Un molt bon comunicat d'UB Raval reaccionant contra el Comunicat de la UB

Resposta al comunicat del rectorat

Aquesta carta respon al comunicat del Rectorat, publicat a la web de la UB el dia 18 de desembre de 2008:

Els i les estudiants valorem positivament aquest comunicat, però considerem que eludeix alguns punts que per nosaltres són fonamentals i que des de la primera setmana de les tancades vam posar sobre la taula com a condició prèvia per a iniciar el diàleg que ens ha de dur a la millora de la universitat pública. Així mateix, tot i estar d’acord amb moltes de les manifestacions que el Rectorat exposa en aquest comunicat, creiem que fóra bo matisar-les perquè res quedi nedant en l’ambigüitat.

Quan el Rectorat manifesta “Que l’espai europeu d’educació superior (EEES) té l'origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d'integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003)”, els i les estudiants volem afegir que no hem d’oblidar les posteriors declaracions (la de Londres, la de Praga i la de Bergen), també signades pels ministres d’educació espanyols, en què es proposen unes directrius que, en el procés d’implementació de l’espai europeu d’educació superior que s’està duent a terme a les universitats públiques espanyoles, s’estan incomplint sistemàticament (uns exemples: l’abolició de les traves econòmiques i socials per accedir a la universitat i acabar els estudis no s’acompleix amb el sistema de beques previst; els estudiants, mitjançant les associacions d’estudiants i altres col·lectius han d’estar implicats en tots els nivells del procés d’implementació i no ha estat així; s’ha de promoure la interdisciplinarietat i no es fa, s’ha de garantir la conciliació d’estudis i vida laboral i no es fa, etc…).

El Rectorat manifesta “Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l'educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.” Observem, però, que la interpretació d’aquests principis abstractes ha quedat tergiversada, i la prova n’és que no es corresponen amb el que es desprèn de la L.O.U.; com per exemple la incoherència de les homologacions espanyoles amb “Europa”, com 4+1 = 3+2.

Per altra banda, quan el Rectorat es posiciona dient “Que assumeix el compromís que el desplegament de l'EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB”, entenem que tot i que l’actitud és lloable, és l’Estat qui té la última paraula quan parlem de finançament, ja que aquest depèn dels pressupostos generals de l’Estat i per tant, és l’Estat qui ha d’assegurar que la universitat sigui pública i autònoma. Instem a que hi hagi una profunda reflexió i posterior debat en torn el que comporta aquesta mercantilització, que afecta tant el model de finançament de l’Estat com a la progressiva incorporació de les dinàmiques empresarials relacionades amb els sistemes docents, les línies de recerca i l’externalització dels serveis relacionats amb la universitat (menjadors, copisteries, neteja..).

Més endavant es manifesta “Que la participació de l'alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l'EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.” En primer lloc volem concretar que entre aquests “col·lectius i individus” a què es fa referència, hi hem d’incloure amb el seu nom a les assemblees de facultats, ja que entenem que són el veritable òrgan democràtic amb què contem els i les estudiants a l’hora de ser un soci actiu en el desenvolupament de la reforma universitària que ara ens ocupa. D'altra banda, ens resulta insuficient parlar “d’accions necessàries” i de “reclamar a qui correspongui”, I, per tant, volem començar a parlar de quines són aquestes accions i de a qui correspon en cada cas emprendre-les .

Acceptem el punt que queda recollit a continuació, entenent que és una rectificació del que s’estava fent fins ara; i en aquest sentit, manifestem que el Rectorat i tots els membres que formem part de la comunitat universitària hem de fer un front comú per a demanar el finançament que cal per a dur a terme una bona reforma de la universitat pública. El punt citat és el següent:

“Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:

◦ no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,

◦ es reclama a l'Administració pública un finançament que faci possible l'aplicació real del desplegament de les noves titulacions,

◦ es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l'equitat d'oportunitats entre l'alumnat.”

“Que és una prioritat garantir la conciliació de l'estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d'estudis dels nous graus”, ho manifesta ara el Rectorat i nosaltres ho celebrem; però per a reformular aquests nous graus, que fins ara no atenien aquesta premisa, és inevitable establir una moratòria que permeti desenvolupar aquesta política de conciliació en la formulació dels nous plans d’estudis, ja que la conciliació de vida laboral i estudi és irrealitzable amb el sistema de crèdits ECTS, que requereix quaranta hores setmanals de feina de l’estudiant, a la universitat i a casa, per a superar un any acadèmic. I en conseqüència exigim la retirada de tots els graus enviats a l'ANECA per reformular-los amb la participació estudiantil abans esmentada.

Volem fer constar que en cap cas els i les estudiants de la Universitat de Barcelona hem dut a terme formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais i, per tant, tot i que després s’esmenti el correcte comportament dels estudiants tancats a l’Edifici Històric, no entenem aquesta referència.

El Rectorat demana “que l'alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d'aquest Rectorat, substituint l'ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.” Els i les estudiants volem iniciar aquest procés de diàleg, perquè entenem que tenim molta feina per endavant. Pensem que ja és hora de discutir punt per punt tots els detalls de la implementació de l'EEES i de treballar plegats per una universitat millor.

Hauríem d’aprofitar l’avinentesa per subsanar els problemes que ja tenia la universitat pública, previ diagnòstic crític de la situació de la que partim, i evitar crear-ne de nous. Però entenem que l’actual reforma no només manté problemes existents, sinó que, a més a més, els accentua I en crea d’altres.

Malgrat la nostra voluntat de treballar conjuntament (i entenem que és també la voluntat del Rectorat), a hores d’ara tots ja sabem que hi ha tres condicions prèvies per poder iniciar el diàleg: la retirada dels expedients als estudiants de la UAB – actualment executats en forma d’expulsions i sancions públiques –, la celebració d’un referèndum vinculant per a tota la comunitat universitària (professorat, PAS i estudiants) sobre una moratòria de, com a mínim dos anys, del procés d’implementació de l’EEES, i la garantia d’un diàleg obert amb als col·lectius abans citats de la comunitat universitària i els agents socials implicats.

Finalment, entenem que no se’ns pot demanar confiar en el Rectorat, perquè ens estem jugant el model d’universitat que la societat necessita, i per aconseguir-lo hem de treballar de forma participativa, transparent responsable i acurada, sense deixar coses a l’atzar o a allò imprevisible. Això no vol dir que no confiem en la bona voluntat dels membres que conformen el Rectorat, si no que no ens podem permetre aquesta confiança alhora de treballar per un dret que ens és fonamental: el dret a una universitat pública, crítica, autònoma i de qualitat (amb el benentès de que el que s’entén com a qualitat ha de ser i serà matisable mitjançant el diàleg pel que estem lluitant).

És per això que, mentre no hi hagi garanties de que les condicions prèvies al diàleg es resoldran positivament, els i les estudiants decidim mantenir la tancada a l’Edifici Històric, esperant, malgrat tot, que aquesta situació tingui un final pròxim i feliç.

Bones festes