Les beques necessàries per a l’aplicació del Pla de Bolonya

Les beques necessàries per a l’aplicació del Pla de Bolonya

Enric I. Canela

Com sabeu m’he manifestat sovint amb el tema de les beques per fer possible, és la condició sine qua non per poder fer la reforma que estimo necessària, el Pla de Bolonya, discutit, readaptat, el que vulgueu, però la reforma que modifiqui moltes coses a la universitat. Sense beques no hi ha cap possibilitat de fer la reforma.

Avui voldria fer quatre càlculs i exposar el meu programa, bé això del meu programa fa riure, el que penso.

• Cal dotar de beques a tots els estudiants que entrin als estudis reformats i no superin un llindar de renda per unitat familiar determinat. I jo crec que hauria d’estar al voltant de 60 o 70.000 euros anuals.
• Les beques han de ser com a mínim iguals al salari mínim interprofessional. Això representa 600 euros mensuals o 7.200 anuals.
• El nombre d’alumnes que s’incorporarien als estudis de Bolonya el primer curs serien uns 200.000 i es podrien adaptar a segon uns 150.000. Un total de 350.000. D’aquests un 80% podrien tenir dret a beca. Això representa uns 280.000 estudiants amb beca.
• El total anual necessari seria 2.016 milions d’euros, el primer any.
• Al quart any, un cop estabilitzat el sistema, probablement s’haurien de comptar uns 5.000 milions. Cal recordar, per centrar la magnitud, que la mesura que va establir a l’any 2008 Rodríguez Zapatero per estimular el consum va ser de 4.000 milions d’euros. Aquest divendres ha anunciat 11.000 milions per reactivar l’economia.
  
• Aquest import representaria aproximadament un 0,5% del PIB
• Les beques tenen associat el pagament de la matrícula per part de l’administració. Al preu actual podria representar, per als estudiants amb beca, un total aproximat de 1.100 milions d’euros.
• El total de beques més matrícules estaria al voltant del 0,6% del PIB.
• Ara si no estic equivocat és destina menys del 0,06% del PIB a ajuts universitaris als estudiants.
• Molts estudiants deixarien feines poc qualificades que podrien fer altre gent.
  
• Totes aquestes xifres estan calculades sense tenir en compte el postgrau. Ho deixo per a un altre dia.

Amb aquest sistema no hi hauria problema per augmentar la matrícula a càrrec de l’estat, ja que només la pagarien els estudiants amb més renda. Lògicament un augment de les matrícules implicaria més recursos de serveis docents per a les universitats. La qüestió, a banda, seria decidir si es manté o es disminueix la subvenció pública.

Totes aquestes xifres són aproximades i només són un intent de situar les magnituds econòmiques que permetrien un sistema de molta més equitat. Aquest increment situaria la inversió en educació superior de l’estat en xifres molt més adequades a la situació europea. I sens dubte el rendiment de la universitat seria molt superior.