Resum de la setmana (2na part): Taula Nacional sense els estudiants que "la van fer" sorgir

dissabte 14 de febrer del 2009

Bé, ara que disposo d'uns segons intentaré explicar les reaccions sobre els fets de la UPF i a més, com sempre, també exposaré els temes tractats en el meu bloc destinat a la activitat i dinamització de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Autònoma.

1. Taula Nacional sense el moviment estudiantil que va protestar

Així que continuaré el resum de la setmana (I) explicant que els estudiants que van protestar (assemblearis, AEP, En Lluita i SEPC) durant aquests cursos contra el pla de Bolonya i que van posar contra les cordes a la comissionada -fet que va crear una taula de diàleg (com vaig dir en una xerrada a Ciències: és fastigós que això passi així, però sense pressionar, no s'assoleixen objectius)- no hi seran a la Taula Nacional. La CAE ja es va pronunciar. El SEPC -més o menys- també. I l'AEP acaba de declinar la proposta en Consell Nacional. Exposant, amb molt d'encert que els òrgans democràtics són els Claustres i no espais creats temporalment perquè reduir les accions del moviment estudiantil.

Fragments comunicat AEP:
  1. Recordem que el Departament i el Comissionat no van respectar el seu compromís d’establir un primer espai de trobada com a resultat de les negociacions amb representants del moviment estudiantil després de la tancada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el desembre de 2007.
  2. Recordem també que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) no va respectar el seu compromís d’incloure ponències del moviment estudiantil i de permetre la compareixença de representants de l’alumnat en el procés de redacció i discussió del Llibre Blanc de les Universitats de Catalunya.
  3. Denunciem que els Claustres, com a màxims òrgans de decisió i de govern democràtic de les universitats públiques i marcs de representació del conjunt de la comunitat universitària, queden un cop més al marge de les propostes i les intencions del Departament pel que fa al disseny i discussió del futur de l’ensenyament superior.
Realment els raonaments són molts bons. Ara caldrà esperar que es dirà des de la Comissionada. Recordo que la meva opinió era que calia anar a una reunió per saber (davant la meva ignorància) si la taula era una pantomima i per tant, si calia no anar-hi. I això del Claustre m'ha agradat força. Millor resposta que la del SEPC que torna amb el tema dels referèndums i la moratòria sense aportar res nou. Tot i això, m'agrada que ens posem d'acord. L'AEP també ha escrit aquest comunicat entorn dels fets a la UPF: Comunicat de l’AEP davant els actes ocorreguts amb motiu de la inauguració del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

El desallotjament de Mossos després de la tancada (us sona?) ha comportat crítiques en el si del moviment estudiantil; però cap ni una de fora per desgràcia. L'AEP-UPF últimament s'ho està treballant molt, fa unes setmanes va escriure això: AEP - UPF: Manifest contra la precarietat en les beques de col·laboració; amb molta informació de la Assemblea contra la precarietat de la UAB.

L'Enric Canela també va parlar sobre la tancada amb l'article Si us interessa anar a un taller de pancartes… La meva opinió la he deixat en un comentari:

El títol és provocador. Però no ens hem de veure provocats perquè estem convençuts de les relacions tèrboles entre UPF i Mediapro; i això no ens farà defallir.

Per altra banda, el comentari oportunista que aprofita -alhora que critica el que diu el Canela- en posar el meu nom com si opinés igual que l’Enric. Lo qual és totalment fals.

2. Els posts del bloc de la facultat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació