Resum de la setmana: Els estudiants diuen No al Pla de Bolonya i Vaga de fam a la UAB

dissabte 28 de febrer del 2009

Aquest cap de setmana tinc molta feina i per tant us faré un resum força breu del que ha succeït durant aquesta setmana entorn la implantació del Pla de Bolonya i la educació en general.

Les novetats que ens du aquesta setmana a centrar-nos la mirada estudiantil contra el Procés de Bolonya, el procés neoliberal en la educació, la nova gestió pública anglosaxona i totes aquelles polítiques criticables que duen a terme els Rectorats són les següents:

• Els resultats negatius a continuar implantant el Pla de Bolonya dels estudiants de la UB i la UPF, juntament amb els ja fets a la UdG, la UdL; i en algunes facultats concretes de la UAB.
• La vaga de fam a la UAB, d'un militant del SEPC, estudiant de Lletres, juntari de la mateixa facultat i claustral en funcions. Ho sigui, en llenguatge comú, "un representant d'estudiants".
• Els resultats no tant positius que s'esperava el rector Moreso de la seva reelecció al càrrec de Rector, el mateix dia que es feia el referèndum per seguir (o no) implantant el Pla de Bolonya a la UPF. Tothom (AEP, SEPC i Assembles, i també PUC i Estudiants en Acció) des dels estudiants demanaven que no es votés si. EeA com la resta ha demanat el vot en blanc.
  

Com podreu comprovar tots aquests resultats i fets corroboren i legitimen el discurs crític contra el Pla de Bolonya. Alguns però, no li volen donar la importància que realment té; però els estudiants han dit en múltiples ocasions, en els òrgans competents, com a representants d'estudiants, en referèndums democràtics, en debats, en xerrades, al carrer manifestant-nos, en articles publicats als diaris, en mitjans de contrainformació, al passa classes. Però no ens escolten les autoritats? Volen implantar un pla a tota costa? No era un simple canvi de nomenclatura (llicenciatura -> grau)? No era només una qüestió administrativa de comptabilitat de crèdits (ECTS)? Perquè tanta pressa? Perquè tantes ganes en aplicar un pla que no té un fons econòmic real per implantar-se? Els arguments europeistes que puc compartir, no em valen, perquè no van a l'arrel del debat. Quina lògica instaura el Pla de Bolonya a la Universitat Pública? La lògica privada de la Nova Gestió Pública, un nou model pedagògic que sense recursos és paper mullat i empitjora molt la situació educativa actual, etc.

L'altre dia una companya del Batxillerat em preguntava que si s'havia d'apuntar ja a fet Dret o si calia esperar per tenir un grau adaptat al Pla de Bolonya. Li vaig dir que el model d'avaluació irreal, el model pedagògic i docent allunyat del què ha de ser un servei públic, de fet ja fa temps que s'implanta ens plans pilot a les llicenciatures (que un dia van passar de 5 a 4 anys) i que per tant, per la docència i els resultats acadèmics no canviaria res. Però el títol de Dret amb llicenciatura, si aconsegueix acabar la carrera amb ell, només caldrà fer oposicions per ser advocada. Això ja ho sabia ella, ja l'havien informat. En canvi, amb un grau haurà de fer un màster molt més car, durant més temps, i amb moltes més dificultats econòmiques i de cost d'oportunitat. Com sé que a casa seva tampoc són de classe benestant li he recomanat la llicenciatura. Però potser li acabaran canviant el títol de llicenciada per graduada en mig de la carrera enganyant-la; de manera que quasi és igual el que faci.

Tot això dels resultats del referèndum legal però no vinculant de la UB, deixa ben clara la postura negativa al Pla de Bolonya dels estudiants de la UB. A més, els resultats són vinculants pels representants d'estudiants claustrals que l'han legalitzat en reunió claustral (per fi s'usa el Claustre per coses importants!) i que recullen els resultats que han sorgit per posar-los en debat de tota la comunitat universitària al lloc on tota la comunitat debat i està representada democràticament: el Claustre. Imaginem-nos si hagués sortit en aquest referèndum organitzat per la Universitat de Barcelona, un resultat positiu al Pla de Bolonya? Els mateixos estudiants opositors al pla, obligats a reclamar en el Claustre a que els estudiants se'ls tingui en compte, i per tant, es continuí aplicant "a tota vela"! La decisió era democràtica. Ho organitzava la Universitat (no hi ha perill de caciquisme, pucherazo, etc.). No hi ha dubte, que si no és té en compte els estudiants (no una minoria) ja no valen excuses de un grup minoritari, de quatre il·luminats, d'alguns representants d'estudiants, etc. Els estudiants han dit No. Jo no prioritzava que es fessin referèndums perquè creia que els estudiants que ho tenien clar, ja deien que no, i tots els sindicats, organitzacions estudiantils i assemblees actius en el moviment estudiantil dèiem el mateix; i que per tant, no calia tornar-ho a posar de manifest. Però millor així. Així tots els diaris no poden fer entendre amb referèndum "organitzat pels estudiants" que estava trucat.

Un 20% de participació significa un baix interès pels temes polítics i comuns de la Universitat que tenen els estudiants? No és legítim?

- Significa que la majoria d'estudiants que han votat (i per tant són representatius de tots els estudiants de la UB) en contra del Pla de Bolonya amb un 90% deixen ben clara la postura, democràtica, i lliure expressada en el seu vot.

- Significa que han estat les eleccions (o referèndums) amb més alta participació de la història més moderna de la Central. I per tant, mostren que l'interès i la utilitat del vot en aquest referèndum és més gran que en d'altres conteses.

- Significa que la meitat dels estudiants matriculats -com ja sabíem- no van a classe, i per tant, tampoc aniran un dia expressament per anar a votar. A no sé que siguin d'aquells estudiants mobilitzats contra el pla que dedica les 24h del dia al sindicalisme estudiantil, etc. I aquests no són gaires.

- És un referèndum legal. La legitimat té la don el caràcter democràtic de les eleccions: tots els vots dels estudiants valen el mateix.

- Els resultats són molt clars. La majoria dels que han votat diuen no.

- Un 20% no és el 5% d'estudiants "minoritaris" mobilitzats contra el Pla de Bolonya. Són els seus amics (segur) i als companys de classe que han convençut per anar a votar.

- La propaganda per anar a votar era present arreu. Tot i que en alguna facultat no era molt visible, com a mínim, els estudiants crítics (CAE, SEPC i AEP) han fet campanya per la paralització del pla. La propaganda pro-Bolonya de la UB amb webs, amb debats, amb fulletons, etc.; també existeix. A més, té més poder el Rectorat en propaganda (tot i que no l'usa tot). Hi hagut campanya estudiantil per la abstenció des de l' AJEC que s'ha quedat segurament amb un pam de nas quan ha descobert que els referèndums democràtics i legals si superaven (de poc) el 20% de participació. Exposaven que no arribarien a aquest llindar però hi han arribat. Ara què hi diu l'AJEC?

Una abstenció si demostra ser antisistema. I això és el que ha fet l'AJEC. Segurament perquè sabia que si demanava vot nul o vot blanc, o vot a favor; trauria un resultat representatiu del poc suport estudiantil (mobilització en vot) que té a la UB. Tothom sap que unes eleccions universitàries votarà menys estudiants que el conjunt de la població espanyola en unes eleccions generals; comparant %. Primer, perquè els joves són abstencionistes. I després perquè tot i que en les generals no arriba més enllà del 60%; a la Universitat la transcendència del vot o la rellevància no és tan òptima. És normal doncs que això passi i el % sigui només del 20%. Dels més alts.

No entenc doncs com l' AJEC que no té un discurs sectari, des de la moderació, ara ataca d'una forma molt estigmatizadora i falsa, al col·lectiu estudiantil crític amb el Pla de Bolonya i intenta relacionar el fet de ser crític amb el Procés de Bolonya amb ser antisistema. Al pur estil dels mitjans de comunicació de masses o dels propis rectorats tractant el moviment estudiantil assembleari de la UAB de "feixista i minoritari". Políticament és pot parlar sobre temàtiques concretes amb l' AJEC, però aquest darrer comunicat és inversemblant. No té cap mena de sentit ni justificació, ni s'agafa per enlloc. És pura ràbia que no ens du enlloc. Guaita, amb això tenen similituds amb la estratègia bruta del SEPC. Ves per on, "els extrems" es toquen.

A la UPF també s'ha fet aquest referèndum però mentrestant a la UB es titulava "S'ha de paralitzar l'aplicació de l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?"; a la UPF (organitzat en aquest cas pel Consell d'estudiants) eren dues preguntes: "Creus que s'ha aplicat l'EEES correctament a la UPF?" i "Estàs d'acord amb l'establiment d'una taula de debat a la Universitat amb els diferents actors implicats per tal de valorar els canvis i millores necessàries?" en el qual ja es valor de per si positivament el Pla de Bolonya.

En aquest referèndum, Estudiants en Acció ha demanat la participació de forma enèrgica en el mateix sentit que AEP, SEPC i Assemblees. Amb una postura molt més unitària que la d'AJEC a la UB. Referèndum de dues preguntes contestat amb un No a Bolonya pels estudiants de la UPF.


Demanen més pes estudiantil al Claustre de la UPF que té un 20% menys que en la resta d'universitats però en canvi a la UB on hi ha un 40% i on es va decidir fer el referèndum, legalment organitzat per la pròpia UB, diuen que el Claustre no és representatiu. I quan nosaltres (AEP, SEPC i Assemblees) ho hem demanat, ells ens ho criticaven. De debò, en el vostre mateix bloc reconeixeu els vostres errors. Com a mínim no els repetiu perquè entenc que el curs vinent, caldrà una unitat estudiantil més forta; i hi caldrà l' AJEC. Que consti, que és -com sempre- opinió política, però personal.

Durant la mateixa setmana, la democràcia ha brillat, i també hi hagut eleccions a Rector a la UPF. Des dels estudiants s'ha demanat el vot en blanc. Els estudiants i el PAS han votat en blanc de forma majoritària. No només pel Pla de Bolonya, també pels Mossos, també com diu la PUC pel català, etc. AEP li demana que dimiteixi. Igual diu el SEPC.

Com diu la Assemblea de la UPF: 1583 persones de la UPF rebutjen al candidat Moreso a les urnes! El problema és que el vot és ponderat i no s'ha presentat cap alternativa.

El referèndum de la UPF organitzat per la Plataforma Estudiants pel Referèndum: "S’ha de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública?" han donat una victòria al Sí amb un 88,7% dels vots.

Dels resultats negatius contra el Pla de Bolonya dels estudiants de la UB i la UPF se n'han fet ressò els mitjans de comunicació de masses i de contrainformació:

• Fòrum Europeu d'Educació ("SEPC i CIA")
• Assemblea UB-Raval
• Segons la Assemblea d'Educació de la UAB són "més arguments per paralitzar el procés"
• Articles de La Vanguardia [com sempre, molt bons]

Per una altra banda, i amb tots els meus respectes; hi ha hagut una vaga de fam a la UAB d'un militant del SEPC, amb bàners, web i bloc de seguiment, cartells, propaganda, comunicats, etc. (estil mediàtic SEPC). Els segurates rodegen l'ETC.
El meu respecte per l'estudiant.

• Video fet per l'equip de premsa de l'ETC
• Video a Kaosenlared
  

Ara; quan sigui demà (7è dia), ja el poden obligar a menjar o tindrà seqüeles molt importants.

Sobre un comentari a un article de l'Elliot: "Què tot el que es “discuteix” a l’assemblea ha estat prèviament cuinat. No és una sensació, malauradament, és un fet." només exposar que és ben cert el què diu, almenys a la majoria d'assemblees. Al cap i a la fi, així funciona la política en general. De la resta no hi estic d'acord com he comentat en el seu bloc:

Joan Gil Oliveras escrigué:
26 febrer 2009 a les 15:52

Hola Elliot,

Crec que independentment del que pensem la resta, has de seguir opinant lliurement sobre qualsevol tema de la Assemblea de Lletres. Només la llibertat d’expressió i el no fer cas de la pressió social, ens farà lliures i fins i tot, millors en les lluites en la defensa dels drets dels estudiants. És una pena que alguns dogmàtics no ho puguin entendre.

En el bloc d'Enric Canela ha sorgit molt debat entorn molts temes. Us deixo els meus comentaris:

En Referèndum i despropòsit:

1. M’ha alegrat el dia. Els estudiants de la UB tenen veu, tenen dret a donar la seva opinió sobre el Pla de Bolonya. Legitima el discurs crític amb el Procés de Bolonya.

   No entenc Enric, com un defenso com tu del dret a l’autodeterminació, no li agradi que a la ciutadania, als sectors socials implicats, a un veïnat; se li demani la opinió. I més, aquesta opinió no vincularà la decissió del rectorat.

   M’imagino que els que no vols és que els estudiants no puguin tenir veu, oi?

   Mai m’ha semblat prioritari un referèndum. Hi ha coses com els preus dels màsters, beques, que són prioritaris assolir acords ja. Però si s’ha fet, de forma legal, democràtica, amb totes les garanties. Quin problema hi ha?

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 27 Febrer 2009 @ 1:50

2. Contesto al Xavier i a l’Enric:

   Plans d’estudi, condicions laborals, etc.:
   http://www.aep.cat/spip.php?article3
   (en el Programa universitari del sindicat debatut cada any en Assemblea Nacional surten tots aquests temes). Altre cosa és que l’AEP no sigui qui marqui la agenda en aquests moments…

   No dubto que alguns acabin a la Caixa.

   Les decissions polítiques de la Universitat les han de decidir democràticament al Claustre.
   Les decissions acadèmiques i/o amb criteris meritocràtics, hi hem de poder participar.

   Aquesta separació és certa, Enric, els estudiants tot i ser la majoria de la comunitat educativa, no podem gràcies a la autonomia universitaria, decidir sobre decisions que no són polítiques. Sinó ens carregariem la jerarquia meritocràtica; professor, alumne, etc. tot i que la co-educació i la classe participativa són bons elements d’estudi.

   Els 80 km/h és una mesura que ha donat molts bons resultats en baixa sinistralitat i reducció de la contaminació. Dades del Servei Català de trànsit.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 28 Febrer 2009 @ 11:17

3. Que consti que jo no he dit que tu opinessis tal o no opinessis tal… potser s’ha entès així, però no era així.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 28 Febrer 2009 @ 8:35En
   

En Calen més titulats de Formació professional:

1. Doncs carregem-nos la Universitat. A, no que ja ho estan fent…

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 27 Febrer 2009 @ 1:41

En Deslliureu-nos dels messies:

1. Doncs carregem-nos la Universitat. A, no que ja ho estan fent…

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 27 Febrer 2009 @ 1:41

En

1. No crec que tingui res a veure amb un catàleg de titulacions que per altra banda al no existir actualment deixa en la incompleta marginació a carreres que tinguin pocs recursos. Això se’n diu eficientisme, economicisme, i Pla de Bolonya:

   Nova gestió pública anglosaxona. La educació com un quasi mercat, on no hi ha dret a estudiar Filologia, hi ha titulacions més o menys rendibles.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 27 Febrer 2009 @ 1:39

2. Ja m’has entès ¬¬

   La Nova gestió pública es basa en exposar que el mercat (la competència, la eficiència, etc.) estan per sobre de la gestió pública / burocràcia de l’Estat. I que per tant, allò públic s’ha d’acostar al model privat. Això comporta no entendre que l’Estat parla d’orientació garantista, i processos llargs però clars. I no comporta “anarquia de mercat” en el qual no hi ha un catàleg de titulacions que garanteix que existeixin tots els estudis. Un dret no és una mercaderia.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 28 Febrer 2009 @ 11:18

En Vaga de fam contra el Pla de Bolonya:

1. El Pla de Bolonya no és només un canvi de pla d’estudis.
   La acció del company tot i que l’he de respectar, i la veritat si això dura uns 3 dies em semblarà que el xicot té el meu respecte. Ara si passa dels 7 dies (amb conseqüències irreversibles) consideraré que els seus companys del sindicat no tenen sentiments. Evidentment el Pla de Bolonya comporta greus prejudicis, potser no tant per arribar a aquest extrem, però per alguna causa s’ha de lluitar no?
   Recordo com a la meva facultat també es va parlar fa temps de fer una vaga de fam. Recordo que jo vaig dir que si i que un dia després vaig pensar que millor que no (XD). Ha d’estar molt convençut del que està fent.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 23 Febrer 2009 @ 11:17

En És l’hora dels adéus:

1. Democràcia -> vot ponderat?
   Democràcia -> un any i mig sense convocar Claustre UAB?
   Democràcia -> no escoltar els representants d’estudiants -la majoria de les Assemblees- en els òrgans de decisió (perquè tenen només el 30% del pes)?
   Democràcia -> dur els Mossos cada cop que hi ha una tancada (i més injustificable quan és simbòlica)?
   Democràcia -> falta de transparència del Consell Social i dels contes econòmics de les universitats catalanes?
   Democràcia -> la “ordre” del rector Moreso en l’ordre del dia d’una facultat de la UPF (rumor publicat en la meva web amb fons molt fiables)?
   Democràcia -> continuar amb els plans d’estudi sense iniciar un debat universitari quan tots els referèndums d’estudiants surten que volen la moratòria?

   Volia deixar de manifest la actuació dels Rectorats.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 23 Febrer 2009 @ 11:24

2. Si, pertanyen a la societat. Bé, matitzant-ho per no caure en errors: a l’Estat democràtic i social de Dret. La autonomia que se’ls ofereix és vital per mantenir la pressió empresarial i política fora de criteris acadèmics i de creació de ciutadans crítics. Part d’aquesta formació és la pròpia organització universitària (eleccions). És un espai on es trasmet coneixement, es forma integralment i professionalment, i es governa de forma democràtica (debat entre jerarquia o Claustre, està obert), on hi hauria d’haver condicions laborals dinges (per donar exemple), etc. Si estàs d’acord amb tot això, ja tenim una idea del que és una universitat pública. No pas del model universitari de cadascú que seria més ambiciós.

   Res de generositat. Els drets constitucionals (llibertat de càtedra, autonomia) no tenen res a veure amb “regals”.

   No podem fer el que ens doni la gana: evident. Estem en un Estat de Dret i la Universitat Pública tot i la autonomia no és la “ciutat sense llei”.

   Ara, el que és discutible és el suposat trencament de la convivència o el risc pel patrimoni al Rectorat de la UB, exemple d’acció reivindicativa que no ha estat imposada a cap membre de la comunitat universitària.

   Parlem de mecanismes de debat? Mossos, cossos de seguretat privats, filtracions, inventar-se la memòria econòmica (falta de transparència = falta de debat i democràcia), etc. Els tenia: es deia Claustre. Però gràcies a LOU i LOMLOU té un paper secundari, fins i tot diria, que simbòlic; i a la UAB, innexistent ja que no es convoca.

   En contra de totes les intimidacions (totes) per fer o no una acció reivindicativa. La meva postura diria que sempre ha intentat ser coherent en això i no he consentit mai la imposició, arribant al punt de ser “senyalat amb el dit” per companys del propi moviment.

   La forja de nous líders? Hi ha de tot, hi ha gent que s’ho creu, i hi ha gent que s’envolta de que li va bé. Aquest últim subgrup normalment acaba a partits tradicionals com CDC. Es veu que hi ha hagut casos sonats, però jo no disposo de les fonts primàries.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 24 Febrer 2009 @ 3:15

3. Tu consideres un debat estèril el que jo considero un debat sobre la autonomia universitària.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 25 Febrer 2009 @ 6:58

En Proletaris de tot el món, uniu-vos!:

1. Completament d’acord pel que fa l’anàlisi “de bar” que fa la Rosa Núria que amb tots els respectes, per dir el que ha dit, millor no dir res.

   Per altra banda, Enric, no vulguis relacionar lluita contra el capitalisme amb el Pla de Bolonya. Que alguns organitzacions estudiantils com el SEPC ho facin no vol dir que totes les lluites, crítiques, i sinergies del moviment contra Bolonya parteixin del mateix discurs, de les mateixes tesis o dels mateixos objectius.

   Ells ho volen vincular. Respectable.
   Tu vols vincular el que pensa el SEPC amb tot el moviment, malament. Perquè molts professors crítics, no estan adcrits a la esfera del SEPC (Esquerra Independentista) i també parlen de mercantilització de la educació, precarietat laboral, etc.

   Comentari per Joan Gil Oliveras — 25 Febrer 2009 @ 6:53

Sobre el munt de dades de vagues en tots els estadis de la educació pública, arreu dels PPCC, arreu de l'estat i arreu d'Europa no us puc explicar gaire cosa:

• Rosa Canadell (USTEC-STEs) ha contestat les crítiques de Cardús.
• Carta a la Degana i al Cap de Departament
• Docencia rima con paciencia
• UPFAlumni, o el mobbing institucionalitzat
• A propòsit de Bolonya
• I el què diu Especial Bolonya sobre Canadà, Itàlia, França, instituts, etc.: Primavera calenta: Acció, coordinació i ressó internacional de les lluites contra la mercantilització de l’ensenyament
• A l'Aragó: La comunidad universitaria plantea movilizaciones para exigir más fondos

En el meu bloc de facultat aquesta setmana s'ha tractat:

• Properes eleccions a representants d'estudiants
• Més de 40 persones escoltant la presentació oficial del Nou deganat
• Salvador Cardús, nou degà de la facultat, entrevistat
• Demà dimecres, facultat plena d'actes
• Les fotos de la xerrada de JNC-UAB a la facultat