Nou portal web sobre Bolonya a la UAB: Bolonya UAB S.A.
Nova web: http://bolonyauab.wordpress.com
Actualment els sistemes educatius de tot el món estan sent reformats per a la creació d’un lliure mercat de serveis educatius. (últim acord de l’Organització Mundial del Comerç). L’aplicació d’aquesta reforma a l’ambit universitari a Europa revesteix el nom de “EEES”.
“No se trata de insertar la Universidad en el marco del Estado del Bienestar, tendencia que de algún modo ha estado presente en nuestra historia reciente; sino de integrar a la Universidad de manera más decidida en el tejido económico y productivo [...]“.- Círculo de Empresarios [Una Universidad al servicio de la sociedad, Madrid, 18/12/2007, pp. 5-6]
La lluita contra l’EEES no rebutja que s’homogeinitzin els estudis ni que hi hagi mobilitat. Rebutja una reforma que ni homogeinitza els estudis, ni dòna recursos per a la mobilitat i que possa en perill el dret a un ensenyament públic, científic i de qualitat a l’abast del conjunt de la població i al servei del conjunt de la societat.
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior ha estat presentat com una oportunitat de modernització i de renovació universitària - necessària, d’altra banda- però no és aquesta la reforma que ens apropa a una millora del sistema d’ensenyament públic.
Malgrat que els partidaris de la reforma coincideixen en que és una reforma profunda i de gran trascendència, no han estat capaços d’oferir una informació coherent, transparent i clara des de l’aprovació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats, intrument per a l’aplicació de l’EEES a l’Estat espanyol) al 2001. Aquesta tasca informativa ha caigut sobre les espatlles de l’estudiantat aïllat i confús i sobre les assemblees i organitzacions estudiantils.
Cercar informació sobre la reforma a Internet ens dòna multiples enllaços. La wikipèdia ha esdevingut en un camp de batalla dels pro i antibolonya i les declaracions als diaris són contradictòries i sovint inexactes. El moviment estudiantil ha creat diversos portals d’anàlisi i formació i les insititucions universitàries, set anys després i massa aprop del límit per a l’aplicació de la reforma (2010) en mig de les mobilitzacions estudiantils, han prés la paraula i ofereixen portals especialitzats que responen directament els arguments dels estudiants.
Diversos exemples
Portals antibolonya
Portals institucionals probolonya
Universitat Autònoma de Barcelona
Plataforma Universia (Banc Santander)
Ministeri de Ciència i Innovació
Davant aquest marasme d’informació, simplificació i propaganda, s’ha de fer servir l’esperit crític. Aquesta pàgina pren partit, i ho fa desprès de fer un anàlisi de la reforma, del context d’aplicació i dels efectes que ja es perceben als campus. Per això tot el que trobeu aqui distingeix l’exposició de l’anàlisi i de la valoració, remet a les fonts oficials i als estudis d’acadèmics i experts en educació i els comentaris estan oberts per obrir els debats que calguin.
“Hay [...] modelos que apuestan por la privatización de la educación superior, amparados en una teórica libre competencia y en una hipotética libertad de enseñanza, a la que sólo pueden acceder los que más tienen y no necesitan ser iguales porque gozan de todos los privilegios. Yo defiendo una universidad pública de calidad, que es la única capaz de garantizar la verdadera igualdad.” .-Adelaida de la Calle, rectora de la Universidad de Málaga. [TE, nº 288, diciembre 2007, p. 16
Comentaris