faig i m'ho desfaig", etc.) no duen enlloc.
Entenc el malestar però increpar al president del Govern català, o per exemple, impedir un acte institucional -acció que no aporta res- no calia. Tot i això, ho entenc pel malestar. El que no entenc és que els mitjans de comunicació no expliquin les raons específiques de la protesta (UPF i Mediapro, etc.) que tenien aquest cop si, un discurs força elaborat i discutit.
En canvi, això si que els contesta: Comunicat de les assemblees de la UPF davant la desocupació forçada dels estudiants que ocupaven el Campus de Ca l'Aranyó
Un munt d'estudiants en la protesta (fora i dintre). La resposta: les porres. No saben canalitzar les demandes, o no volen?
Barcelona (ACN).- Un centenar d'estudiants que esperaven les autoritats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en l'acte d'inauguració del nou campus s'han encarat amb el president de la Generalitat, José Montilla, el conseller d'Universtiats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, quan estaven arribant a l'acte. Hi ha hagut empentes i s'han viscut moment de tensió durant uns minuts, amb crits contra el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, com ara 'Moreso dimissió', 'No som delinqüents, som estudiants' o 'A mi també m'han agredit', en referència al desallotjament violent dels estudiants de dijous a la nit de les instal·lacions de la UPF. L'acte d'inauguració s'ha cancel·lat.
Què diu de tota la acció i desallotjament posterior l'Especial Bolonya?
- Els estudiants de la Pompeu s’hi sumen a l’ona anòmala i Moreso a la tradició de Berlusconi.
- Inauguració fallida del nou campus de la Pompeu
- En relació als últims fets i a la farsa de Taula Nacional, La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants de Barcelona rebutja el plantejament de la Taula Nacional
La CAE exposa que es podrien fer vagues de fam pròximament contra el Pla de Bolonya i els expedientats. I ha mostrat la "negociació" amb els Mossos.
Comentaris sobre la acció de la Assemblea del Poble Nou en el seu propi bloc:
2. Curiositats de la xarxa
POLOATOA i el seu equip (anònims/es) han creat el web: Contrainformació universitària
3. Opinions contra Bolonya (o sobre la educació, en definitiva)
- El Proceso de Bolonia es propio de un Gobierno neoliberal El año pasado el préstamo que hacían a los estudiantes para costearse un master tenía un plazo de 15 años, si en se tiempo el estudiante no lo había devuelto debido a problemas económicos, el crédito se extinguía. Sin embargo, ahora el Estado ofrece el crédito con un plazo que puede llegar a 20 años, pero en ningún caso se extingue: “Esto es sólo un ejemplo de la dureza que implica este Proceso. Esta reforma universitaria es puramente mercantilista, crea desigualdades entre los estudiantes y las universidades pasan a ser ‘gestionadas’ por las empresas”, señala Alfredo Almendro.
Carlos Fernández Liria: "Bolonia no existe. Bolonia es una tapadera de otra cosa" Los estudiantes piden un debate público sobre el Plan Bolonia" Les iban a pegar un varopalo... - vaticina Fernández Liria - Porque mientras que ellos no han leído ni los textos que ellos mismos han firmado, los estudiantes en cambio sí los han leído, se los conocen muy bien. Que se atrevan realmente a mantener una discusión pública con ellos. Que además, por otra parte, los estudiantes no están pidiendo otra cosa. No están pidiendo que se paralice Bolonia, sino un debate público.
La ACPU paraliza el Máster en Formación de Profesorado
Bolonia, el CAP y el master en formación del profesorado.
La ACPU paraliza la aprobación del Máster en Formación del Profesorado
-
La societat dels millors
La mejor sociedad y la más justa no es aquella en que todo el que quiera logre ser ingeniero, sino la que tenga buenos ingenieros haciendo bien su trabajo. Que nadie por su situación económica o social se vea privado de la posibilidad de estudiar una carrera, pero que la culminen quienes lo merecen. Eso es justicia social y eso es Estado social. Lo otro, demagogia y engaño, irresponsabilidad, fracaso colectivo.
“Fracaso escolar” de Juan Antonio García Amado, catedràtic de la Universidad de León.
5 Responses to “La societat dels millors”
-
Correcte. Però lluny de la correcció política. Em sap greu comprovar com, a Europa en general i Espanya en concret, aquest discurs és inassumible.
El que cal començar a entendre és que l’estat del benestar no és l’estat del parasitisme, com actualment sembla. Però això és una determinada cultura política de fer, instaurada en el més profund de totes les capes -de dalt a baix- socials del país. Recordem una cosa, aquesta cita bé podria haver-la dit Sarkozy, amb el seu discurs sobre la meritocràcia que tant criticada va ser en el seu moment: perquè la dicotomia dreta-esquerra, dins l’estat del benestar, és únicament de matisos.
-
és clar Elliot és que aquesta minoria que fa les coses bé com tu sou unes víctimes d’aquesta societat d’imbècils… home, vols dir que no t’ha quedat una mica pedant aquest comentari? ei de bon rotllo…
-
Totalment d’acord amb el post. Qualificar aquest discurs de dretà és caure en un populisme absurd. Sembla que avui en dia tothom ha d’anar a la universitat i ser llicenciat, però malgrat és ben clar que aquest dret pertany a tothom sense cap mena de distinció…tohom vol o pot assumir certs coneixements…la massificació universitària malauradament no es basa en l’interès o en la curiositat sinó en la voluntat d’adquisició del prestigi, d’un sou determinat o d’un futur laboral concret. El problema és la ideologització que es dóna respecte això. No és políticament correcte dir que sí deixéssim només als qui tenen interès i certes capacitats intel·lectuals a la universitat, tot plegat rutllaria millor. Escandalitza. Doncs a mi particularment m’horrotiza el fracàs social i la manca de continguts que afecta cada cop més a la gran majoria dels qui passen per la univeristat.
-
Jo sóc d’esquerres i no m’agrada aquest discurs Marta.
Se’m considerarà dogmàtic, “progre” o ignorant per això? Espero que no.
A la universitat no hi ha classe baixa, i diria que si que són capacitats. Entrar en el tema de la excel·lència, sense tenir en compte que encara no hi ha igualtat d’oportunitats real em sembla -en aquest cas és evident- molt elitista, i per tant, ho sento, de dretes. Entenc que els de dretes no vulgueu que se us anomeni així, però que tingui o no tingui connotacions negatives el terme, no és cosa que depengui de mi.
A mi també m’horroritza el fracàs escolar. Falten recursos, per si te n’havies adonat…
Les diferències són clares entre dreta i esquerra sr. Gené. El problema és que la dreta no vol identificar-se com a tal.
4. La ETC crea un bloc perquè l'autor de la obra s'expressi sobre les pintades
http://etc.uab.cat/blogs/rostreuab
Un tros de l'escrit també penjat a Indymedia: Me gusta que el arte sirva para generar diálogo. Me gusta que la gente se exprese y si esta expresión la motiva considero que entonces mi obra es efectiva. Lo que me apena es el aspecto destructivo de esta expresión. Considero que es importante que el mensaje llegue a la gente, pero dudo de que un discurso que surge de la intolerancia y la falta de respeto logre ser escuchado. (...)
No fue la UAB quien me contrató ni pidió que hiciera la cara de la UAB. Fue una convocatoria abierta y pública en dónde yo propuse este trabajo relacionado con otras cosas que he hecho, pero enriquecido por la colaboración de estudiantes y profesores.
No fue la UAB quien me contrató ni pidió que hiciera la cara de la UAB. Fue una convocatoria abierta y pública en dónde yo propuse este trabajo relacionado con otras cosas que he hecho, pero enriquecido por la colaboración de estudiantes y profesores.
Debat que es va generar a Indymedia:
| per (A) | 11 feb 2009 10:49:25 |
| Vete a tomar por culo, reformista de mierda! A mi me apena que pintes caras de Obama pensando que pintas un cambio de algo. Tontorrón! | |
| Re: La Cara de la UAB | |
| per Joan Gil Oliveras | 11 feb 2009 11:15:23 |
| No és problema teu (A) que no t'agradi o si t'agradi una obra. És un problema de respecte a la creació artística. El "tot val" a la universitat ja cansa. | |
| Re: La Cara de la UAB | |
| per ei | 11 feb 2009 11:41:18 |
| Una creació artística feta en quin moment i pagada per qui? Quant déficit te la UAB? Quina cara es la dels 6 expulsats, els 22 expedientats, els apallisats pels mossos? Ah no, millor fer que aquí no passa res, millor viure 6 mesos de gorra a la UAB, fer pintadetes de Obama i això sí, continuat sent alternatiu. Joan Gil, au ves amb el Canela o en Xavier Villalba o amb la PEF o on vulgis, però ja tens altres llocs per escriure la teva bilis i deixan's en pau com bé a fet el teu sindicat | |
| Re: La Cara de la UAB | |
| per un | 11 feb 2009 11:52:22 |
| Independentment de si això és una obra d'art que agradi o no s'ha de mirar més enllà. El que es va fer amb aquesta cara va ser dibuixar la cara de la UAB, des de els òrgans de govern. Però a les universitats en general i a la UAB en concret hi ha un fort conflicte entre equip de govern i estudiantat assembleari, en aquesta situació de conflictivitat és lògic, normal i previsible que les dues parts ataquin tot allò que representi a l'altra part. Així doncs, igual que des dels òrgans de govern es diu que les assemblees no són legítimes, se'ns desvirtua, s'apliquen expedients, expulsions, etc. Des de l'estudiantat es respòn desvirtuant totes aquelles accions possibles que vinguin donades des dels òrgans de govern -i pel simple fet de venir donades des d'allà-. I ja està, no hi ha més. | |
| Re: La Cara de la UAB | |
| per . | 12 feb 2009 01:33:46 |
| Tanta indignació ve a que hi ha gent que li importa una merda que expulsin sis companys seus de l'universitat, de que s'apliquin reglaments franquistes i es reprimeixi la llibertat d'expressió. Ara si, tota aquesta gent a la que s'impedeix fer una classe o es modifica una "obra artistica" posen el crit al cel defensant les "llibertats" i equiparant "l'extrema esquerra" amb la dreta.Bravo per ells i la seva empanada mental. De totes maneres d'aquesta gent en podem trobar un subtipus que anomeranem "Joans Gils Oliveres" gent que se suposa que estant dintre "el moviment estudiantil" sempre i quan aquest no fagi res que pugui molestar a rectors/generalitats i governs visca l'hipocresia, visca el cinisme i dema passat graus a 5.000 eurus i l'historia de catalunya segons el banco de santander. Moltes Gràcies. P.D: 1-El pitjor es que tots aquest defensors de les llibertats si algun dia aconseguim aturar la privatització seran els primers a dir que ells hi eren a davant i que van ser els més valents. A algú li sona això? 2- Esquerra "extrema???????" quin tipus d'esquerra pot existir més avui en dia, si partits suposadament d'esquerra "moderada" PSC,IU,ERC,ICV son els principals responsables de carregues brutals, repressió de manifestacions i venta de les universtitats al millor postor..sota quin criteri es podria anomenar a aquesta gent "esquerra"??? | |
| per Joan Gil Oliveras | 12 feb 2009 09:52:56 |
| (per ei) " fer pintades d'Obama" A mi també em va semblar malament aquella obra d'art, però això no és cap argument per destrossar-li la seva obra. Que no ho veieu que fins i tot estratègicament els estudiants (la majoria per no dir TOTS) repulsen la acció? 5 estudiants de la facultat em van criticar la acció en una setmana. 2 estudiants les vaig sentir criticant la pintadeta a la Plaça Cívica amb arguments molt millors als vostres. Quin són els criteris per dur a terme aquesta acció? En quina assemblea s'ha decidit? Que significa això de "grups autònoms"? Si fos per fer alguna cosa constructiva, encara; però és que els estudiants (la majoria) ja no es comencen a prendre de debò la lluita contra Bolonya. O consideren una lluita de 4 il·luminats (amb el greu que diguin això). Passeu per les facultats i pregunteu a la gent què en pensa de tot plegat. Jo ho he fet. I no costa tant veure, que darrere els actius de sempre, està creixent una opinió molt contrària al moviment estudiantil en general per culpa d'accions tant lamentables com aquesta. Adonem-nos-en ara perquè segur que sinó serà massa tard. (per ei) "vesten amb el Canela..." Ja us agradaria a vosaltres que se'm relacionés amb l'Enric Canela, la PEF o el Villalba de Lletres. (per un) "és previsible que les dues parts ataquin tot allò que representi a l'altra part" I això on ens du? A un carreró sense sortida perquè el què és transformar la universitat, poca cosa, companys. A més, jo també he criticat la obra per la pasta que costa. Però això no em du a fer el que em rota i repintar-la al meu gust com si d'una acció anàrquica es tractés. Previsible era, clar. Criticable també. Però igual de criticable que l'acció. (per un) "des dels òrgans de govern es diu que les assemblees no són legítimes" No seré jo un defensor del Rectorat però això no ho sentit mai per part del Rectorat, altres bestieses com "grup feixista..." si, però aquesta no. Siguem curosos doncs amb el que diem i parlem amb propietat. (per Gerardo) No siguis cínic perquè a tu no t'agradaria que fossin cínic amb tu. (per.) "gent que li importa una merda que expulsin sis companys seus" Pregunta-li als vicedegans de la meva facultat qui va anar als despatxos i pels passadissos a la tarda demanant que una companya no fos expedientada? Per donar un exemple... No ho volia dir perquè tampoc ve al cas però al final ho dic perquè em rebenten les mentides. (per.) "tota aquesta gent a la que s'impedeix fer una classe" Ah, ara ho podem dir amb tranquil·litat que se'ls va IMPEDIR fer una classe? (per.) "d'aquesta gent en podem trobar un subtipus que anomeranem "Joans Gils Oliveres"" Com tu vulguis maco/a. Això no em farà no opinar lliurement. (per.) "no fagi res que pugui molestar a rectors/generalitats i governs visca l'hipocresia" Si fos un venut ja estaria a CiU guanyant-me un jornal. Tu ben asseguro. A tu el que et don pel sac és que sent igualment d'esquerres com tu, opini diferent, i critiqui allò que considero oportú criticar. | |
Re: La Cara de la UAB | |
| per Per l'oliveras | 12 feb 2009 10:58:19 |
| Clar a tu et sembla malament l'obra d'art perquè hi volies la cara del Claret. CLARET RECTOR! | |
I una nova secció: La reflexió de la setmana (amb enllaços a notícies i opinions de la setmana)
1. I la gent no es queixa?
Estem en una greu crisis econòmica i social (fins i tot, jo diria que de valors i força estructural) en la qual la mobilització social en contra dels seus grans efectes és visible; però poc de masses. Per exemple, què es parla de quelcom essencial (com una Vaga General) tenint en compte que la pressió dels qui sempre ostenten el poder real (els grans magnats) no deixaran que la crisis els afecti massa? No. Uns poden exercir aquesta pressió -que tothom sap- però que no surt explícita als mitjans de comunicació. I els altres són els que sempre cedeixen (història de la implantació del model neoliberal de 1a i 2a tongada). El mateix passa amb el Pla de Bolonya.
Entre pessimistes (m'incloc) que han vist com s'ha provat de tot (via institucional, creació de ponts de diàleg entre tota la comunitat educativa, accions reivindicatives, desobediència civil, grans manifestacions, Fòrum Social, debats, xerrades, passa classes, vagues, ocupacions, activitats alternatives, tancades més o menys pacífiques i fins i tot accions inacceptables de coerció i de cert assetjament més o menys percebut, així com accions lamentablement incoherents amb el fons, de carreró sense sortida i de determinació immediata sense cap mena de visió de futur) entre sindicats, assembles i múltiples organitzacions i persones individuals del moviment contra el Pla de Bolonya. Entre minimalistes (com jo) que troben que el discurs de mínims d'algunes organitzacions estudiantils és tant de mínims que és inacceptable èticament unir-s'hi, que troben que no han copsat bé que no tothom el moviment està disposat a cedir (ni internament) en posicions de "poderets" i que cadascú (organitzacions o persones) escombren cap a casa. Mentrestant, altres demanen l'impossible, fer la revolució des de la universitat (és un dir perquè se m'entengui). Mentrestant la estratègia dels que lideren el moviment (al meu entendre i amb tots els respectes possibles perquè són qui han dinamitzat el moviment fins ara) des del maig del 2008 fins a la actualitat ens ha dut a un carreró sense sortida ple de portades i titulars (i de problemes pels mateixos activistes: expedients) però buit d'èxits assolits. I quan un moviment no assoleix èxits, no guanya prestigi, no es veu útil i es perd per les branques. Com està passant ara amb un desconcert des generalitzat de amb qui ens podem aliar i de què podem fer. Ja que la Taula Nacional és una farsa, tot òrgan de la Universitat és estamental, hi ha un munt d'elements del Pla de Bolonya que ja estan implantats hi fan la seva. Ja que passa tot això, no sabem que podem fer-hi al respecte (a part, de rebombori). I acabarem amb les mateixes de sempre: les eines usades (per molt ben pensades que estiguessin) fins ara i que tant poc rendiment han donat al conjunt dels estudiants i professors (i PAS).
Mentrestant passi això. Mentrestant ens repetim en el fracàs (mateixes accions repetides amb les mateixes conseqüències) no avançarem. I no nego la bona intencionalitat dels que ho lideren; però no anem enlloc. Mentrestant això passi la gent no es queixarà. Perquè no entendrà de que cal queixar-se, si del sistema en general o de la assignatura tal. El discurs es perd perquè em perdut el concepte de sensibilització, del boca a boca, del moviment per si mateix, del generar sinergies. Molta feina i poc temps. Molta gent sacrificada per defensar els drets dels estudiants, quan part d'ells no entenen res de res pel que estem lluitant ara mateix.
Entre pessimistes (m'incloc) que han vist com s'ha provat de tot (via institucional, creació de ponts de diàleg entre tota la comunitat educativa, accions reivindicatives, desobediència civil, grans manifestacions, Fòrum Social, debats, xerrades, passa classes, vagues, ocupacions, activitats alternatives, tancades més o menys pacífiques i fins i tot accions inacceptables de coerció i de cert assetjament més o menys percebut, així com accions lamentablement incoherents amb el fons, de carreró sense sortida i de determinació immediata sense cap mena de visió de futur) entre sindicats, assembles i múltiples organitzacions i persones individuals del moviment contra el Pla de Bolonya. Entre minimalistes (com jo) que troben que el discurs de mínims d'algunes organitzacions estudiantils és tant de mínims que és inacceptable èticament unir-s'hi, que troben que no han copsat bé que no tothom el moviment està disposat a cedir (ni internament) en posicions de "poderets" i que cadascú (organitzacions o persones) escombren cap a casa. Mentrestant, altres demanen l'impossible, fer la revolució des de la universitat (és un dir perquè se m'entengui). Mentrestant la estratègia dels que lideren el moviment (al meu entendre i amb tots els respectes possibles perquè són qui han dinamitzat el moviment fins ara) des del maig del 2008 fins a la actualitat ens ha dut a un carreró sense sortida ple de portades i titulars (i de problemes pels mateixos activistes: expedients) però buit d'èxits assolits. I quan un moviment no assoleix èxits, no guanya prestigi, no es veu útil i es perd per les branques. Com està passant ara amb un desconcert des generalitzat de amb qui ens podem aliar i de què podem fer. Ja que la Taula Nacional és una farsa, tot òrgan de la Universitat és estamental, hi ha un munt d'elements del Pla de Bolonya que ja estan implantats hi fan la seva. Ja que passa tot això, no sabem que podem fer-hi al respecte (a part, de rebombori). I acabarem amb les mateixes de sempre: les eines usades (per molt ben pensades que estiguessin) fins ara i que tant poc rendiment han donat al conjunt dels estudiants i professors (i PAS).
Mentrestant passi això. Mentrestant ens repetim en el fracàs (mateixes accions repetides amb les mateixes conseqüències) no avançarem. I no nego la bona intencionalitat dels que ho lideren; però no anem enlloc. Mentrestant això passi la gent no es queixarà. Perquè no entendrà de que cal queixar-se, si del sistema en general o de la assignatura tal. El discurs es perd perquè em perdut el concepte de sensibilització, del boca a boca, del moviment per si mateix, del generar sinergies. Molta feina i poc temps. Molta gent sacrificada per defensar els drets dels estudiants, quan part d'ells no entenen res de res pel que estem lluitant ara mateix.
Deixem-nos de ser políticament correctes. Es parla -ara mateix, avui- més dels Mossos, de dimissions que per exemple de la empresa Mediapro als mitjans de comunicació. Per culpa de la editorial. Potser. Per culpa d'enfocar malament el conflicte entre els assemblearis/es, també. El mitjà molts cops no ha estat lícit, tampoc crec que hàgim de ser tant cínics de defensar la legalitat vigent a la universitat. Però això ja ha quedat clar.
El que cal és moure al professor descontent. Si. Però per qüestions concretes. Perquè torno a repetir, per a mi Bolonya no és un paquet uniforme, és un seguit de mesures, polítiques públiques, llenguatges, formes, procediments i orientacions polítiques. I hi ha forces buits per on avançar i no els estem utilitzant. Comencem a parlar de revitalitzar el Claustre. Tornem a demostrar que som capaços de deixar en evidència la institució per tal de que aquesta avanci en la nostra línia. I intentem que tot aquest moviment contra les ocupacions -no tant minoritari com entre tots ens fem creure- que per desgràcia s'ha diluït com a moviment anti assembleari; no es revitalitzi. Fins i tot crec que cal integrar-los. No és fruit del no res, sinó dels actes del moviment, dels fets, no pas ha esat culpa de la "campanya" de criminalització. A veure, revoltes populars calen. Les beques de dinamització eren per posar ponts entre estudiants i institució. Les plataformes tipus PEF -molt promogudes des de deganats- algunes molt ben intencionades i altres amb més ensum de màfia que de res més... cal que les integrem en el moviment. Hem d'entendre que s'ha negociat políticament amb els expedients, i que per tant, això és fer política; però que en cap cas, l'arrel legal d'imputacions ve del no res. Des de la pluralitat -que en ocasions falta en les assembles- també sorgeixen bones propostes. I cal ser conscients i conscienciar als primers nous assemblearis que hi ha accions que comporten certes conseqüències. Bé, potser millor, caldria adonar-se'n qui si comporten aquest tipus de conseqüències, potser ens estem equivocant en la forma ens les accions (les últimes accions han fet seure al Conseller Huguet i la Comissionada, però per fer el paperina, tampoc caldrà considerar-ho un èxit). Alguns estudiants creuen en el microsindicalisme i potser la lluita en general (la mobilització, que en ocasions s'ha convertit la mobilització per la mobilització) ell mateix la considera inútil. Però pot fer molt bona feina lluitant pels preus dels bars. Els problemes són estructurals, però es poden donar solucions contextuals. Sinó quina és la solució? Canviar de sistema econòmic i social? És evident; però aquesta feina no s'ha de fer a la universitat. A la universitat s'ha de revaluar el comunisme o les alternatives al capitalisme; promocionar la seva imatge, i algunes accions anàrquiques i prepotents en alguns sectors assemblearis als no assemblearis i al conjunt dels estudiants, no ajuda. Devalua el comunisme en si mateix. Dic comunisme com puc dir socialisme autogestionari, etc. I aquells que els hi sua el tema en si, però que volem millorar les condicions d'estudi, també han d'estar amb nosaltres; sinó organitzacions estudiantils que no aixequen mai el cap fora d'una facultat (per mobilitzar de base i amb masses un col·lectiu educatiu) els poden conduir a la simple millora de la gestió del dia a dia, lo qual tampoc soluciona els problemes d'arrel. I amb aquestes organitzacions que no estan al moviment contra Bolonya també cal parlar-hi i arribar a acords. No ens tanquem de mires, no siguem sectaris. "No ens la fotran" com molts diuen. Molts cops passa el contrari, ens la fotem entre nosaltres mateixos.
Potser la gent no es mobilitza perquè no se sent integrat ni útil. La gent té més coses què fer. I molts només van a estudiar (opció respectable).
I els professors? Jo crec que hi ha un gran problema aquí. Continuen estan perduts. S'adonen dels greuges però no saben com solucionar-los. Alguns miren els becaris com la solució. Altres s'adonen que cobren 3.500 euros i que això ja li està bé (el manteniment de l'estatus quo universitari). Altres, no critiquen. Altres, matitzen la seva posició favorable a Bolonya -a aquests ningú els ha anat a buscar per parlar en quin moment, reforma reglamentària universitària, etc. podríem aliar-nos per dogmatisme i reduccionisme sectari així com poca cultura política de pacte-. Altres, es posicionen amb el moviment estudiantil. Altres, pensen que no hi ha més remei. La majoria -com la majoria de la població- volen que la institució (diga-li "Estat") els hi solucioni el problemes, i amb això ja en tenen prou. I els deganats no volen problemes, ni merders, quan a vegades alguna sacsejada cap a institucions superiors no hagués estat gens malament per part dels mateixos deganats. Ningú vol "merders" però tothom es creu que les solucions els vindran de dalt sense que des de baix es pressioni en absolut. Tothom vol moltes coses, des del professorat, però sobretot que no hi hagi molt rebombori estudiantil. En ocasions (per formes, per algunes accions) puc estar d'acord i entendre més que raonablement la seva postura. Però en temps de reforma, el fet que el PDI estigui més que silenciat em sembla una cosa impensable. En d'altres èpoques no era així. Potser alguns han viscut el fracàs del Maig del 68 i això els ha afectat en la seva forma d'entendre el moviment estudiantil. Potser caldrà entendre'ls i tenir-los en compte. Potser si.
Hi ha professorat organitzat. No ho nego, però no hi ha efectes molt visibles de la majoria. Jo tampoc tinc la bareta màgica per buscar les solucions, però revitalitzar el Claustre, lluitar per millorar en finançament públic universitari (ja sé que la lògica del procés no va en aquest sentit) ja que estem a punt d'una reforma de la LUC i podríem "colar un bon gol"; no són temes a debatre amb el PDI? Ja s'han fet taules rodones amb PAS i PDI, ja es publiquen articles de PDI contrari al procés de Bolonya. Però això no va enlloc (com el moviment estudiantil). Fracàs del tema del català a la universitat (ens han fotut un bon gol amb el nivell C), fracàs en no demanar més contundentment una avaluació continuada amb garanties (beques per exemple), etc. Hem volgut potser tocar-ho tot, acaparar-ho tot, sota un mateix lema "No a Bolonya", i no ens hem adonat que Bolonya està en les aules, i que ens la estem menjant ara i ja fa temps. I que el Consell Social fa de les seves i tan tranquil. I etc. etc.
Si almenys, volem ser coherents amb nosaltres mateixos i ser útils, i volem guanyar algunes quantes batalles.
Només volen que ens mengem el pla.
Amb el desallotjament demostren que no volen fer cap pas.
Una sentada durant una nit no comporta res per culpa dels mitjans que ja ni expliquen el elaborat discurs contra UPF-Mediapro. I per tant, caldrà recordar que el boca a orella (i la sensibilització) és millor que una portada. Sempre ha estat així.
Salut companys! Em sap greu no haver pogut estar present per culpa d'unes entrevistes.
Joan Gil, no hi estic d'acord.
Estic fart de discursos de que si boca orella, sentades, dormides, passejades,... el que cal és psoar TOTA LA CARN A LA GRAELLA, assumir que al que algo vol algo li costa. Per exemple, el passat 20-N, fent mobilitzacions arreu dels Països Catalans, i contant la de València amb el doble d'assistens que la de Barna (els organitzadors parlaven d'entre 10 i 15.000), la que va sortir a tots els mitjans d'arreu de l'estat va se rla de Barna.
Perquè? doncs perquè les coses es lluiten al carrer si no t'agraden, i evidentment això comporta cops, detencions,criminalització,... coses que ningú li agraden. Però és el camí que s'ha demostrat milers de cops per fer posicionar a la gent (de per sí passiva fins que no veu el conflicte aguditzat), i és el que ha portat a moltes lluites a la victòria.
Salut!
PS: I continua fent escrits al bloc, essent sincer la majoria de cops no hi estic conforme, però sempre són si més no interessants les teves aportacions.